audició

He pogut anar esta vesprada a una audició d'alumnes de Bertram. I crec que he estat conscient d'algunes coses. A les audicions va poca gent, en valència o en graz, són poc exitoses. Els músics es posen nerviosos en totes parts i els nervis no són bons. Per tant, no m'he de posar nerviosa. Impossible, així que m'hauré de saber el paper molt bé, buscar les millors condicions d'instrument (no canyes pesades, per exemple), intentar donar el millor de mi i pensar que si no ixen les coses no passa res perquè el treball ja està fet...en realitat res de nou. I eixir a defensar eixe treball... Això és el que sempre ens diuen. Perquè quan ho veig en els altres és tan evident i quan em toca a mi no?

No sé, l'audició m'ha agradat molt, hi ha hagut de tot, des d'espectaculars fins a bé. Això em fa pensar algunes altres coses. Per exemple, els xics que havia vist a classe estos dies passats han tocat els dos. El que em va agradar més, avui l'he trobat un poquinyo menys brillant (de totes formes ha tocat de meravella, eren els nervis) i el que em va agradar menys avui m'ha molat més (que quede clar que no m'importaria tocar la quarta part que ells o que qualsevol dels d'avui de l'audició). Així que potser seria interessant que no em deixara portar tant per les primeres impressions. També, que és igual el sistema, la marca, la boquilla, les canyes i tot (amb matissos). Es pot tocar molt bé en qualsevol combinació, és a dir, fora prejudicis (això no significa que vaja a canviar els meus gustos o preferències, seguisc pensant que hi han coses que funcionen millor i que en general m'agraden més). Han tocat amb moltes combinacions diferents i les que més m'han agradat no tenien res a vore entre elles, m'han agradat alemanys i francesos, sense preferències. Açò em fa molt feliç!

I el més important de tot i potser el més difícil, intentar aplicar-me tot açò. Mmm, serà possible? Espero que si. Per cert, m'ha tornat a sorprendre la tecnica del picat de tots els alumnes. He d'enterar-me com ho fan, és precís.
I una última cosa, a tots els tremolaven les mans...i no passa res! Així que quan em tremolen les mans a mi, m'ho puc prendre en més calma, oh si, les tremolors també són internacionals! :P

melonada

Mmm, ja he trobat el diccionari, estava en la motxila que havia regirat 4 vegades. Tuturú....

Wiedersehen Wintersemester!

Avui he acabat oficialment les classes del Wintersemester 06/07, bééé!!! Ara sols em queden un parell de treballs i a còrrer, primer cap a Viena i després cap a casa, mmmm...quines ganes. Al pas que anem abans arribaré jo que Laia, que s'ho està pensant (ja portem 5 dies de retard). Millor que millor, que tinc ganes de cuidar bebés i nebodes en general. La veritat és que este mes de gener se m'ha passat super ràpid, si ahir mateix era capdany! Sempre és igual, gener s'acaba i ni m'entero. En realitat tot passa volant i quan més gran me faig més ràpid. Jo recordo que quan era menuda els anys duraven més, en canvi, ara no dóna temps a res. A la que em descuide ja tornem a estar en setembre i torna a començar. Però alhora que passa el temps ocorren coses que omplin aquest temps, suposo que és per això el que fa que no m'he n'adone. Ja començo a encadenar pensaments. No vos passa que cabileu sobre una cosa i al final acabeu pensant en ana altra que no te res a vore. És tot un art, això, però el que més m'agrada és desfer el camí fins a tornar al punt de partida. M'encanta.

Bé, que he començat diguent que marxava a Viena i m'he desviat. Res, si algú vol alguna cosa que ho diga, que està a temps. Prendré molt bona nota de la ciutat per a portar-vos després. Per cert, que és la primera vagada que faré turisme sola, estic nerviosa i emocionada. Serà com anar al cine sola? La primera vegada te fa vergonya i creus que tots et miren i penses que què trist que vas sola al cine. Però després mola i repetixes, és una experiència prou diferent i interessant. La part negativa és que no tens algú al costat que compartisca amb tu la història ni amb qui comentar la jugada només eixir. Però com deia te el seu punt. Fer tursime sola serà igual? Aiaiai, no sé, ja vos contaré. A més m'han dit que hi ha un hotel dirigit per espanyols que et donen en el desdijuni colacao i melmelada hero. Oh, si, Colacao!!! Serà com estar a casa. Merda, acabo de descobrir que m'he oblidat el diccionari a la cafeteria de la uni.@#{klt%#$@**. Ara que ja el tenia vell i brut, amb solera, que es notava que l'havia usat. Res, demà aniré a vore si el trobo. Però quin malhumor que m'ha entrat, com és possible? Per un diccionari pollós...ai.
Oh, acabo de sentir que Picasso odiava els coloms! Em compensa per lo del diccionari. No m'estranya, els coloms són uns èssers fastigosos...haurieu de vore les d'ací de Graz, que estan supercivilitzats. M'han contat que a Àustria també tenen problemes amb els bitxos voladors i que per a acabar amb ells els donen anticonceptius. Els austríacs els donen pastilletes i nosaltres els soltem bitxos més grans per a que se'ls mengen. El resultat és el mateix...el mètode diràs que no. Uns políticament correctes i els altres pràctics. Què opineu? Si, teniu raó, els coloms puaj! (quin asc).

Per a acabar, vos dixo das Wörterbuch (diccionari o llibre de paraules, literalment) i d'imatges em fa goig fer un joc. Vaig a deixar dos detalls de les portes de les sagristies de l'església de Vila, avore quantes cares trobeu. Jo veig en una 6 cares i en l'altra 11. I vosaltres? Una sugerència, en directe són més xules...i hi han moltes més coses per a vore. Disfruteu-les que estan ahí per a que les mirem.

Un bes fort. Adéu.

al final sols queda el picoteo

Ja fa temps que li pego voltes a este post en el que vull parlar sobre música. En principi no m'agrada fer-ho així tan en públic, ja vaig dir el primer dia que per a mi és una cosa molt personal i que no seria habitual que passara. Però els fets m'obliguen. He pogut assistir com oient a dos classes de clarinet a la universitat de música i estic fascinada, impressionada i tots els -ada que se vos puguen ocòrrer. Una va ser el dilluns passat i l'altra avui mateix i pel mig he pogut vore dos concerts. Anem per parts...

El dilluns passat vaig quedar amb Bertam (el meu mestre de clari ací) per a xarrar una estoneta i donar-li uns tarrons que li havia portat. Lo nunca visto, li'ls dono i em diu que ja sap què són i que li molen molt. Jajaj, què tio! Bé, pues xarrant xarrant va arribar un alumne que tenia classe en eixe moment i Bertram em va proposar quedar-me a escoltar la classe. Si a l'alumne no li importa...i per sort no li va importar. El xic, Daniel, que és austríac, tocava amb uns Hammerschmid, tècnica alemanya pura. No he sentit res igual mai, tenia dels millors sons que he escoltat i una tècnica impecable. El que més em va cridar l'atenció era el picat tan solt i clar i sobretot la musicalitat. La classe va durar una hora i mitja i se'm va passar volant. A més en un ambient molt positiu i de molt de treball, amb el mestre acompanyant-lo al piano i portant moltíssima feina estudiada de casa. Va tocar el millor Saint-Saëns que he pogut escoltar. Com vos deia vaig eixir impressionada i feliç. Adoració del clarinet. I com que debia fer cara de bleda total Bertram em va acobidar a escoltar avui a un altre xic. I així ha estat. El xic d'avui era Txec (com carai s'escriu? xec, Txec?!?), no recorde el nom...i tocava amb uns Selmer Signature, amb sistema francés. També m'ha impressionat moltíssim. És la persona amb els dits més àgils i correctes que he vist mai, quina barbaritat. També m'ha sorprés gratament el seu picat encara que la musicalitat i sobretot el so no m'han agradat tant. De nou hora i mitja i moltíssim de treball de casa. De nou adoració del clari.
D'aquestes classes he tret moltes cabilacions. El més evident és pensar que hi ha gent que toca molt bé, gent que interpreta molt bé i gent que ho fa tot molt bé i gent que fa el que pot, vaja, que hi ha de tot. I què s'ha de fer per a arribar a fer-ho totlo millor possible? I principalment, què s'ha de fer per a disfrutar? Quin és el camí? Trobe que a espanya ens posen massa vegades la poteta per a que no poguem arribar a descobrir-ho. Bé, això és injust. No crec que tots tinguen mala voluntat i vullguen enfonsar a la gent perquè si. Trobe que és una cosa cultural, que som un país amb alguns costums poc saludables, entre ells i destacant per sobre de tots el critiqueo (acompanyat o no de l'enveja, mala fe o de res, cadascú és un món). No sé, l'ambient musical que ací es respira és diferent, m'agradaria dir que sols diferent però crec sincerament que és millor. Clar que hi ha competivitat i gent que es fastidia o critica i tot això. Però la diferència està en que quan vas a un concert trobes de tot, no sols familiars, estudiants de música i gent major en ganes d'aparentar “sols perquè queda bé”, amb el conseqüent abric de pells, les joies i el puro. La música està al carrer i tots, passant pel carnisser i el boticari (i que no se m'enfade cap carnisser o boticari, per favor!) són capaços d'agarrar als xiquets i anar-se'n a vore un concert i a disfrutar-lo!!! Però és que quan a classe algú s'enganya o s'enganxa en un passatge se li donen tècniques per a que millore i no se li insiua que no sap tocar o que no ha estudiat o que és un mal músic perquè alguna cosa no li ix. No val ridiculitzar ni deixar malament a les persones, el que val és treballar i no perdre la il·lusió, sobretot açò últim, sempre amb il·lusió per fer-ho tot cada dia un poquet millor. I quan algú escolta alguna cosa que li agrada no te problemes en felicitar sincerament, sense peròs.
I com es fa açò? La teoria és meravellosa però quan arribes a casa i les coses no ixen, què? Quan t'enfrontes amb un alumne sense ganes de fer res, què? Quan estudies i veus que no funciona, què? Pues no ho sé. És un misteri per a mi, no tinc respostes. Tinc 5 mesos per davant per a descobrir-ho però sospito que no ho podré aconseguir. Sospito que tinc massa arrelada la nostra tradició i la nostra forma de fer i sospito que quan tornes a la realitat de casa, en el meu cas de valència i susodicho ilustre conservatorio, al final te venç i caus en eixa espiral de meninfotisme i pasotisme que ens a portat a nosaltres ací. Podrem fer alguna cosa per a que les futures generacions de músics puguen viure en un ambient millor que el nostre? Espere en tot el meu cor que si, sino, de què val tot açò? Ai, quin futur tan esperançador i alhora fosc!

Al principi també he dit que he anat a dos concerts. Bé, al primer tocava jo i ja vaig fer el comentari de la jugada l'altre dia, no cal insistir. Al segon vaig anar amb una certa desgana perquè no sabia què tocaven i feia molt de fred i em feia perro. Tocava l'orquestra de la uni de música i em vaig trobar amb el Sibelius de violí! Tomaaa! Millor no em podia eixir la jugada. Primer una peça de Brahms per a cor i orquestra, no sé què era (perquè ací els programes de mà els has de comprar i arribava massa tart com per a parar-me a buscar els diners), després el Sibelius, uf, meravellós, a més em portava molt bons records de quan el vam sentir a València per Repin. I al final la 2ª simfonia de Skrjabin, que se'm va fer més llarga que una setmana sense nutella (després de sibelius és comprensible). I al descans el que em fa més gràcia de tot, el picoteo. Tenen el costum de muntar una barra fora de la sala i la gent es posa les botes, que si vinet, que si montadito...això sols ho he vist jo a l'auditori nacional de madrid i ja em va parèixer una pijotada, però és que resulta que és lo normal! Home, si amb açò el que aconseguixen és aplacar la ceremònia d'obrir els putos caramelets a meitat del concert, pues benvigut siga el picoteo. El que és ben cert és que encara no he sentit cap caramelet (crascrosriscjdgwheiguhweroi!). Deu ser que estan farts de menjar i ja no els cal...al final resultarà que el més important és el picoteo! Potser siga aquesta la clau de tot, qui sap?
Per a amenitzar un poc açò vaig a deixar enllaços de algunes de les persones que he vist tocant ací i que m'han agradat molt. La xica que va tocar el sibelius el dimecres passat és Midori Sugiyama. Jo no he sabut trobar una pàgina oficial però en google la podeu buscar, que ix. També vaig tindre oportunitat de disfrutar amb Sharon Kam, quina barbaritat! No vos podeu imaginar el que es mou esta xica mentre toca...i no li afecta en absolut a la qualitat del so. Increible. La seua web és http://www.sharonkam.de/. Per últim vull deixar l'adreça del grup de música del meu mestre, que és entretinguda i es pot escoltar música. www.clarinetissimo.at Espere que vos agraden a vosaltres també.

Ai, encara em queda dir alguna cosa en alemany...com a retia i futura tritia que sóc deixaré die Nichte und der Neffe. I per als amants de l'art vos deixe dues imatges del “Xiquet que es lleva una espina del peu” (Espinario, que no sé com es diu en valencià), estàtua en bronze grega. Que la disfruteu. Ja sé que no estic sent massa original amb les imatges però ja hi haurà temps.

Fins la propera! Vielen Küsse!

26 - G

Avui és un dia especial. Representa que ha de nàixer Laia tot i que crec que per lo vist no té massa ganes i no ho farà. Este matí quan he alçat la persiana de casa he descobert que havia nevat, encara que molt poquet. I avui és l'aniversari de les bessones més famoses de tot el conser...viva M i N! (Zum Geburstag viel Glück). A més he estat xarrant amb una amiga després de molt de temps, així que li dono la benvinguda al blog i en el seu honor faré la secció Deutsch. I com que és un dia especial, pues començo per ahí. Quina és la paraula que més gent coneix en alemany? “Cartofen”, no? Expressió popular que els espanyols usem per a fer afirmacions del tipus “eixe xic serà alemà perque és cartofen” entre altres. Entranyables i amplament acceptades, què faríem sense elles? Pues bé, pataca o creïlla es diu die Kartoffel. Sí, sense “n”, que la reservem per a fer el plural (Kartoffeln). I truita de creïlles? Pues das Kartoffelomelett (és a dir, lo truita de creïlles perquè és neutre).

Bé pues, com que l'especial “ja sóc tritia” que reservava per a avui no podrà ser de moment, faré “especial neu”. Com que ha nevat tan poquet, de fet ja està marxant perquè ha eixit un sol que fa “temó”, de bon matí he eixit a passejar i a fer fotos. He anat al Uhrturm, que és superbonic i des d'on hi ha una vista meravellosa. Ha estat espectacular. No hi havia massa gent pel carrer i menys pujant al rellotge, que no vos penseu, és un bon troç, tot costera cap a dalt. En alguns del miradors he pogut xafar neu que estava “nova” i he sentit el crepitar eixe, tou alhora que ferm baix de les sabates que sols ella ens pot donar. Instantàniament he viatjat a Vila, on també ha nevat i crec que prou. No ho puc evitar, per a mi la neu és el poble. I he estat prou estona jo a soles contemplant la ciutat i escoltant el silenci (pel centre no circulen els cotxes). Ha estat màgic, un d'eixos moments de comunió amb la vida i m'he sentit molt feliç. I he estat per allí una estoneta. Després ha començat a arribar gent amb la mateixa idea que jo i ja s'ha trencat l'encant. Ha durat poc però ha estat intens. Tot i que al final la gent ho ha fastidiat estic satisfeta. Així que com podeu vore realment és un dia especial. Hi ha una aura, un resplendor...és la llum que desprèn la neu. A ma casa es respira ambient d'hivern, és bonic.

Res, vos deixe un parell fotos per a que les disfruteu! I també una molt especial que m'ha enviat ma mare “Caçadors en la neu” de Pieter Brueghel. No deixeu de buscar més imatges seues, no vos arrepentireu.

Besets grans i disfruteu de l'hivern.....

una proposta

Només un parell de cosetes. La primera és que m'ha arribat una proposta que trobo que és molt interessant. Segurament també l'haureu rebuda al vostre correu, però per si de cas “El dia 1 de febrer de 19:55 h. a 20.00 h. es proposa apagar totes les llums per a donar-li un respir al planeta (la proposta prové de França). Si la resposta és massiva, l'estalvi energètic pot ser brutal. Només 5 minuts, i a vore que passa. Si si, ja sé que estarem 5 minuts a fosques amb cara de tontos, però recordeu que internet te molta força i podem fer una cosa gran.” Perquè no provar-ho?

La segona és que...ha tornat el pingüino. M'encanta. Suposo que a aquest també el coneixeu però sempre és divertit recordar-lo. http://n.ethz.ch/student/mkos/pinguin.swf Ah, també podeu punxar ací i vore un vídeo prou entretingut sobre Pachelbel, jajaj, no li falta raó. http://www.youtube.com/watch?v=OGM7PsXGkgg

Com que estic un poc pereosa i aquest si que és un post curt (miraculo!), en deutsch deixaré “Fuchs” o rabosa, "Bach" o rierol i també “StrauB” o estruç. Resulta prou xistós, no? I d'imatge deixo a coses bones en honor als difunts m&m's que em vaig comprar ahir i ja quasi m'he acabat. Els m&m's si que són art i lo demés tonteries.........

el concert d'ahir i d'altres Dinge

Hallo! Sols volia parlar del concert d'ahir. Mmm, va anar molt bé, m'ho vaig passar genial. El recompte general molt guai, el Konzerstück més que acceptable i els trompes genials, a la vienesa però molons. La peça de Mendelsohnn amb cor super xula (en serio, els pèls de punta sentint-los cantar. És de veres que l'alemany és super musical. Jo abans pensava que era sec i lleig però se li ha d'agafar el punt. Té una varietat de sons fantàstica!) i les altres que vam tocar un rollo però bé. Lo pitjor, l'atac de tos que em va agafar a meitat Konzerstück, lo millor, la satisfacció de tocar i que la gent disfrute. Ah! I després soparet i juerguilla (de la que em vaig despenjar perquè estava k.o. per culpa del costipat).

Va, que avui estic xarradora, vos contaré anecdotilles. Se suposa que hauria de nevar, però res, tot lo dia plovent. Ala, acabo de vore al nick de Vidi que “arabogues de neu a Vila”. Què bonic! El treball d'Andy Warhol va viento en popa a toda vela (ja que parlo d'ell vos dic que la imatge d'avui és una obra seua, “Silver Clouds” -que va unida a "Cow" però esta no la poso-. Crec que no es veu massa bé però la podeu buscar per internet. També la podria fer jo més gran però no sé fer-ho. Jajaj! Ja vos vaig dir el primer dia que d'ordinadors zero). Esta vesprada aniré a sentir un concert de l'orquestra de la uni d'ací. Ja he fet l'examen oral d'alemany. M'he comprat una bosa de m&m's (que rebons estan i quina mala idea perquè ja m'he cruspit la meitat). I he trobat dos pareguts raonables boníssims! Heu de saber és una de les meues aficions preferides, trobar pareguts que sols a mi em pareixen raonables, vore formes en les coses, com per exemple en el “gotelé” de la paret o qualsevol cosa que siga formeable pels meus ulls). Bé, a lo que anava. Pues el director del coro d'anit...jo ja feia dies que l'obserbava i em resultava torbador. Este xic a qui em recorda? I vinga a mirar-lo de reull mentre assatjàvem. I per fi ho vaig saber. Com no havia caigut!!! És clavadet....i ho vaig descobrir veient-lo per darrere. És igualet que Quico el de “El Chavo del ocho”! Jaaaj, te les mateixes galtes....mmm, potser està malalt i per això té eixes galtes unfladetes pels cantos, però és tan graciós. :p I l'altre paregut és un percu de la banda que és igualet que Jose Ángel. Sisi, creeme, igualito que tu. Lleva hasta el mismo peinado, abrigo y la misma bufanda de cuadritos. En serio que este no me lo podríais negar....y el otro tampoco! Ah, i se suposa que demà arriba Laia. Com serà? Tinc tantes ganes de vore-la! Ànims Lola i Plas! Mmm, i una última cosa, heu sentit el cas de la xica de Camboia? La vida és soprenent. Mira si és sorprenent que ahir em vaig trobar en aquell xic que el primer dia havia vist a l'avió, després de mesos i tal....pues ahir me'l vaig trobar al concert, que va vindre a vore'ns tocar i potser se'n ve ell també a tocar! Me direu que la vida no està plena de casualitats!

Bé pues, anècdotes apart, sols em queda deixar alguna cosa en deutsch i aclarir una qüestió. En Deutsch vos diré la millor paraula que hi ha en tots els idiomes del món: das DING, -E. (cosa,-es). Aquest és el passaport cap a l'èxit per a comunicar-se. M'encanta. No saps què dir? Pues dis cosa!

I ja per a acabar, el que vull dir és perquè no explico les imatges que poso. Crec que no serviria de res. Potser ho llegirieu? Jo no ho faria i a més segurament ho oblidaria de seguida. Amb les imatges no pretenc “alliçonar” a ningú. El que vull és ensenyar coses que m'agraden i que si a algú li pica saber més que ho faça per si mateix, internet és grande. El que es llig o apren per iniciativa pròpia sempre es queda. I com se sol dir, val més una imatge que mil paraules.

Una abraçada molt forta i gràcies per la vostra atenció. Besis!

Out of Africa

Hi han coses a la vida que em conmouen i no sabria dir perquè. Un so, una imatge, unes lletres, un sabor, una mirada, una olor, una carícia... Memorias de África em conmou. Tota la pel·lícula, des del principi fins al final. Potser la història no és massa original perquè és la història d'una dona molt forta que viu l'amor, amor per la terra, per les persones, pel saber, per un home en concret. Però no és sols això. És la música, són els paisatges, els colors, les olors, el ritme. Els títols del principi són una condensació del que després ens presenta la pel·lícula. Quasi tres minuts d'observar i escoltar, però també de sentir mentre el tren avança per Àfrica. Sabeu eixa sensació...? Si, eixa que fa que se t'encongisca el cor i l'interior se't quede menut per a que càpiga tot el que estàs experimentant, però que alhora et fa sentir en pau, ple i complet. Això em passa quan la veig. Entra pels ulls però també per les orelles, per les mans, pel nas... i t'embarga. Si no l'heu vista vos la recomano, de nit, per favor, en poqueta llum, una manta, ganes de sentir i de conmoure-vos.

Espere que vos produisca el mateix plaer que a mi.

coses quotidianes

I paset a paset ja estem en el post 7! jajj, quines rimes més cutres i què previsible que sóc. En fi, vinc de comprar-me uns pantalons per al concert del dimarts, d'eixos negres de mudar, perquè els que tenia els vaig petar a Desembre...és lo que tiene el erasmus (i la perreria), que engordes. Pues bé, no he tingut èxit en l'empresa. Per a començar he eixit massa tart, a les 16. Si tenim en compte que les botigues tanquen a les 17 el dissabte, si, era tart. Tampoc no he pogut fer res pel matí perquè he estat assajant (això per a després). He anat a Zara, molt patriòticament si, i m'he probat 5 pantalons diferents. És que cap modisto te al cap el meu tipo? Jooo, ningun s'ajustava a mi, snif. I després he anat a H&M però hi havi molta gent, m'he agobiat i he marxat. Total, que com que ja es feia tart he anat a una llibreria i m'he comprat una novel·la d'Almudena Grandes, que mai m'he llegit res d'ella i em feia goig. I després cap a casa. La part negativa, que no he trobat pantalons i sols em queda el dilluns per a fer-me en uns o aprimar i entrar en els altres, previa cosició de la cremallera trencada. La positiva, que m'he comprat un llibre i que he pogut vore que es fa de nit a les 5:10!!! béééé. I també he descobert que Hauptplatz és una plaza ben peculiar.

Vos conto. És una plaça ben gran que està dividida en dos per una espècie de font-estàtua-cosa enorme. A la dreta hi han uns tenderetes de llonganisses austríaques que estan tot l'any i sempre oberts. Eixa és la part de la plaça que no varia. A l'altre costat tenim l'Ajuntament (o Rathaus, que no és casa de rates...o si, qui sap) i davant d'ell es van montant coses diferents. Hi han hagut festivals de música, casetes d'informació, per a donar sang, els tenderetes d'Advent (l'Advent ací és increible, de les millors èpoques de la meua estada ací), desfiles...no sé,mil coses. Però en el centre, on està la mega estatua eixa que vos contava, hi ha una fauna i flora ben curiosa. El cas és que està ple de hyppies (com diria Bertram...no sé per quin motiu perquè veges tu què li hauran fet a ell els hyppies per a que els compare amb estos) o segons com diria jo, de pollosos i algun que altre “alegre” o borratxo. No dixa de ser raro, no? A més estan a totes hores, a les 7, les 14 o les 21, sempre. És com l'oasi al mig del centre neuràlgic de la ciutat. Quines coses. Vos imagineu la plaça de l'Ajuntament de València plena de pollosos? Jajaj, allí, picant-li l'ullet a la Rita. Oh si, Rita!! mmmm...agggg!! Per cert, si voleu vore la plaça ho podeu fer ací, www.graz.at, que tenen càmera web tot l'any, en directe. I es veu ma casa! Quin nivell...

I com deia abans, hem estat tot el matí assajant, de 8:45 a 13. Flipa, un dissabte a eixes hores, buf! I tantes hores, mecaguen la mar! Però ha molat molt, sobretot en el Konzerstück, concentració total. Els solistes de trompa molt guais i com que és la “meua obra” pues super feliç. El que més me m'agrada de tota l'experiència d'ací és que tot és diferent. Tots sonen taaaan diferent al que estic acostumada! Perquè la sensació de sonar uno mateix diferent als altres ja la conec, i com! Però que els demés sonen també d'una altra manera, això és nou. I és genial. La banda està descompensada però fins a extrems insospitats, som 7 flautes contra 5 clarinets!, 3 o 4 carxofons, 1oboe, 1 fagot i després el metall que no sé quants són. Te igual. Però en total no debem ser ni 40. Però és tan divertit! I això que no entenc ni la meitat del que diuen. M'agrada molt l'ambient de treball que tenen, d'aplaudir-se i felicitar-se els uns als altres quan les coses ixen i de treballar quan no ixen. És gratificant. I tot i que potser no som una gran banda, la gent se sent, ens sentim molt satisfets de la feina i de fer tantes coses. Ai, se me saltarà la llagrimeta i tot! I me n'he adonat que no cal ser nosesapquè per a FER música i aconseguir que els altres sentisquen alguna cosa, crear-los emocions. Jo sabia que estudiava música per algun motiu, sols que de vegades se m'oblida...

Pues això ha segut un poc el dia d'avui. Ara hauré d'anar a fer els treballs que he d'entregar i que si no faig palmaré. En quant a la secció fixa de vocabulari i visiobulari, que sé que vos agrada, allà va. Com que l'altre dia vaig estar parlant pel messenger amb Sophie (en Deutsch) vos vaig a donar un cosell. Si voleu fer com que vos esteu riguent, lo normal és posar jajaj! No? Pues no!! S'ha de posar hahah! Perquè si no és com si posares “sisisisi” i quedes com una panoli, com em va pasar a mi. :P I el que podeu apreciar en la imatge és el Kunsthaus de Graz, museu d'art modern de la ciutat. És super molón, s'ha d'anar. Art per dins i art per fora. Podríem parlar sobre això, però avui ja no que m'ix el post massa llarg i m'agarra la perreria.

Bé, pues vaig a treballar, que ja toca. I a dopar-me perquè estic costipada i no em trobo excesivament bé, la gola, els mocs, el cap....res que puga impedir que vos faça el pesat per ací, jajaja! Neus 1- costipat 0. oéoé. Un Kuss ben fort. Au weips.

beques per europa

Ja estem de nou a divendres. Pareix mentira lo ràpid que passa el temps i si tenim en compte que estem a cinc minuts de que s'acabe la terra...jaj. Res, volia deixar un enllaç a uns programes europeus que el que ens oferixen són beques per a gent jove que tinga un títol universitari i ganes d'anar per Europa. Et donen l'allotjament, un curs d'idomes, un treball i algunes coses més. Bé, jo crec que és molt interessant i em pareix que estes beques no són massa conegudes i que no les demana molta gent. Podeu consultar més coses ací: www.eurodyssee.net

Avui he volgut deixar una imatge de la Llotja, que és l'edifici que més m'agrada de València. Si no l'heu visitada mai com cal, feu-ho perquè és màgica. Quan era menuda vaig guanyar un puzzle de la llotja per fer un dibuix, crec, no ho recordo massa bé. I el feia una i una altra vegada, m'encantava. La meua imaginació volava desmesuradament amb ell i somiava amb aquella llunyana EM que desconeixia però que em semblava que devia ser un lloc meravellós i emocionant per a viure. Ja veus, la infància és el que te. I parlant de visitar coses i de llotges vos acobido a que aneu a vore el Museu de la Pedra en Sec de Vila, que està a l'antiga llotja del poble (o antiga biblioteca o damunt de la guarderia). Mmmm, i ja que estem podeu anar a vore la il·luminació de l'església, que està molt bé. Un dia xarrarem sobre l'església del poble, que és lo màxim (sense pensar en res religiós).

I com que està plovent a tope en Graz pues deixaré eixe verb, que es diu regnen. Es regnet!

Ale, pues suficient per a avui. Besis per a tots i totes!

lernen und studieren

Se suposa que ara estic fent un treball sobre una època de la vida d'Andy Warhol que he de presentar abans de febrer, en anglés (i gràcies profe per no obligar-me a fer-lo en Deutsch!). Treball que per descomptat encara no he començat. En fi, amb pressió treballo millor. Ja el faré demà o a l'altre. A més estic molt contenta perquè per al proper concert de la Grazer BläserVielharmonie tocaré de pral en el Konzerstück für vier Hörner i em fa una il·lusió especial. Béééé!!!! Aixina que avui la casa por la ventana. A contar anecdotilles.

Ahir vaig sentir per la ràdio dos coses. Una increible i l'altra genial. La primera: “La solución a los problemas del mundo es que los que tienen hambre se coman a los que no tienen casa”. Crec que no cal comentar res...La gent s'aborrís i és molt bèstia.

La segona, un poc més seriosa la vaig escoltar de boca d'un profe d'universitat al que entrevistaven però no recordo el seu nom, ho sent. Ell explicava la forma que te de vore les seues classes. És mestre de literatura a alguna universitat de Madrid, crec, i és molt apreciat entre els estudiants. Deia que “quien enseña sobre arte es el artista, no el profesor. Su función (la del profesor) es la de anfitrión que les presenta, aquí Shakespeare, aquí el aspirante a lector y les ayuda hasta que ellos ya pueden conversar a solas”. Bé, més o menys venia a ser açò el que deia, no és textual. Em va parèixer una filosofia d'ensenyament molt interessant. No vull donar la meua opinió perquè no ho he cabilat prou i perquè no sóc mestra i no sé quin tipus de mestra seria. Però crec que si haguera de dedicar-me a això potser em seria molt útil pensar en estes coses. No eres tu la font de la sabiduria, sols eres el transmissor. No és un mal principi, no? Potser ens anirien les coses de forma diferent, sobetot quan penso en com són les classes al conser, o les classes de música en general. No sé, cadascú que traga les seues conclusions. Però ahí també està el perill de pensar que se seguixen estos principis i en realitat no, que encara és pitjor. Ai, què difícil deu ser la feina de mestre!

El dia d'ahir va donar per a molt, sip. Ja que estem xarrant de coses d'educació vos parlaré de lernen und studieren. Quan ho fas a la universitat és studieren i quan ho fas en la resta d'àmbits és lernen. Me pareix molon que distinguisquen això. Per cert, potser també m'equivoque en les coses que pose de Deutsch, si algú capta gambes que avise també! Com a imatge d'avui vull posar a “Saturn devorant als seus fills” de Goya. Crec que va molt bé amb l'ambient que teniu a Espanya i que jo puc viure des de Graz gràcies a la ràdio (viva Marconi!). Bé, espero que açò canvie pronte. Una abraçada molt forta i Küsse per a tots i totes.

de passeig

Ara vinc de passejar. He eixit en la bici i ha estat increible. He anat per la vora del riu i estava ple de persones amb carros de xiquets menuts, fent footing, en bici, de tot. I el que més m'ha sorprés és, a part de la quantitat de gent que hi havia (a este pais no coneixen la migdiada), és que eren de totes les edats, des de xiquets fins a abuelos super vells. L'altra cosa que em crida l'atenció és el silenci que hi ha sempre. De nit i de dia, és una passada. Anava en la bici escoltant música en el mp3 i no em calia dur-lo a tope perquè podia sentir la música sense problema. Això a València és impensable...Sabeu eixa sensació de quan entres dins del llit a Vila i penses que està tot molt silenciós? Pues és eixa la sensació que tinc ací però durant tot el dia. És fantàstic. Però també trobo a faltar el soroll, no vos penseu. Tot tan tranquil de vegades és un poc moixo. :p

Per una altra banda, m'he assabentat que a Graz no és tot tan bonic com pareix. Ahir vaig eixir a passejar pel bosc amb Júlia (és la meua millor amiga d'ací. És austriaca, parla castellà millor que jo i és un sol. Amo a Júlia, uuuuuuuuu) i li explicava tot això que València està feta una porqueria. Ella em va dir que ací també tenen problemes, sols és que no són tan visibles. Pareix que l'aire de Graz està molt contaminat. Resulta que la ciutat està entre les muntanyes, però no com Vila, sino en el clot que formen les muntanyes al juntar-se (si algú sap la paraula, bitte hilfe!) i que per no sé quants ni quins motius l'aire és de molt mala qualitat. I em va contar també que s'estan tancant algunes fàbriques i que els estan posant multes molt grosses. I que si la cosa continua així hauran de prohibir el trànsit de cotxes per dins de la ciutat. Flipa. No estaria malament vore això. A més, no crec que fóra un gran problema perquè els serveis de transport públic d'ací són molt bons, però molt. Vos imagineu València sense cotxes? Jajajajja, potser a la propera vida....

La veritat és que avui no tenia massa coses que contar però m'ha fet goig explicar açò perquè les sensacions que he viscut avui anat a passejar han estat molt intenses. La gent, la natura, la música que escoltava, moure'm, l'aire a la cara, l'esforç...em sent reconfortada. jaj, neus 1-morrinya 0!! en realitat no, però aquestos moments fan que siga un poquet més fàcil.

He posat “El carnaval del arlequín” de Miró. M'agrada molt perquè tinc un cd de Satie que te com a caràtula aquesta imatge i sempre m'ha fet somiar molt. Em porta uns records especials. I en alemany m'agradaria dir carnestoltes, der Karneval. Tot en K, que em dóna una malíxia...en fi, no es pot tindre tot.
Per cert, ja sé que no te res a vore, però ho acabo de sentir i m'ha encantat, “tocar-se amb els ulls”, preciós.....bé, crec que ja està. Also, Wiedersehen!

i havia de ser curtet...

Ací va el meu tercer post. Avui serà curtet, no sempre m'enrrollaré com les persianes! Res, que acabo de llegir el blog de dani, que feia molt de temps i he vist un post en el que parlava d'agafar l'avió. I he començat a cabilar sobre això...al principi en feia molta il·lusió tot el tema de volar, és màgic! (Encara seguisc sense entendre com és possible que un trasto que pesa tant s'enlaire. I ja que estem, com funcionen la tele, la radio... o internet!?. Ho sent david, m'ho has explicat milions de vegades però em seguís meravellant.). Si, és molt bonic volar, però ho és si el destí és el que realment t'abellís. No és tan guai quan l'avió t'està allunyant de casa. És un sentiment complex. Després de tants dies torno a Graz. Hallo, wie geht's? Sisi, molt bonic. No tinc ganes, quin rotllo... Però en quan poses el peu a casa (la d'ací, d'aústria) és com si no hagueres marxat mai. Pum, de un plumazo (com se diu plumazo en valencià?!?) tornes a la marxeta, al perrerio màxim i a estar solet. I com si res. A esperar el proper avió que em portarà de nou a casa. La vida serà sempre així? Un continu viatge? Una espera? No sé, potser és que avui estic morrinyosa...

Pues per a trencar el ambientillo tristón que jo mateixa he creat, que ja te delicte el tema, passem a la lliçó de Deutsch...a vore, com que avui anava d'avions vos diré coses interessants per a saber, com ara das Flugzeug, fliegen, der Koffer i die ScheiBe (aquesta última sols la pots usar entre dents i per a maleir als @#dkfofhsd#@* treballadors de l'aeroport. Sense l'article, ScheiBe!! a seques). I en la secció coses per a vore, la imatge que he penjat és de la porta de dalt de l'Església de Vila. Fixeu-vos bé, hi ha més del que pareix.

Res, una última cosa abans d'acabar. Per a qui no ho sàpiga entre les meues aficions està la de cometre faltres d'ortografia i inventar-me paraules, tant en valencià com en castellà (transubtancialización!). Vos prego que totes aquelles faltes que veieu me les digueu, val? Per cert, vorera s'escriu així i no amb b. Lalalala. Gràcies! Au kku!

zu Hause

Hola de nou. Estic a punt de començar el meu segon post, increible, la cosa no es quedarà sols en un. Fantàstic Neus. M’agradaria reflexionar en veu alta sobre algunes coses que m’han passat des de que he tornat. Com es sol dir, hogar dulce hogar i també que a casa no s’està com a cap lloc. Tornar a València ha estat per a mi genial, em trobo relament a gust ací, és ma casa. Ja sé que molts dels possibles lectors o lectores pensareu que València és una merda…precisament és sobre açò sobre el que voldria parlar.

La meua ciutat és València, he nascut i viscut ací tota la vida i m’encanta. No la canviaria per res perquè aquesta és la meua terra. Com he anyorat des de Graz passejar pels carrers plens de gent i sorollosos, tornar del conser a peu, cansada i farta però sempre amb ànim per a mirar (m’encanta mirar, em passaria el dia sols observant coses), el trocet fins a casa de les meues germanes, fins a la facul (en el hall o jol) o fins on fóra. No ho puc negar, el seu record m’ha acompanyat i aturmentat durant apuestos tres mesos. A Graz tenim poques vegades sol i pocs cels d’eixos blaus dels que gaudim tant a sovint a casa. Tampoc no tenim massa bon clima, però este any no ha fet fred de moment i no em puc queixar. Bé, on estàvem? Si, deia que estant a Graz he recordat molt ma casa. I ara estic ací…..i la tornada ha estat dolça i amarga. La part dolça és evident però la part amarga m’ha resultat especialment trista. Abans he dit que molta gent pensa que València és una merda. ERROR!!! València el que està és feta merda. Està bruta, descuidada, fa molt mala olor i moltes altres coses lletges.

Què ha passat? Segons a qui pregunte em responen una cosa diferent. Hi ha qui m'ha dit que està igual de bruta que sempre. "Eso es que te has vuelto una pija de Graz y ahora ves esto muy sucio, pero está igual que cuando te marchaste".....Pues què depriment, viure envoltat de merda i no adornar-me'n! També hi ha qui m'ha dit que si, que realment està més bruta "I què esperes, es gasten els diners en altres coses i després no hi ha per a allò que és bàsic i realment necessari". No sé què pensar. Jo trobe que està marrana i molt més que abans.

Pensa Neus. A vore, som uns ciutadans de natural deixat, no tenim cultura de mantindre les coses cuidades, no es neteja massa (cada vegada veig menys treballadors municipals agranant) i no ens plou quasi que gens...el resultat és evident. València dóna angúnia! (quin asc). Estos dies a la porta de ma casa hi havien unes taques a la borera que feien por. I jo no visc precissament a un barri perifèric. Què està passant? Perquè no ens queixem?!? Sóc conscient que a centre Europa estan molt avançats en aquestos temes però és que si volem ser "de primera" hem d'impedir que açò passe. Avui materix he sentit que Espanya és el segon pais del món més contaminat acústicament, per darrere del Japó. Mater mea! Soroll, bruticia, mals olors... jo no vull viure així! No es tracta de fer apologia de res ni de ningú, sols de deixar constància d'aquesta sensació. Amics i amigues de València, demà quant eixiu al carrer fixeu-vos en com està, les boreres, els contenidors (per quins motius que s'escapen a la meua comprensió els han posat damunt de la borera?!?), el soroll, l'olor...en tot el que vos envolta i ja em contareu. Creieu que les flors que inunden algunes parts de la ciutat compensen tot açò?

Sabeu què pense? Que no ens n'adonem de tot açò perquè tenim un clima molt bo. A Graz tenim el cel generalment cobert però la ciutat està impecable i amb altres avantatges que algun dia contaré (un dia he de fer una llista de tot allò que m'agrada, per a quan monte la meua ciutat). Si estaren els carrers igual de bacons que a València crec que em deprimiria. I com que a casa sempre tenim bon temps i solet, pues tota la merda es dissimula. Penseu sols en quan patim 3 o 4 dies sense vore el sol, en quins ànims estem. Ja sé que no és el mateix, que el sol és vida, però tot ajuda.

Pues això. Ja no m'estenc més que m'ha eixit un post molt llarg, enhorabona a qui haja arribat al final! Per cert, que no se m'oblide, la paraula que vull deixar avui en Deutsch és Auf Wiedersehen (si et despedises d'algú que tens davant) i Auf Wiederhören (quan ho fas per telf). I si vols estalviar temps i saliva, Ciao o Tschüs! O en tot cas Au (kku). Jejej. Ah i la imatge és "El bany", d'un senyor que es deia Vallotton. Espero que vos agrade. Per als que ja la coneixieu...que tiempos aquellos, a la próxima pongo una más original :P

Bé xics i xiques, un altre dia més. Besis. Wiedersehen.