dimecres, de gener 31, 2007

audició


He pogut anar esta vesprada a una audició d'alumnes de Bertram. I crec que he estat conscient d'algunes coses. A les audicions va poca gent, en valència o en graz, són poc exitoses. Els músics es posen nerviosos en totes parts i els nervis no són bons. Per tant, no m'he de posar nerviosa. Impossible, així que m'hauré de saber el paper molt bé, buscar les millors condicions d'instrument (no canyes pesades, per exemple), intentar donar el millor de mi i pensar que si no ixen les coses no passa res perquè el treball ja està fet...en realitat res de nou. I eixir a defensar eixe treball... Això és el que sempre ens diuen. Perquè quan ho veig en els altres és tan evident i quan em toca a mi no?
No sé, l'audició m'ha agradat molt, hi ha hagut de tot, des d'espectaculars fins a bé. Això em fa pensar algunes altres coses. Per exemple, els xics que havia vist a classe estos dies passats han tocat els dos. El que em va agradar més, avui l'he trobat un poquinyo menys brillant (de totes formes ha tocat de meravella, eren els nervis) i el que em va agradar menys avui m'ha molat més (que quede clar que no m'importaria tocar la quarta part que ells o que qualsevol dels d'avui de l'audició). Així que potser seria interessant que no em deixara portar tant per les primeres impressions. També, que és igual el sistema, la marca, la boquilla, les canyes i tot (amb matissos). Es pot tocar molt bé en qualsevol combinació, és a dir, fora prejudicis (això no significa que vaja a canviar els meus gustos o preferències, seguisc pensant que hi han coses que funcionen millor i que en general m'agraden més). Han tocat amb moltes combinacions diferents i les que més m'han agradat no tenien res a vore entre elles, m'han agradat alemanys i francesos, sense preferències. Açò em fa molt feliç!
I el més important de tot i potser el més difícil, intentar aplicar-me tot açò. Mmm, serà possible? Espero que si. Per cert, m'ha tornat a sorprendre la tecnica del picat de tots els alumnes. He d'enterar-me com ho fan, és precís.
I una última cosa, a tots els tremolaven les mans...i no passa res! Així que quan em tremolen les mans a mi, m'ho puc prendre en més calma, oh si, les tremolors també són internacionals! :P

2 Comments:

Blogger Dario said...

Per a el tremolor, res com un xupitet de tequila...O dos.Encara que la interpretació igual se veu afectada...Això si, de tremolor res.

29 de març, 2007 15:39

 
Blogger neuis said...

xupito de tequila, eh...? ho tindré en compte! però si en lloc de tremolor t'agafa la riseta tonta? o si comences a contar xistes a lo eugenio? amb el tequila mai se sap...potser descobriria la meua vocació oculta d'humorista!

01 d’abril, 2007 09:11

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home