i havia de ser curtet...

Ací va el meu tercer post. Avui serà curtet, no sempre m'enrrollaré com les persianes! Res, que acabo de llegir el blog de dani, que feia molt de temps i he vist un post en el que parlava d'agafar l'avió. I he començat a cabilar sobre això...al principi en feia molta il·lusió tot el tema de volar, és màgic! (Encara seguisc sense entendre com és possible que un trasto que pesa tant s'enlaire. I ja que estem, com funcionen la tele, la radio... o internet!?. Ho sent david, m'ho has explicat milions de vegades però em seguís meravellant.). Si, és molt bonic volar, però ho és si el destí és el que realment t'abellís. No és tan guai quan l'avió t'està allunyant de casa. És un sentiment complex. Després de tants dies torno a Graz. Hallo, wie geht's? Sisi, molt bonic. No tinc ganes, quin rotllo... Però en quan poses el peu a casa (la d'ací, d'aústria) és com si no hagueres marxat mai. Pum, de un plumazo (com se diu plumazo en valencià?!?) tornes a la marxeta, al perrerio màxim i a estar solet. I com si res. A esperar el proper avió que em portarà de nou a casa. La vida serà sempre així? Un continu viatge? Una espera? No sé, potser és que avui estic morrinyosa...

Pues per a trencar el ambientillo tristón que jo mateixa he creat, que ja te delicte el tema, passem a la lliçó de Deutsch...a vore, com que avui anava d'avions vos diré coses interessants per a saber, com ara das Flugzeug, fliegen, der Koffer i die ScheiBe (aquesta última sols la pots usar entre dents i per a maleir als @#dkfofhsd#@* treballadors de l'aeroport. Sense l'article, ScheiBe!! a seques). I en la secció coses per a vore, la imatge que he penjat és de la porta de dalt de l'Església de Vila. Fixeu-vos bé, hi ha més del que pareix.

Res, una última cosa abans d'acabar. Per a qui no ho sàpiga entre les meues aficions està la de cometre faltres d'ortografia i inventar-me paraules, tant en valencià com en castellà (transubtancialización!). Vos prego que totes aquelles faltes que veieu me les digueu, val? Per cert, vorera s'escriu així i no amb b. Lalalala. Gràcies! Au kku!