divendres, de juny 20, 2008

la lletja


Últimament he sentit parlar molt de Bea, la lletja de telecinco. Com que no he vist la sèrie no sé si han copiat el model sudamericà o l'han adaptat. El cas és que fa uns dies la van "posar guapa", és a dir, li van llevar l'aparato de les dents, li van despintar les celles, li van llevar les ulleres, li van posar falda de mostrar cama i tacons alts i la van repintar (que m'he informat). Ara ja és guapa, ara sí, ara ja se pot casar en el xic reguapo de la sèrie i ser super feliç.

No sé si ja festejava amb el xicon abans de "ser guapa" o després, o si ja havien decidit casar-se o no. Però té igual. La qüestió és que ens seguisen venent el conte de la cenicienta però a la moderna. La pobra lletja/invisible que li fan mil putades, però és molt bona persona, la bellesa interior... que al final se lliga al tio bueno (que en el seu moment també debia passar d'ella) gràcies a la constància, i que al final, com a super premi, obté una boda, oh sí, el somni de tota dona. Això per un costat, però la segona cosa que em crida l'atenció... qui ha dit que ser guapa és igual a portar roba d'ensenyar i dur tacons? (Perquè les ulleres les dus si vols i l'aparato és una cosa temporal. I lo de les celles i el tipus de roba és una moda, no res més que això.)

Aquesta sèrie és un timo. Per a que molara de veres, l'hauríen d'haver casada tal i com era (perquè lo de plantejar que no es casara és ja impensable) amb tots els atributs que l'han acompanyada durant dos anys, que ha durat la sèrie.

Em pare a pensar sobre açò i veig que ens seguixen venent idees que representa que hem superat. D'això res. Jo mateixa em sorprenc pensant "ai què rebonico!, el triunfo del amor! i totes aquestes coses". Ja em costa prou no caure en aquestos plantejaments (perquè jo em vaig papar totes les pelis de Disney quan era menuda i me les vaig creure!!!) com per a que ara en els mostren ahí de tapadillo, com qui no vol la cosa. Basar una història al voltant del possible canvi físic d'una persona no em pareix una cosa molt reconfortant. Tampoc no crec que siga el més encertat la idea del xic guapo i la boda com a recompensa a la constància i la bondat del patito feo.

Què li anem a fer. La imatge és de Metsys. En alemany hässlich, que significa lleig.

dilluns, de juny 16, 2008

adéu, mestre palau

Si algú coneix el carrer mestre palau de valència comprendrà perquè escric açò. Abans era un carrer no massa gran, d'un únic carril de circulació, amb cotxes aparcats als dos costats i dues voreres prou amples amb uns arbres enormes de fulles verdes que donaven una ombra quasi màgica.


Doncs bé, per motius que desconec aquestos arbres han estat arrancats i substituits per uns ridículs tarongers, alts i prims, d'eixos que dónen taronges inmenjables.

No puc descriure amb paraules com se m'encongís el cor al vore en quin estat ha quedat el carrer. L'han amputat. Sí, és cert, ara pareix el doble de gran i luminós. Però això no compensa el mal fet. Em perdut la verdor dels arbres, el poquet aire que ens podien proporcionar, la frescor que ens regalaven a l'estiu i la sensació de que a la ciutat encara hi havien coses properes a la natura i fetes amb coneiximent.

No trobo cap tipus d'explicació per a aquest fet. Si els arbres estaven malalts, perquè han plantat aquestos (insistisc) ridículs tarongers, que l'únic que ens regalen són brutetat als carrers (perquè s'omplin de taronges horribles, que ningú no cull, que cauen a terra i ho embruten tot). No ho puc entendre, perquè no han posat arbres que quant cresquen es faran grans, com els que hi havia?

Estan fent una ciutat assèptica, que pareix de conte, però d'aquells contes de colors pastís i històries empalagoses. Aquesta no és la meua València, aquest no és el meu carrer mestre palau, pel que he transitat durant quasi 25 anys un terme mitjà de quatre vegades al dia (o més). Adéu estimat carrer mestre palau, ens han furtat el teu esperit.

I ara em pregunto, quin serà el proper que caurà, el carrer de l'Erudit Orellana?

En Deustch, arbre, que es diu der Baum, Bäume. La imatge és de Stadtpark de Graz.