dimecres, d’abril 07, 2010

Em fa trista


Tot el que estem vivint amb el barri de El Cabanyal em fa molt trista.

Entenc perfectament per què volen carregar-se el barri i per què tracten tan malament als veïns. Per diners.

Però no puc entendre com ho poden fer. Crec que hem perdut el valor de les tradicions, el sentiment d'arrelament a un lloc, la emoció que produís olorar la quotidianitat, de sentir els colors del paisatge, el vore la història del poble... hem perdut les entranyes. I clar, aquest comportament tan devastador sols es pot explicar per la falta d'entranyes.

Com a cosa curiosa, aquestes persones que sommien amb enderrocar part del barri per a poder fer una super avinguda i que tot siga suposadament més còmode i modern, aquestes persones són les mateixes que han fet possibles les exposicions de Sorolla. No cal dur a Sorolla a València per a sentir les emocions que el paisatge tradicional valencià ens regala. Sols cal deixar de matar-lo i conservar-lo.

De vegades em sorpren com preferim les sensacions enllaunades a les reals i com ens creiem sense més el que ens diuen per la tele. Tot açò em fa molt trista.

Les imatges són d'una casa del barri i de Sorolla. En alemany, die Traurigkeit.