la biblioteca

Com és possible que la Biblioteca "de l'Hospital" de valència (que no es mereix ni la majúscula) , que és pública, estiga tancada els dissabtes?!? Fins a no fa molt, com a mínim es podia visitar en dissabte de matí, però ara ja ni això. El món està fatal. A vore, quant té més temps la majoria de la gent? Efectivament, el cap de setmana. No té ni cap ni peus.

Em diuen que és perquè els funcionaris de la vessant bibliotecària estaven farts de treballar els dissabtes de matí i no cobrar-los com a hores extra. El raonament seria aquest: 1) Si la resta de funcionaris treballen de dilluns a divendres, perquè hauríem de fer un dia més? És un plantejament en principi correcte. 2) Si volen que treballem els dissabtes de matí, que ens paguen les hores extra. Fins a ací entra dins de lo raonable sempre i quant no entrem en el tema de jutjar als funcionaris (qui fóra funcionari, cabrons!). 3) Si no ens pagueu, que treballe ta tia, que ja està bé que treballem per amor a l'arte en una cosa (la cultura) que al públic li la repampinfla. 4) Als que manen els la sua. 5) No tenim bliblioteques públiques en cap de setmana.
CONCLUSIÓ: QUINA MERDA.


És una mica absurd. Les coses públiques no haurien de donar un servei públic? És a dir, acomodar-se a la demanda del públic?
Que els funcionaris no treballen en cap de setmana? Collons, creeu places noves, contracteu a la gent que està a l'atur (oh!), però no permeteu que les biblios estiguen tancades (com a mínim el dissabte no!). Si és que seria el dia ideal per a anar allí i poder invertir el temps tranquilament, o per a anar de presa, té igual.

Com? Què? Ah, clar, ja veig. Sí, és que també em diuen que no hi han diners per a estes coses. Sí, clar, se m'oblidava. Ai, neus, què ingènua eres, que ací preferim gastar en altres coses. Si total, per als quatre frikis, ulleretes, morts de fam, etc que puguen anar a una biblioteca (puaj, i en cap de setmana, com si no tinguèrem una altra cosa que fer, per favor) dóna igual. Què han de fer, queixar-se...? montar-nos una trista manifestació pacífica...? Pssss, per favor. Anem a fer-nos una paella a la seua salut (pagada amb diners públics, per supost).

Com està el món, per favor!

Deixe un enllaç on podreu llegir coses sobre la Biblioteca d'Alexandria. Trobe que és molt interessant. I les imatges són de l'escala d'accés i de la sala de lectura de la Biblioteca Laurenziana, on va treballar Miguel Angel entre 1524 i 1527. I en alemany (que l'estic oblidant més ràpid del que m'agradaria, mecaxis las conxitas de la arena) die Bibliothek.

kebab

Últimament es parla molt sobre la integració dels inmigrants (estem en plena campanya electoral i aquest és un tema recurrent i que apunta directament cap als sentiments i la irracionalitat). Es senten coses, es llacen propostes... però no és açò el que volia comentar. Sols volia contar una anècdota. L'altre dia anava pel carrer amb la meua neboda gran i m'explicava que a ella i a la seua germana (que tenen 5 i 1 anys respectivament) els agrada molt jugar juntes.

"Ah, i a què jugueu?"
"Pues tenim una caseta en la terrassa on juguem... pues a bars... a kebab..."
"Aaaaaah (sorpresa infinita) i com se juga a kebab? Què és un kebab?"
I ella em va explicar amb detall què és un kebab (literalment és com un bocadillo però amb un pà més fi, amb carn de pollo i verdures i unes salses per ahí), que està molt rebó...i que se juga pues com se juga a kebab, tia. Tu vens i el demanes i jo te'l poso i te'l menges. M'encanta el raonament dels xiquets. I el que més m'agrada de tota l'anècdota és que ella veu el kebab tan normal com un entrepà i el local igual que un bar. Suposo que açò també és integració, no? La normalitat.

La imagte que deixo avui forma part de la llegenda de Sant Gregori i la suposada inspiració que va rebre per a crear el cant gregoria. La poso perquè el dijous vaig tindre examen d'hª de la música i em ve al pèl. No em pararé a explicar ni la història de la primitiva música cristiana, ni les litúrgies, ni el naixement del gregorià (liturgia romano-carolingia per als iniciats, jaja!), ni la seua implantació, etc. Aquest és un altre tema. La poso perquè per a mi és una imatge que pertany a una història de conjunció+implantació d'uns valors, d'una forma de pensar i de fer les coses.

Perquè aquest tema de la inmigració em pareix massa complex. Es tracta de fer que els nous obliden els seus costums? Es tracta de que els que ja estem oblidem els nostres? Es tracta un poc de tot? Es tracta de fer de la diferència i la diversitat un valor o de intentar fer que tots siguem el més semblant possible i quants menys varietat hi haja millor?


En Deustch Bistro, qué és restaurant. I un record des d'ací al kebab de Franziskannergasse de Graz, que és el millor kebab del món.