pudor

València fa pudor. Pudor a excés, a oli recremat, a brut, a intransigència, a llums encegadores, a carrers tallats, a oïdes sordes, a molts drets i poc respecte, a tumultos, a fum i pòlvora, a valencianisme pungent... valència fa pudor a una cosa que ens volen vendre com la festa de tots i que és el despiporre d'uns quants i el patiment d'uns altres. Sí, amics, ja han arribat les falles i com cada any, són un poquet més que l'any passat. No em pareix just. Trobe que el que debien de ser les falles no deu de tindre massa a vore amb el que vivim any rere any corregit i augmentat.

És prou irreverent, però molt divertit... ha tornat el tio masclet...i si no ens reiem de nosaltres mateixos, què ens queda?

Per cert, es podria passar aquest any per convent jerusalem, on també deuen de tindre "lu menos setesientas u ochosientas perillas.... o mil" que no saps si estàs en valència o en la "Feria de Abril".

"Der Gestank,-(e)s", que significa pudor.

un càrreg, unes responsabilitats

Des de que Llamazares va declarar que “el mal resultado cosechado por IU es un mal resultado sin paliativos, sobre el que asumo toda la responsabilidad. El resultado es insatisfactorio. Por decirlo sin hablar políticamente correcto, es un fracaso político como coordinador y candidato. No hemos conseguido evitar la bipolarización del país y contribuir a un cambio de izquierdas. Asumimos este fracaso. Lo asumo personalmente" no puc parar de pensar en el tema de les responsabilitats.

Crec que el que ha fet aquest home és brutal. Ell tenia una responsabilitat, la de liderar un partit, transmetre unes idees, aconseguir una respresentació millor a la vida política que la que es tenia fins al moment, etc. El seu examen eren les eleccions. I no sé si dir que ha suspés, l'han suspés, que no li han deixat aprobar... el cas és que les coses no han anat gens bé. I com a persona conseqüent i responsable ha asumit que el treball no ha estat el que s'esperava i ha decidit abandonar el poder i donar pas a una renovació.

No em vull clavar en saber de qui és la "culpa" (paraula maleida), ni en guerres internes d'IU, ni si es quedarà com a diputat (que sí), ni en lleis electorals, ni bipartidismes, etc. Ara no m'interessa açò. Voldria centrar-me en el que ja he dit. Tinc una responsabiltat, uns privilegis i unes obligacions. Les coses han eixit malament, molt malament. Podria amagar-me darrere de mil excuses (lo injustíssima que és la llei, per exemple) però no, vaig a assumir la responsabilitat, com a màxim dirigent d'un equip que no ha funcionat com calia i vaig a donar pas a una nova etapa.

Açò és molt fort. Quantes vegades veiem a les persones de les altes esferes (i ja no em referisc sols a la política) diguent públicament que han hagut errors i assumint-los en primera persona com a màxims responsables que són? Crec que molt poques, contades. És molt fàcil delegar, tirar-li les culpes a un altre i seguir avant, al raseret de les excuses i sense deixar el poder, clar (que el poder mola molt). I és molt trist haver de vore com quan algú fa açò, els seus propis companys el deixen literalment sol (que el pobre Llamazares donava llàstima marxant sol per les escales). Molts elogis se li fan, però pocs marxaran amb ell.

Des d'ací vull mostrar la meua admiració cap a aquest home, cap a la seua integritat i l'exemple que m'ha donat. Sempre conseqüent amb les idees fins a l'últim moment. No ha aconseguit el que volia, que era fer pujar a IU i que una forma de vida realment d'esquerres i compromensa es coneguera més, però crec pot marxar amb el cap ben alt i amb dignitat.

Les imatges són obra de Salvador Soria. Si pungeu ací i busqueu trobareu un xicotet vídeo sobre ell. També podeu consultar un poc d'informació de la seua activitat ací o també ací, i per internet rebuscar, que hi ha molt. En deustch, verzichten auf (+akk), que significa renunciar.