coses quotidianes

I paset a paset ja estem en el post 7! jajj, quines rimes més cutres i què previsible que sóc. En fi, vinc de comprar-me uns pantalons per al concert del dimarts, d'eixos negres de mudar, perquè els que tenia els vaig petar a Desembre...és lo que tiene el erasmus (i la perreria), que engordes. Pues bé, no he tingut èxit en l'empresa. Per a començar he eixit massa tart, a les 16. Si tenim en compte que les botigues tanquen a les 17 el dissabte, si, era tart. Tampoc no he pogut fer res pel matí perquè he estat assajant (això per a després). He anat a Zara, molt patriòticament si, i m'he probat 5 pantalons diferents. És que cap modisto te al cap el meu tipo? Jooo, ningun s'ajustava a mi, snif. I després he anat a H&M però hi havi molta gent, m'he agobiat i he marxat. Total, que com que ja es feia tart he anat a una llibreria i m'he comprat una novel·la d'Almudena Grandes, que mai m'he llegit res d'ella i em feia goig. I després cap a casa. La part negativa, que no he trobat pantalons i sols em queda el dilluns per a fer-me en uns o aprimar i entrar en els altres, previa cosició de la cremallera trencada. La positiva, que m'he comprat un llibre i que he pogut vore que es fa de nit a les 5:10!!! béééé. I també he descobert que Hauptplatz és una plaza ben peculiar.

Vos conto. És una plaça ben gran que està dividida en dos per una espècie de font-estàtua-cosa enorme. A la dreta hi han uns tenderetes de llonganisses austríaques que estan tot l'any i sempre oberts. Eixa és la part de la plaça que no varia. A l'altre costat tenim l'Ajuntament (o Rathaus, que no és casa de rates...o si, qui sap) i davant d'ell es van montant coses diferents. Hi han hagut festivals de música, casetes d'informació, per a donar sang, els tenderetes d'Advent (l'Advent ací és increible, de les millors èpoques de la meua estada ací), desfiles...no sé,mil coses. Però en el centre, on està la mega estatua eixa que vos contava, hi ha una fauna i flora ben curiosa. El cas és que està ple de hyppies (com diria Bertram...no sé per quin motiu perquè veges tu què li hauran fet a ell els hyppies per a que els compare amb estos) o segons com diria jo, de pollosos i algun que altre “alegre” o borratxo. No dixa de ser raro, no? A més estan a totes hores, a les 7, les 14 o les 21, sempre. És com l'oasi al mig del centre neuràlgic de la ciutat. Quines coses. Vos imagineu la plaça de l'Ajuntament de València plena de pollosos? Jajaj, allí, picant-li l'ullet a la Rita. Oh si, Rita!! mmmm...agggg!! Per cert, si voleu vore la plaça ho podeu fer ací, www.graz.at, que tenen càmera web tot l'any, en directe. I es veu ma casa! Quin nivell...

I com deia abans, hem estat tot el matí assajant, de 8:45 a 13. Flipa, un dissabte a eixes hores, buf! I tantes hores, mecaguen la mar! Però ha molat molt, sobretot en el Konzerstück, concentració total. Els solistes de trompa molt guais i com que és la “meua obra” pues super feliç. El que més me m'agrada de tota l'experiència d'ací és que tot és diferent. Tots sonen taaaan diferent al que estic acostumada! Perquè la sensació de sonar uno mateix diferent als altres ja la conec, i com! Però que els demés sonen també d'una altra manera, això és nou. I és genial. La banda està descompensada però fins a extrems insospitats, som 7 flautes contra 5 clarinets!, 3 o 4 carxofons, 1oboe, 1 fagot i després el metall que no sé quants són. Te igual. Però en total no debem ser ni 40. Però és tan divertit! I això que no entenc ni la meitat del que diuen. M'agrada molt l'ambient de treball que tenen, d'aplaudir-se i felicitar-se els uns als altres quan les coses ixen i de treballar quan no ixen. És gratificant. I tot i que potser no som una gran banda, la gent se sent, ens sentim molt satisfets de la feina i de fer tantes coses. Ai, se me saltarà la llagrimeta i tot! I me n'he adonat que no cal ser nosesapquè per a FER música i aconseguir que els altres sentisquen alguna cosa, crear-los emocions. Jo sabia que estudiava música per algun motiu, sols que de vegades se m'oblida...

Pues això ha segut un poc el dia d'avui. Ara hauré d'anar a fer els treballs que he d'entregar i que si no faig palmaré. En quant a la secció fixa de vocabulari i visiobulari, que sé que vos agrada, allà va. Com que l'altre dia vaig estar parlant pel messenger amb Sophie (en Deutsch) vos vaig a donar un cosell. Si voleu fer com que vos esteu riguent, lo normal és posar jajaj! No? Pues no!! S'ha de posar hahah! Perquè si no és com si posares “sisisisi” i quedes com una panoli, com em va pasar a mi. :P I el que podeu apreciar en la imatge és el Kunsthaus de Graz, museu d'art modern de la ciutat. És super molón, s'ha d'anar. Art per dins i art per fora. Podríem parlar sobre això, però avui ja no que m'ix el post massa llarg i m'agarra la perreria.

Bé, pues vaig a treballar, que ja toca. I a dopar-me perquè estic costipada i no em trobo excesivament bé, la gola, els mocs, el cap....res que puga impedir que vos faça el pesat per ací, jajaja! Neus 1- costipat 0. oéoé. Un Kuss ben fort. Au weips.