Grünewald

Ara fa uns dies vaig anar a vore una exposició de pintura. Va coincidir que estava per Alemanya, que tenia temps lliure i que anunciaven una exposició de Grünewald que tenia bona pinta (però l'anunciaven moltíssim, amb cartells, banderoles, etc. pel carrer, però de forma abrumadora. Quasi que et senties malament si no avanes). Així que allí vaig anar, intrigada per recordar coses de la carrera, per anar a vore el museu per dins (que per fora prometia), perdescobrir com són les exposicions a altres països, no sé, un poc a l'aventura.

Quin desengany, buuu fuera! D'aventura res. Em va donar molta ràbia l'exposició i em van doldre els euros de l'entrada. L'exposició es deia "Grünewald und seine Zeit", és a dir, Grünewald (o bosque verde, haha!) i el seu temps. Doncs bé, en realitat era un poc més "el temps de Grünewald" que ell mateix. Home, no està malament, perquè hi havien molts coses de Durero i d'altres autors que havia estudiat en difussió del renaixement amb Kurz; però jo esperava un poc més de Grünewald, no? Si anuncies una expo amb el seu nom enooorme, pareix que s'haja de centrar un poc més en ell. No sé, no em va agradar, em vaig sentir estafada. Estava tot montat al voltant d'un quadre que han restaurat no fa massa i d'altres obres, quasitot gravats super xicotets, molt guais, però molt repetitius. Jo esperava un poc més d'interacció amb l'espectador.

Està clar que l'idioma no ajudava molt, però si bé ho penses, quan vas a una exposició ací tampoc no et pares massa a llegir els cartellets, si no és que te n'interessa algun en concret. Però és que era un rollo. Em vaig sentir molt identificada amb la gent que pensa que anar a un museu és un rollo, no m'extranya que ho pensen. Et solten ahí al mig, sense ningú que t'explique res, a vore unes obres velles, amb una estètica que possiblement no t'agrade o et parega lletja, inclús rebutjable, envoltat de gent que fa cara d'interés i que es passa no sé quant de temps mirant una xuminada de floreta, etc. Et fa sentir un poc estúpid i dóna ràbia.

Em subleva. És que així no conseguirem que ens interesse l'art, o la música, o altres matèries. A mi, si no m'expliquen les coses i em fan partícep, possiblement que no m'atraguen. M'agradaria saber què sap (o sabem) la gent quan fem activitats d'aquestes. Què pretenen els reponsables de l'exposisicó? No ho acabo d'entendre. A ningú se li ocorreria anar a una conferència de biologia si no sap biologia, no? Perquè se suposa que hem de poder disfrutar dels quadres? Perquè entren per la vista? Perquè són art i ja ens han d'agradar? Perquè estan penjats a un museu? Perquè els va pintar qui siga? No em convencen aquest motius.

En primer lloc, crec que l'entreteniment i el plaer de fer coses perquè t'abellisquen, o perquè sí, o per probar... és essencial i un motiu suficient per a fer-les. Personalment no vaig tindre la sensació de perdre el temps anant a aquella exposició (els diners sí, ostras, 9euros per una activitat passiva, aborrida i lletja, per a vore unes obres que, sentint-ho molt, no m'interessaven. Ni tan sols em vaig poder consolar mirant altres obres xules del museu perquè les de la col·lecció permanent eren un altre rollo). Bé, el que deia, que perdre el temps, no, però un poc estafada sí. Estafada perquè esperava una altra cosa. Crec que el temps de penjar quadres i que la gent anem a vore-los a passat. S'hauria d'interactuar un poc més amb l'espectador, contar-li coses, fer atractiu el que veuen, perquè si no, en vore-ho hi ha prou. I ens podem perdre tantes coses! És una llàstima...

Pareix que aquesta exposició és itinerant, que ha passat per Pasrís, Londres, Madrid, Viena, Berlín, etc. Pues encara em sorpren més que resultara tan "estandart". Jo esperava alguna cosa especial, diferent... però es veu que açò no canvia, que seguim igual. Una altra llàstima...

Així estan les coses en el món de les exposicions. Aparentment estancades. Tant de bo (oh!) siga sols aparentment. El cas és que ara que ho penso, no fa molt vaig anar amb Amparo i Magui a vore'n una al MUVIM que era molt interessant, sobre Crisóstomo Martínez. Potser no està tan estancat com pariex. Ara que, un altre tema seria parlar de com es documenten els qui monten les exposicions (perquè al mateix MUVIM hi havia una expo sobre "cent anys d'industrialització a la comunitat valenciana" i de Marie-Claire -per citar l'exemple més conegut- ni de cap de les indústries dels pobles de més amunt de Castelló -que no en són poques- nadie supo nunca nada).

En fin, que el tema està fatal. En Deustch, "grün" que vol dir verd i "der Wald,-ër" que vol dir bosc. La imatge és de Grünewald, com no. Gràcies per l'atenció! Jou-jou-jou.

Luis miralles del carro

L'associació Vilafranquina Luís Miralles del Carro (que duu aquest nom en honor a un il·lustre músic vilafrancquí) ha estat guardonada amb un del premis valencians a la Solidaritat i el Voluntariat, en la vessant Cultural. Vos deixo tres enllaços amb notes de premsa per a que ho pogueu llegir amb atenció. Trobo que és molt emocionant que una entitat xicoteta com és Miralles del Carro haja estat reconeguda mab aquest premi. Enllaç 1, enllaç 2 i enllaç 3.



Com que per tv vilafranca i localia ja aniran informant i amb dades més de fiar que la meua memòria, ja no vos explique molt més. Sols que és una alegria i ens omple de satisfacció, hahaha!

Però sí que voldria comentar que els premis es van entregar a Sant Miquel dels Reis, que és un edifici emblemàtic de València. Actualment és la seu de la Biblioteca Valenciana, on es conserven els arxius de la ciutat. Es va construir a 1548 i la seua història és molt llarga i interesant. Un dia en parlarem amb temps. Però ara, el que m'interessa de tot açò és fer notar que moltes vegades no sabem el que tenim davant. M'esplico. Ningú de nosaltres posaria en dubte el valor ni la categoria que té Sant Miquel dels Reis com a edifici i conjunt, a que no? Heu de saber que alguns dels picapedrers (que no sé si es diu així en valencià) que hi van treballar allí venien directament de treballar a l'església de Vilafranca. Un dels mestres d'obra de l'església hi passà a Sant Miquel i es portà als treballadors. Com a referència bibliogràfica, podeu consultar "San Miguel de los Reyes. Arquitectura y construcción en el ámbito valenciano de la Edad Moderna. Valencia, Biblioteca Valenciana, 2001; dos tomos.".


Les fotos són de l'exterior de Sant Miquel i de l'acte d'entrega de premis. In en Deustch, "die Belohnung, -" que significa premi, recompensa...

Fins la propera!

manhattan a cullera

"El Manhattan de Cullera" l'han batejat. No cal dir molt més. Em limito a enllaçar la notícia que porta El País sobre aquest tema. Avui a migdia he vist a una xica per la tele afirmant que açò és molt bo per a Cullera, i que si damunt construixen zones comercials pues que molt millor.



Tot açò em causa, de primeres, la sensació d'estar flipant, i de segones un gran desconsol i incomprensió. I pensar en que "ja s'ho trobaran els que hi vagen o els qui ho recolzen" no em recomforta perquè crec que pel camí s'està fent molt de mal.
Però... açò vols dir que cal??! És que sempre hem d'anar per darrere del món. Estos valencians, com som.

La imatge és del castell de Cullera. I en Alemany, "das Schloss,-¨er", que significa castell.