26 - G

Avui és un dia especial. Representa que ha de nàixer Laia tot i que crec que per lo vist no té massa ganes i no ho farà. Este matí quan he alçat la persiana de casa he descobert que havia nevat, encara que molt poquet. I avui és l'aniversari de les bessones més famoses de tot el conser...viva M i N! (Zum Geburstag viel Glück). A més he estat xarrant amb una amiga després de molt de temps, així que li dono la benvinguda al blog i en el seu honor faré la secció Deutsch. I com que és un dia especial, pues començo per ahí. Quina és la paraula que més gent coneix en alemany? “Cartofen”, no? Expressió popular que els espanyols usem per a fer afirmacions del tipus “eixe xic serà alemà perque és cartofen” entre altres. Entranyables i amplament acceptades, què faríem sense elles? Pues bé, pataca o creïlla es diu die Kartoffel. Sí, sense “n”, que la reservem per a fer el plural (Kartoffeln). I truita de creïlles? Pues das Kartoffelomelett (és a dir, lo truita de creïlles perquè és neutre).

Bé pues, com que l'especial “ja sóc tritia” que reservava per a avui no podrà ser de moment, faré “especial neu”. Com que ha nevat tan poquet, de fet ja està marxant perquè ha eixit un sol que fa “temó”, de bon matí he eixit a passejar i a fer fotos. He anat al Uhrturm, que és superbonic i des d'on hi ha una vista meravellosa. Ha estat espectacular. No hi havia massa gent pel carrer i menys pujant al rellotge, que no vos penseu, és un bon troç, tot costera cap a dalt. En alguns del miradors he pogut xafar neu que estava “nova” i he sentit el crepitar eixe, tou alhora que ferm baix de les sabates que sols ella ens pot donar. Instantàniament he viatjat a Vila, on també ha nevat i crec que prou. No ho puc evitar, per a mi la neu és el poble. I he estat prou estona jo a soles contemplant la ciutat i escoltant el silenci (pel centre no circulen els cotxes). Ha estat màgic, un d'eixos moments de comunió amb la vida i m'he sentit molt feliç. I he estat per allí una estoneta. Després ha començat a arribar gent amb la mateixa idea que jo i ja s'ha trencat l'encant. Ha durat poc però ha estat intens. Tot i que al final la gent ho ha fastidiat estic satisfeta. Així que com podeu vore realment és un dia especial. Hi ha una aura, un resplendor...és la llum que desprèn la neu. A ma casa es respira ambient d'hivern, és bonic.

Res, vos deixe un parell fotos per a que les disfruteu! I també una molt especial que m'ha enviat ma mare “Caçadors en la neu” de Pieter Brueghel. No deixeu de buscar més imatges seues, no vos arrepentireu.

Besets grans i disfruteu de l'hivern.....