lernen und studieren

Se suposa que ara estic fent un treball sobre una època de la vida d'Andy Warhol que he de presentar abans de febrer, en anglés (i gràcies profe per no obligar-me a fer-lo en Deutsch!). Treball que per descomptat encara no he començat. En fi, amb pressió treballo millor. Ja el faré demà o a l'altre. A més estic molt contenta perquè per al proper concert de la Grazer BläserVielharmonie tocaré de pral en el Konzerstück für vier Hörner i em fa una il·lusió especial. Béééé!!!! Aixina que avui la casa por la ventana. A contar anecdotilles.

Ahir vaig sentir per la ràdio dos coses. Una increible i l'altra genial. La primera: “La solución a los problemas del mundo es que los que tienen hambre se coman a los que no tienen casa”. Crec que no cal comentar res...La gent s'aborrís i és molt bèstia.

La segona, un poc més seriosa la vaig escoltar de boca d'un profe d'universitat al que entrevistaven però no recordo el seu nom, ho sent. Ell explicava la forma que te de vore les seues classes. És mestre de literatura a alguna universitat de Madrid, crec, i és molt apreciat entre els estudiants. Deia que “quien enseña sobre arte es el artista, no el profesor. Su función (la del profesor) es la de anfitrión que les presenta, aquí Shakespeare, aquí el aspirante a lector y les ayuda hasta que ellos ya pueden conversar a solas”. Bé, més o menys venia a ser açò el que deia, no és textual. Em va parèixer una filosofia d'ensenyament molt interessant. No vull donar la meua opinió perquè no ho he cabilat prou i perquè no sóc mestra i no sé quin tipus de mestra seria. Però crec que si haguera de dedicar-me a això potser em seria molt útil pensar en estes coses. No eres tu la font de la sabiduria, sols eres el transmissor. No és un mal principi, no? Potser ens anirien les coses de forma diferent, sobetot quan penso en com són les classes al conser, o les classes de música en general. No sé, cadascú que traga les seues conclusions. Però ahí també està el perill de pensar que se seguixen estos principis i en realitat no, que encara és pitjor. Ai, què difícil deu ser la feina de mestre!

El dia d'ahir va donar per a molt, sip. Ja que estem xarrant de coses d'educació vos parlaré de lernen und studieren. Quan ho fas a la universitat és studieren i quan ho fas en la resta d'àmbits és lernen. Me pareix molon que distinguisquen això. Per cert, potser també m'equivoque en les coses que pose de Deutsch, si algú capta gambes que avise també! Com a imatge d'avui vull posar a “Saturn devorant als seus fills” de Goya. Crec que va molt bé amb l'ambient que teniu a Espanya i que jo puc viure des de Graz gràcies a la ràdio (viva Marconi!). Bé, espero que açò canvie pronte. Una abraçada molt forta i Küsse per a tots i totes.