dimarts, de juliol 31, 2007

les cuques

Segons el diccionari de la RAE, una cuca és:

cucaracha.

(De cuca, oruga de mariposa).

1. f. cochinilla de humedad.

2. f. Insecto ortóptero, nocturno y corredor, de unos tres centímetros de largo, cuerpo deprimido, aplanado, de color negro por encima y rojizo por debajo, alas y élitros rudimentarios en la hembra, antenas filiformes, las seis patas casi iguales y el abdomen terminado por dos puntas articuladas.

3. f. Insecto del mismo género que el anterior, con el cuerpo rojizo, élitros un poco más largos que el cuerpo y alas plegadas en abanico. Es propio de América.

4. f. tabaco cucarachero.




I jo afegiria que són aquelles estimades amigues que plaguen la ciutat i que ens esperen a la porta de casa (què mages que són que ens la cuiden mentre que no estem), pel carrer o inclús a la cuina. Ou yea! Són les grans oblidades de la societat! Sempre perseguint-les i matant-les sense cap tipus de cosideració. És que els humans som del que no hi ha, eh, com que són xicotetes i fastigoses, ale, a espaxurrar-les sense cap mirament ni pietat. Pobretes, sort que tenen un refugi natural a la ciutat de València, tan bruta i semi-putrefacta. És l'hàbitat ideal, elles són felices ací i ho demostren corrent pels carrers i les portes de casa. És que si jo fòra cuca també vindria a viure ací...


Redéu, què bruta està València! Fastigosa, abandonada i deixada. La borera de ma casa dóna llàstima, trencada, amb taulellets de quatre o cinc formes diferents i prou mal posats, plena de taques i coses indefinides apegades... i el jardinet de la gran via... en estat deplorable. L'altre dia no sabia si riure o plorar quan vaig vore al treballador minucipal intentant tallar la... gespa? Ací va la foto, que no te desperdici.


En fi, que no sé si em reacostumaré a viure entre tanta brutícia i fem, ni en una ciutat que mira taaaaan poc pel ciutadà. Les comparacions són horribles però és que crec que estem molt malament en aquestos aspectes. Que no ho veiem?!?!? Quina tristor (i fàstig) per favor!!!!


En deustch deixaré "der Kakerlak", que significa cuca. I d'imatges deixe a El Bosco, amb la "Pedra de la bogeria" i al treballador de casa, pobret, tallant la terra, ai! Ah, ací deixe l'enllaç del català, que se m'havia descuidat.

P.S: a este país no plou mai?!?!




divendres, de juliol 13, 2007

variaet

Potser l'altre dia em vaig posar a escriure el post de despedida de Graz i no vaig explicar massa o gens què ha passat en tot aquest temps sense publicar. Evidentment he tornat a Spanien (oh je!). Però des del dia "dels sonrisitas" vaig fer dos exàmens més, un dels quals he suspés (quina dona més aspra, redéu), vaig liquidar papeleo per graz (horrible burocràcia austríaca), vaig fer una última vegada de guia turística, vam tocat un últim concert amb la banda de graz i vam preparar aigua de valència, també vaig ingerir més Bier en aquells tres dies que en l'últim mes, em vaig despedir de molta gent, clar, i ja de tornada vam viatjar per aústria, itàlia, frança i espanya (però sols de passada), hem batejat a la meua fillola (que és taaaan guapa), he fet classe de clari, ué!, he desfet mil maletes (i he guardat el contingut, que això és horrible, ufuf) i m'he retrobat amb el meu llitet de valència, oh sí!. En resum, pues coses de la vida.
I ja està, el més important que em queda per saber és si podré arreglar d'alguna forma lo de l'assignatura suspesa i ajustar els crèdits per a acabar la carrera, que ja ho vorem. Quina mala sort topar-me amb aquesta professora tan punyetera. Diuen que, en realitat, la gent que va fent la púa d'esta forma es fa desgraciada en la medida que va fotent als altres... no sé si em consola massa perquè la que ha suspés sóc jo i la que igual no acaba la carrera sóc jo. En fi, sols espero que Frau A. tinga una cagalera descomunal tot l'estiu i que se'l passe dins de caseta, ale, ahí, ben aborrida i escaldada.

I ja en l'àmbit quotidià, sabeu que l'Alhambra no ha eixit 7meravella del món? Jo tio, la meua creuada a favor no ha donat massa resultat. Sempre ens consolarà que l'estàtua de la llibertat tampoc no ha eixit, jejej! Ací podeu vore els resultats, que també estan molt bé. És el que passa quan es fan votacions així alegrement, que cadascú usa el seu criteri i que potser els resultats no són massa "justos" o equilibrats. Llàstima perquè es perdran coses per a l'Alhambra, però tampoc és massa greu perquè igualment ha rebut molta publicitat.

Per cert, ja he tastat el metro a manises. Està molt bé, és ràpid i còmode tot i que és fosc perquè és un trist metro. Però com que jo no he estat i no ho sé... ich habe eine Frage, bitte. Han posat més trens nous o es funciona amb els mateixos d'abans? Pregunta super maliciosa, ho sé. Bé, se m'ocorren moltes altres preguntes sobre el metro i demés coses de valència. Hi ha algú que les fa en veu alta molt millor que jo. L'enllaço.

No se m'ocorre molta cosa més per a comentar. Mmm, neus, són les nou del matí, normal. Me'n vaig a fer coses útils (o no). Que paseu un bon cap de setmana. Les escultures són de Modigliani (en honor a magui i anacleto) i en Deustch "Keine Ahnung", que vol dir "ni idea". Was machst du nächste Jahre? Keine Ahnung! Jijiji, Tschüs!

dijous, de juliol 12, 2007

bis bald

Tot just es cumplís la meua primera setmana a casa. El meu erasmus ha conclós i la meua aventura per Àustria amb ell. S'han acabat els problemes amb l'idioma i les professores punyeteres, ué! però també estar soleta a casa i fer la meua. Ara torno a viure en família i "en societat". I m'agrada. M'agrada molt la sensació d'estar a casa, entre la gent que conèixes i estimes, sentir-me útil, m'agrada retrobar als amics, la ciutat fastigosa i estimada a la que visc, descobrir les novetats, soprendre'm de que la gent parle en castellà pel carrer (Oh, Gott, Ich verstehe alles!!!), no sé, moltes coses, no es poden resumir. Però també anyore molt el que he deixat darrere meu... Graz, els amics, els companys de la banda... tot i que encara no he tingut massa temps per a trobar-ho a faltar, de vegades em sorprenc a mi mateixa pensant en quant tornaré, en què deuen estar fent ara o en mil xicotetes coses que allà eren la vida quotidiana, la meua vida quotidiana i ara ja són part del passat, el meu passat i la meua història.


Estic molt feliç d'haver anat, he gaudit moltíssim, tot i que no tot han estat rises i han hagut moments per a tot. Però és la vida, no? I igual de feliç d'haver anat ho estic d'haver tornat. Pareix com si mai haguera marxat, la gent, la ciutat... la vida ha seguit sense mi, igual com ho farà Graz, que seguirà acollint a la nova gent (i a la no tan nova) com si res haguera passat. Trobe que Graz és una ciutat meravellosa que et seduís i t'atrapa i que val la pena anar-hi. Jo me l'estime moltíssim, és la meua altra llar i crec que si decidiu anar vos agradarà. I els que ja heu estat no podeu deixar de donar-me la raó, no? Sí, es fa estimar, sniff!



En fi, neus, tot continua, així que fes-te a la idea i cap a avant. D'il·lusió no te'n falta i d'energia tampoc. De base física estàs un poc més fluixa però res que no és puga arreglar, jeje. Així que potser ha arribat el moment de dir-li adéu a Graz... o millor fins prompte. Sí, millor fins prompte... also, bis bald, Graz!