de passeig

Ara vinc de passejar. He eixit en la bici i ha estat increible. He anat per la vora del riu i estava ple de persones amb carros de xiquets menuts, fent footing, en bici, de tot. I el que més m'ha sorprés és, a part de la quantitat de gent que hi havia (a este pais no coneixen la migdiada), és que eren de totes les edats, des de xiquets fins a abuelos super vells. L'altra cosa que em crida l'atenció és el silenci que hi ha sempre. De nit i de dia, és una passada. Anava en la bici escoltant música en el mp3 i no em calia dur-lo a tope perquè podia sentir la música sense problema. Això a València és impensable...Sabeu eixa sensació de quan entres dins del llit a Vila i penses que està tot molt silenciós? Pues és eixa la sensació que tinc ací però durant tot el dia. És fantàstic. Però també trobo a faltar el soroll, no vos penseu. Tot tan tranquil de vegades és un poc moixo. :p

Per una altra banda, m'he assabentat que a Graz no és tot tan bonic com pareix. Ahir vaig eixir a passejar pel bosc amb Júlia (és la meua millor amiga d'ací. És austriaca, parla castellà millor que jo i és un sol. Amo a Júlia, uuuuuuuuu) i li explicava tot això que València està feta una porqueria. Ella em va dir que ací també tenen problemes, sols és que no són tan visibles. Pareix que l'aire de Graz està molt contaminat. Resulta que la ciutat està entre les muntanyes, però no com Vila, sino en el clot que formen les muntanyes al juntar-se (si algú sap la paraula, bitte hilfe!) i que per no sé quants ni quins motius l'aire és de molt mala qualitat. I em va contar també que s'estan tancant algunes fàbriques i que els estan posant multes molt grosses. I que si la cosa continua així hauran de prohibir el trànsit de cotxes per dins de la ciutat. Flipa. No estaria malament vore això. A més, no crec que fóra un gran problema perquè els serveis de transport públic d'ací són molt bons, però molt. Vos imagineu València sense cotxes? Jajajajja, potser a la propera vida....

La veritat és que avui no tenia massa coses que contar però m'ha fet goig explicar açò perquè les sensacions que he viscut avui anat a passejar han estat molt intenses. La gent, la natura, la música que escoltava, moure'm, l'aire a la cara, l'esforç...em sent reconfortada. jaj, neus 1-morrinya 0!! en realitat no, però aquestos moments fan que siga un poquet més fàcil.

He posat “El carnaval del arlequín” de Miró. M'agrada molt perquè tinc un cd de Satie que te com a caràtula aquesta imatge i sempre m'ha fet somiar molt. Em porta uns records especials. I en alemany m'agradaria dir carnestoltes, der Karneval. Tot en K, que em dóna una malíxia...en fi, no es pot tindre tot.
Per cert, ja sé que no te res a vore, però ho acabo de sentir i m'ha encantat, “tocar-se amb els ulls”, preciós.....bé, crec que ja està. Also, Wiedersehen!