què està passant?

Sols vull deixar constància de la meua indignació pel boicot que ha anunciat el PP contra el grup Prisa. Però açò què és? Ni boicot a prisa ni a ningú. Açò és un atac directe a la llibertat d'expressió i a la informació. Si no m'agrada el que alguns diuen vaig a intentar petar-los. Açò és lo màxim, es poden dir totes les barbaritats del món però quan algú diu que "és impossible ser neutral quan algú creu que tot està permés per tal de recuperar el poder" ja no val. Crec que amb aquesta decisió del boicot ells solets han fet que la frase siga més certa que mai.

Acàs s'ha boicotejat als mitjans propers al pp quan han atacat als altres? NO. Qui són per a dir-nos què hem d'escoltar o no. O què hem de vore! (Ja sabeu que el govern valencià va a llevar la tv3? Pues si, amb mentides, com sempre, han trobat l'excusa per a que no la poguem vore. Recollons, si no la voleu vore vosaltres no ho feu però no teniu cap dret d'elegir pels demés!!!!!) La missió d'un polític no ha de ser reduir el ventall de l'oferta comunicativa, sinó assegurar la pluralitat en llibertat. Els polítics estan per a solucionar els problemes dels ciutadans, no per a crear-los.
Estic cabrejada, enfadada, indignada. La política fa pudor. Però què es pesen, que els ciutadans estem bobos? Que no pensem? Donen ganes d'enviar-los a tots a la merda però no crec que siga eixa la solució. La solució és mantindre's informats i al tanto, ben desperts i alerta per a que no ens preguen el pèl. Ja vale, no? Què serà lo proper? Ja ho han intentat amb els productes catalans, ja han començat amb prisa, a la nostra terra amb tv3...potser la setmana que bé posar-se un jersei roig siga pecat, qui sap...

De nou Goya, "El Colós".

país petit

Com deia Amparo l'altre dia, els austríacs són fascinants. Deixen les bicis al carrer sense nugar, són altament educats, els carrers estan nets, venen els diaris penjant-los a un fanal, dins d'una bossa, sense ningú vigilant (fiant-se de que la gent va a pagar l'import i no se'l va a endur sense més!), etc. Però avui ja he viscut algo que m'ha paregut lo màxim. A classe a la uni ja havia detectat coses estranyes, com per exemple que està permés beure (evidentment) qualsevol tipus de líquid (que alguns sucs pareixen pixum en botella, quin fàstig o quin asc, segons) però també menjar, des d'una xocolatina a un entrepà, sempre amb discreció, clar, no és plan de montar el "picnic" allí entre Winckelmanns i Le-Ducs. La gent es porta el portàtil per a agafar apunts (cosa que crec que tb es fa a espanya, per descomptat a la meua carrera no. És més, jo crec que si algú encenguera un aparell extra a la facul aquesta saltaria pels aires, està massa vella....viva el zulo!) i la càmera de fotos per a enregistrar les imatges. Em pareix impensable, que hi ha qui es porta un mini trípode i tot, per a que no isquen mogudes, flipa. Jo no sé si es dependrà molt però avorrir-se és difícil...a no ser que sigues una guiri inconscient que va a un país on parlen un idioma que no entens, tuturú...... bé pues, entre entrepans, sucs-pixum, ordinadors i càmeres de fotos avui he vist un gos (der Hund). Havia vist gosso al súper, en alguna tenda (per exemple zara), a algun restaurant inclús, però a classe encara no. Què em deu quedar per vore?!?!?

Bé, en un altre ordre de coses vull dir que Lluis Llach es retira dels escenaris. Ha dit que farà dos concerts més i que ho deixarà, "És millor retirar-se quan hom encara se sent en condicions”. Aquesta notícia em fa infinitament trista. És una persona a la que admiro moltíssim i que m'ha acompanyat des de que era molt menuda. Els meus pares l'han escoltat de tota la vida, després Loleta, també moments inolvidables amb ella i Mar a la plaça de bous de València un 25 d'Abril (carxots inclosos, jajaj, quins temps germanetes!). Coses d'ell que m'encanten... qui l'haja escoltat no necessita que li explique perquè m'agrada. Però és que a més ha cantat sempre en català, en la seua, la meua llengua i fa música de qualitat (no em puc resistir a dir que té estudis, cosa difícil de vore en aquestos dies que corren) i que les seues marques d'identitat han estat la denúncia, la lluita (de nou la lluita) i el compromís. M'entristisc sols de pensar que ja no el podré vore mai més en directe. Sols ho he pogut fer una vegada, molt especial, molt emotiva però m'hauria agradat tornar-ho a fer, ara que sóc una miqueta més gran i tinc un poquet més de consciència de les coses. Ja no podrà ser. Però em consola saber que sempre que vullga el podré escoltar, que em seguirà acompanyant per sempre. Gràcies per la meravellosa música que m'has regalat.

La veritat és que no tinc ganes de Deutschkurs, el deixem per a un altre dia. La imatge és de Caspar David Friedrich, "Frau in der Morgensonne". Ah, si voleu saber alguna cosa més de Llach sempre podeu visitar la seua web oficial, http://www.lluisllach.cat/

Adéu.

Wien

Ara que ja estic una miqueta més descansada i podria parlar més de les super visites que he tingut no ho vaig a fer. Fer un resum seria un rollo i mai faria justícia a la realitat i extendre'm amb explicacions tb seria avorrit. Així i tot no em puc resistir a contar un parell de coses. Estic molt contenta perquè he descobert un montó de coses de Graz que no coneixia i perquè he pogut fer d'anfitriona, que me mola molt. Quan anava per ahí amb tots ells rememorava els meus primers passejos per Graz i em va emocionar prou. És bonic recordar. Per un altre costat també he descobert Viena (en alemany Wien, llegit “viiin”), primer amb els cosins i després amb els amics.

Si fera un rànquing de les coses més emocionants que m'han passat guanyarien dos, les dos de Viena: conèixer en persona l'edifici Secession (era com anar per dins dels llibres d'art) i entrar al Gesellschaft der Musikfreunde in Wien a sentir un concert. Les imatges que poso avui són de l'edifici Secession, de Joseph Olbrich, 1897-1898. Per fora és increible, sols de vore'l ja em vaig estorar i ala, vinga a pegar botets. Pobres Guillem i Núria que van tindre que esperar a que fera mil fotos. Però per dins quin disgust, està arrasat per les bombes i no queda quasi res, mecaguen la mar. Està refet, no és que siga una pila de runes, però res a vore amb l'original. Com a mínim quedaven cosetes de Klimt, ais, quina llàstima. Ah, que no se m'oblide, no entreu a la casa de Mozart a Viena, “vaya timo”!!

I després lo del Gesellschaft der Musikfreunde in Wien, que és l'edifici on està la sala del concert d'any nou, taraxín,taraxín,taraxínxínxín.... Bueno, va ser lo màxim, les llàgrimes de la emoció a flor d'ull, quins esforços per a que no caigueren. Era un concert per a xiquets, amb “highlights” de Mozart, Mendelssohn... i alguna que altra actuació dels músics. Però jo crec que vam disfrutar més els cinc guiris que estàvem que tots els altres junts. Tots estorats, tirant fotos sense parar (pitjor que els xinos), vinga a fer vídeos, aplaudint a rabiar... vam tindre la sort de sentar-nos en l'escenari, a un pam dels contrabaixistes i vam fer pseudoamistat amb “el guaperas”, un contrabaixista que anava de guapetón, molt majo. En resum, que molt guai, no tinc paraules. Es pot tocar millor? Es pot disfrutar més? Snif....

Pues bé, per no allargar més açò, de nou gràcies per vindre i fer-me viure aquestos moments inolvidables, m'acompanyaran sempre......... I per supost, el Deutsch! Vos donaré uns truquis per a pronunciar millor. Quan tenim una "ie" es llig una "i llarga", és a dir "iiiiiiiiiii", per exemple Wien=Viiiiiiin. I quan tenim una "ei" es llig "ai", per exemple Drei=drai. Ah, i molt important, les "v" són "f" i les "w" són "v". Estan fatal estos alemanoparlants! Com diu Julia, "el alemán es fácil". Sí, a los huevos tuyos..........(con todo mi amor).
Bé pues, bis bald! (bulería bulería).

visites

Fa una estoneta que he despedit als ocupes. Sí, he tingut visites a Graz, han vingut Guillem i Núria, Amparo, Jose Ángel, Marina und Nuria. Entre ells sols han coincidit unes horetes però ha estat una bona convivència. He estat taaaaaaaaan feliç! Estic rebentada perquè porto 10 dies sense parar, amb moltes hores caminades, dos viatges a Viena, dos concerts, moltíssim de menjar (visca el bollit!), dies de calor a tope, ahir neu, molt de fer el pallasso, moltes rialles i algun malhumor (sí, el meu caràcter de merda, nyeeee). Amb els meus cosins m'ho he passat genial, ais, me'ls estime tant! (gràcies per vindre, muaks!) I amb els amics tb he disfrutat a tope (auch gracias, a vosotros tb sus amo). Han hagut grans absents però estaré ací fins a juliol, aún teneis tiempo....

Pues bé, com que no tinc massa temps perquè he de recuperar ma casa-lleonera i posar-me a estudiar perquè tinc el clarinet ple de pols, sols deixaré unes imatges de moments estel·lars i vos informaré que si demaneu "das Mineralwasser" esteu demanant aigua amb gas i que si pregunteu per "das Leitungswasser" és aigua de l'aixeta, molt bona, sí, i sense gas. Estan fatal estos austríacs!

Bé, en un altre moment amb més temps i més descansada contaré més cosetes.
Per cert, el que es veu que pareix el "Palau Secession" d'Olbrich ho és i el "Gesellschaft der Musikfreunde in Wien" també ho és! Sí senyor, concert en directe de la Simfònica de Viena, de pura xiripa. Ja vos explicaré, jjeje.... i com diria Marina... "es que I play de cello".
Ciao

Christo i Jeanne-Claude

Avui no vull contar res en especial però el cas és que he descobert a una parella d'artistes que m'ha agradat molt i vos la vull presentar. Es diuen Christo i Jeanne-Claude. Ací teniu l'ençall de la seua pàgina web http://christojeanneclaude.net/ És curiosa. El millor, la llista “d'errors comuns” que cometem la gent quan parlem d'ells dos. Jijiji...

Vos deixo imatges d'alguns treballs a París, Riehen, Kansas City i Berlin entre altres. Que les disfruteu! Ah, “Toll”-“Wunderbar” und “Blöd”-“Langweilig” o “estupendo-meravellós” i “tonto-aborrit”. Ara ja podem adjetivar, :D

tarataxin....

Ahí baix poso un video que me mola. Potser ja l'heu vist o potser no però val la pena, és molt entretingut. Ara que ja sé com va açò de posar videos de youtube no hi haurà qui em pare! Jejeje, tremoleu tots, neuis està en acció!

I per a ser fidel al la marxa habitual vos presento a Aquiles i a Ajax, que estan jugant als daus, què majos. Estos ja han corregut prou, són de 550-30 a.C. i venen en un atuell (açò representa que és la traducció de vasija, pffff) grec. I en alemany una paraula que gasten molt els profes d'història de l'art, "die Spannung", que és "la tensió". Espero que vore el vídeo vos anime. I si no ja vos contaré l'aventura que he tingut avui amb una mestra algo borde.
Ah, ja sols queda un dia i mig per a que arriben Guillem i Núria, oéoéoé!!!!!!!

ja en tenim prou

Sobren les paraules... per a més informació podeu visitar la pàgina web: www.jaentenimprou.org





Per cert, les imatges d'ahir són de la porta del Palau del Marqués de Dos Aigües de València, actual seu del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries "González Martí".

llum i ombra

El dilluns va ser un dia llarg, dos avions, tren, deixar la meua casa i tornar a una buida al mig de Graz. Durant el viatge anava cabilant en les voltes que dóna tot, un dia estàs ací, un altre allà, un altre ja no estàs...és com un continu de llums i ombres. Les coses passen. Principi i fi. Llum i ombra. I quan s'acaba què? Sempre és el mateix. No puc evitar pensar en eixa persona, la seua vida (que habitualment desconec prou), en els moments que he pogut compartir o quan va ser l'última vegada que la vaig vore. En quins sentiments em produix recordar-la o imaginar com deu estar la seua família. Inclús com em sentiria jo si fóra el meu cas. Mai arriben a temps les paraules per a reconfortar, no conec la fòrmula màgica ni quina és la millor actitut... ja ni tan sols sé com seguir amb el post. No sé què es pot dir, què més puc dir...

Potser siga un bon lloc per a fer un punt i seguit. La vida seguís i en alguns moments d'ella recordem a aquesta persona que ha marxat i la tornem a fer present. Suposo que açò és el millor que puc oferir i una cosa que fem tots. Així doncs, punt, i fins als nostres records en comú.