klarinetten kongress

Demà comença el primer congrés internacional de clarinets patrocinat per l'associació austríaca del clarinet (ASC). Del 28 al 30 de setembre hi hauran conferències, concerts, masterclass, exposicions... és a dir, el de sempre, i més, perquè tot i que no és oficial tb hi hauran birres i llonganises austríaques, a tutiplen, això segur (ja vos vaig explicar un dia eixa gran afició que tenen a acompanyar-ho tot de menjar i cervesa).

Pues bé, deixo l'enllaç de l'associació, on podreu vore una miqueta més de què va tot açò. Per cert, en alemany, "Österreichische Klarinetten-Gesellschaft", que és la traducció del nom de l'associació.

mirant cap al futur

En aquest darrer capítol de la comissió pro-restauració del temple parlarem un poquet del projectes de futur que tenim, d'aquelles coses que ens agradaria fer, que considerem que estan molt velles i a les que s'haurien de prestar una miqueta més d'atenció. I amb açò s'acaba el cicle "visca el patrimoni de vilafranca". Espero haver-vos apropat un poquet més a ell, a l'activitat de la comissió i amb un poc de sort haver picat a algú per a que s'apunte. Les coses que té el poble bé s'ho valen, no?

SANEJAMENT DEL SÒL I INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ.
El sòl que hi ha actualment a l’església està molt fet malbé. La seua fusta, que prové de les bastides que va gastar Mossén Joan per a la rehabilitació que es va fer després de la guerra, està corcada i podrida i en molts llocs trencada. El proper projecte que té la Comissió és el de canviar aquest sól i colocar-ne un de nou que jugue amb la pedra (al llarg de la via sacra) i la terra cuita (a la resta de la planta).




TORRE DE CONJURAR.
La Torre de Conjurar és una torre única i amb merlets situada sobre l’espai inicial de la sagristia major, que possiblement es va alçar en substitució d’una anterior. Data de les darreries del S.XVI.
S’ha fet un projecte de rehabilitació i adeqüació del seu espai per a un museu. El Ministeri de Foment ha concedit una subvenció de 187.569 € per a la seua realització.




NETEJA DE FAÇANES I PORTES.
A l’exte rior de l’església trobem algunes de les seues parts més importants, les dues portes d’accés, que representen un dels primers exemples de renaixement espanyol (S.XVI).
L’estat actual d’aquestes exigís un tractament de neteja, recuperació i consolidació, ja que l’edat de les pedres, la climatologia, els mals usos i les obres han fet que es troben en molt mala situació.
El treball es centrarà bàsicament en estudiar i analitzar les portes, netejar-les i consolidar-les, així com reintegrar i reposar les peces que manquen i protegir tots els seus elements.

El projecte de la porta principal costa 34.580 € i l’assolirà la fundació “En Blasc D’Alagó” i el de la porta lateral costa a 18.988,40€, dels quals tenim aparaulada una aportació de 10.000€.

NETEJA DE L’INTERIOR.

troballes i recuperacions

Açò ja es va acabant i em queden poques coses per contar. En aquest capítol volia fer una xicoteta referència a les coses que s'han trobat. És molt bonic quan "topetes" amb una cosa que no sabies que estava o que pensaves que havia desaparegut. Ahí van:



Fent feina de neteja s’han trobat:
2002:
Un sòcol de ceràmica del S.XVII a la Capella del Coret.
2004:
L’orgue del llosar. Es pensa que és de meitat del S.XVII i que devia ser el primer orgue de l’església de Vilafranca. Va ser dut al Llosar al canviar-lo per un de més gran.
2005:
Els peirons del poble.
La base del peiró.
2006:
Uns trossos de canyes.
Uns capitells.
2007:
Trossos de l’antic retaule de l’església, desaparegut a la Guerra Civil.
Una pila baptismal que ja es anomenada al Tenal.

Mirant detingudament:
2006:
Els trossos de la creu del baptisteri.

Arran de les obres:
2006:
Una imatge d’una dóna situada a la teulada que es pensava que representava a Pere Masseres (un dels arquitectes de l’església de Vilafranca).

el campanar, la coberta i les campanes

El campanar de l’Església de Vilafranca quedà conformat entre 1908 i 1911 quan es va fer l’actual donat el mal estat del vell, tot i que no es pogué completar.

A 2002 es van començar canviar els jous metàl·lics de les campanes per uns de fusta, a la manera tradicional. Així mateix es van arranjar els bats i desperfectes que presentaven les campanes.




El 22 d’agost de 2004 impactà un raig que va tombar el parallamps i que va fer caure algunes pedres de la coberta. Així, després de fer un estudi preliminar, es va concloure la coberta octogonal amb pedra del tipus “de la Cantera de la Sènia”, es va recolocar la pedra original que coronava el campanar i es posar un nou parallamps i la veleta.













Les obres van ser revisades per l’arquitecta municipal i dutes a terme per l’empresa de Juan Carlos Alcón Carceller i la brigada municipal. La intervenció ha tingut un pressupost de 58.575 € i ha estat finançada per la Conselleria d’Educació i Cultura, per l’Ajuntament de Vilafranca i pels fons europeus Leader Plus.























El campanar va ser finalitzat l’11 de juliol de 2006.

La il·luminació

MODERNITZACIÓ DE LA IL·LUMINACIÓ

Ja des de la seua construcció l’interior de l’església ha estat molt fosc, ja que en aquell temps l’única il·luminació que tenia una església venia de les finestres i de làmpares d’oli i cera. Després de la guerra i gràcies a la feina de Mossén Puig, arribà la llum elèctrica a l’edifici. Aquesta modernització la dugué a terme l’empresa valenciana “La Católica”. L’obra es va fer entre el 3 i el 28 de maig de 1944 i va costar 14.574,85 pessetes.


Aquesta instal·lació va procurar respectar al màxim l’estètica de l’edifici i evitar danyar-lo. Però amb els anys foren necessàries modificacions i el resultat d’aquestes va ser l’aparició de punts poc segurs degut al diferent estat de conservació i la diferència de voltatge o a la col·locació de làmpares en llocs poc adients.


Per tots aquests motius entre setembre i novembre de 2006 es va desmontar l’anterior instal·lació i se’n posà una de nova, a la mesura de les necessitats de l’església, que ressalta les parts clau de l’edifici i que és de gran seguretat. S’han dissenyat dues il·luminacions diferents, una de més senzilla per al dia a dia i una altra més solemne per a les festes. El total de l’obra ha costat 61.345 € i l’ha realitzada l’empresa Llum 5.



L’obra ha estat finançada pels Fons Europeus Leader Plus, la Conselleria d’Educació i Cultura i Aportacions de la Comissió Pro-restauració de l’Església.



Fins a ací he penjat fotos de la vella il·luminació (excepte la de la capçalera). Atenció als invents que van fer per a posar les llums. Els fluorescents de la volta del cor i l'apanyo de "darth vader" són impressionants. A continuació poso imatges de "lo nou". Val la pena invertir uns minuts en anar a vore-ho en directe (i gastar-se l'euro o els cèntims que costa encendre tota la llum). Per cert, en alemany, das Licht, -er, que significa la llum.

el conser II

Perdoneu pel retard als posts sobre el patrimoni del poble però he estat prou ocupada; no patiu amants de l'art i l'algep, tot arribarà. De moment sols deixar un apunt d'una cosa que ha passat avui. "Açò és de deveres, jo estava allí".

València, 17 de setembre de 2007.
Conservatori Superior de Música de València, 10:00Hores.
32 aspirants a una plaça de clarinet al superior són convocats a l'aula 108. Després de passar llista i vore que estàvem quasi tots, els examinadors ens han comunicat que: "com que sou molta gent, avui tocaran la meitat i demà l'altra. Avui de la A a la M i demà els demés. Au"

La imatge és de Brueghel.

clicks 2

Mireu què fan a barcelona, hehehehe.... resultarà que no estem tan grillats! Un altre enllaç.

D'imatge deixo al grup de "Pregadors de Tell Asmar" i un detallet. Són del "Període Protodinàstic II" (és a dir, de entre els anys 3200 i 3000 ac). I en alemany "preisen", que significa pregar.

la teulada

RENOVACIÓ DE LA TEULADA DE L’ESGLÉSIA.

La teulada de l’església de Santa Maria Magdalena era molt vella i necessitava una renovació perquè la fusta estava podrida, gran part de les teules estaven trencades i havien aparegut multitut d’humitats a l’interior de l’edifici. Per aquestes raons pràctiques, de conservació i seguretat i per tal d’evitar una catàstrofe per la caiguda d’alguna part de la pròpia teulada, es va dur a terme l’obra.














La reparació de la teulada es va fer sota el patrocini de la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló, dins d’un conveni amb el bisbat de Segorbe i Tortosa. La realització de les obres va anar a càrrec de Cyrespa Arquitectónico S.L. i va costar 235.000 €, despesa que van assolir completament els organismes esmentats. Els treballs es van executar al llarg del segon semestre de 2006.



Aprofitant les bastides de la teulada es van repassar els merlets i la teulada de la Torre de Conjurar i es va arreglar el forat que van fer antigament a la paret exterior per a poder instal·lar la calefacció. Així mateix es van desmontar els conductes interiors de la calefacció que passaven per la torre i la golfa. Aquestes darreres intervencions es van pagar amb diners de la Parròquia i de l’Ajuntament.






Una vegada més, gràcies per la vostra atenció! Bis morgen. Baba! (que significa adéu en alemany, com a mínim en austríac).

santa bàrbera

Ací va la segona entrega. Disculpeu per la presentació però no estic en el meu ordinador i en aquest no puc/sé...(/no em deixa!) ajustar les imatges. Ja intentaré arreglar-ho. Bis bald!

RESTAURACIÓ DE SANTA BÀRBERA

L’ermita de Santa Bàrbera va ser construida entre 1773 i 1794. De planta molt senzilla, contava amb un pòrtic de tres arcs de pedra que va ser enderrocat a 1970. A 1973 els veïns la van netejar, li van canviar la teulada i li van colocar un paviment de terratzo entre altres coses.

A 2004 es va dur a terme la restauració de les pintures interiors originals del segle XVIII. Aquestes representen a Santa Bàrbera en el moment previ del seu martiri (morta decapitada), i a quatre santes de devoció amb els seus atributs: Santa Caterina d’Alexandria (roda dentada i drac), Santa Margarida d’Antioquia (drac i creu), Santa Apol·lònia (tenalles amb queixal i una palma) i santa Dorotea (flors i fruits). També trobem motius florals i vegetals.

La intervenció, duta a terme per l’empresa Arte Vecchio S.L es va realitzar en dues fases:

Primera fase: novembre de 2004: pre-consolidació general de la policromia, neteja general, eliminació de sals, eliminació d’insectes i nius d’aus, consolidació interna dels materials base i la policromia, neteja de la policromia (excrements, insectes i greixos) i farciment de les escletxes.

Segona fase: juliol 2005: fixació de la policromia, neteja, lluiment i farciment de parts que manquen, estudi i reconstrucció del dibuix, reintegració del color, restauració del daurat i protecció final del conjunt.

Ha costat un total de 30.674 € que s’han pagat amb dues subvencions de la Generalitat Valenciana, amb les almoïnes dels veïns del poble i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca.