Out of Africa

Hi han coses a la vida que em conmouen i no sabria dir perquè. Un so, una imatge, unes lletres, un sabor, una mirada, una olor, una carícia... Memorias de África em conmou. Tota la pel·lícula, des del principi fins al final. Potser la història no és massa original perquè és la història d'una dona molt forta que viu l'amor, amor per la terra, per les persones, pel saber, per un home en concret. Però no és sols això. És la música, són els paisatges, els colors, les olors, el ritme. Els títols del principi són una condensació del que després ens presenta la pel·lícula. Quasi tres minuts d'observar i escoltar, però també de sentir mentre el tren avança per Àfrica. Sabeu eixa sensació...? Si, eixa que fa que se t'encongisca el cor i l'interior se't quede menut per a que càpiga tot el que estàs experimentant, però que alhora et fa sentir en pau, ple i complet. Això em passa quan la veig. Entra pels ulls però també per les orelles, per les mans, pel nas... i t'embarga. Si no l'heu vista vos la recomano, de nit, per favor, en poqueta llum, una manta, ganes de sentir i de conmoure-vos.

Espere que vos produisca el mateix plaer que a mi.