els sonrisitas

Però quina ràbia que em donen els sonrisitas-guaperas. Acabo de fer l'examen de Deutsch i la gent s'ha pegat una copiada increible (que no m'ha servit de res perquè el sector copiador estava massa lluny de mi i no m'he pogut aprofitar... i és una merda perquè m'hauria vingut genial, que m'he deixat dos preguntes en blanc!!!).

Que la gent se copie me dóna igual, ací qui més qui menys s'ha copiat alguna vegada i si jo ho haguera pogut fer avui ho hauria fet, que falta me farà. El que me molesta és que hi havien dos tios amb l'agenda electrònica damunt la taula, descarat, copiant i traduint, ale, amb l'agenda electrònica!! (per si no ha quedat clar). Això és passar-se! I qui eren eixos dos tios? Pues els sonrisitas-guaperas. És que com els estic odiant ara mateix. És taaan injust. Però començo a vore que la vida és aixina i que sempre guanyen els sonrisitas-guaperas-caradures que li tiren morro a les coses i no tenen gens de vergonya. Ahí, ñeñeñeñe, amb la seua sonriseta profident i el seu estilazo, ahí, quina ràbia em donen, en serio. I és que damunt parlen bé alemany, no els calia. No sé que em molesta més, que hagen fet trampa d'eixa forma (tan descarada) o que els que ho facen siguen els guaperes-sonrisitas-profident.

Llanço una campanya per a que els guaperes no facen garrama ni triomfen! Ells ja VAN de guapos, ja no els toquen més privilegis. Buuu, fueraaaaaaaa!!! Visca la gent normal i els lletjos i també els guapos que no van de guapos (que simplement són guapos i no els cal anar de). Ale, ahí queda dit, quin descans.

Les cadires són de Mackintosh i el alemany, das Lächeln, que significa el somriure. Ooooois!

aficions de carrer

És que és una altra història i de vegades m'agrada molt més que la nostra. Els austríacs (com a mínim els de Graz) tenen molta afició a fer coses pel carrer i estar de festa contínua. Avui també. Tenim montat a la plaça un tingladillo amb una macro pantalla i moltíssimes cadires. Estan retrasmetent en directe el concert d'apertura de l'Styriarte. L'orquestra de la ràdio ORF amb Hannoncourt dirigint, Quinta de Beethoven i Misa en Do. I la plaça està plena de gent mirant el concert. He baixat abans una estoneta per a vore què passava (perquè des de casa ho sent de primera però no veig res) i m'he trobat entre mogolló de gent esperant a que començara. Fascinant! Per cert que durant el descans ("Pause") estan fent una explicació de la Quinta, que la van a tocar de seguida. Quan coneixes el que vas a escoltar i saps alguna coseta sempre és més divertit i agradable. Estan en tot. M'agraden!

Quin serà el secret per a que estes coses funcionen, sempre tinguen gent i isquen bé? En açò tenen una altra cultura, la del carrer, la de fer coses tots junts, la d'aprofitar el bon temps... no sé, sols veig que hi ha molta vida pel carrer, sempre. I m'agrada. També em fixo en que sempre estan menjant, facen el que facen el menjar juga un paper molt important. Concert-picoteo, festival-picaeta, misa-dinar, sempre que hi ha festa hi ha un "puesto" de llonganises, kotelets i cervesa o qualsevol comestible... Serà aquest el secret? Disfrutar simultàniament per diferents sentits? Qui sap... el cas és que a la plaça s'està de luxe, bona música, calor de la gent, ventet fresquet, gelats super bons... ací sí que saben viure! Mmm, com trobaré a faltar aquetes cosetes, no saber mai què em trobaré al baixar a la plaça. Perquè eixa és una altra qüestió, tenen la mateixa facilitat per a fer festa que per a montar i desmontar tingladillos, escenaris, casetes diverses... és que és una altra forma i avant. M'agraden!

Restaurierung...?

Avui he fet el meu segon examen. Ara ja sols me'n queden tres! El d'avui anava de restauració i conservació, blablabla. Me pareix un tema que pot ser increiblement aborrit o super interessant, depenent de com ho enfoque el mestre en qüestió. Bé, esta mestra ho ha enfocat molt guai (i això que no entenia quasi res, jiji) i m'ha agradat prou. El que vull deixar són unes quantes imatges de l'estat d'algunes obres abans i després de que passaren per les mans d'altres artistes.

El tema té molla perquè el concepte de restauració és una cosa que ha anat evolucionant moltíssim i el que es pensa avui dista prou del passat. La idea ara és prou raonable: primer previndre i després actuar (quan no hi ha més remei). Per a previndre el primer seria estudiar l'obra i la seua història, el segon analitzar els factors de deterioro i risc i determinar en quin estat està mitjançant un diagnòstic (fent estudis documentals, de condicions ambientals, anàlisis fotogràfics, d'irradicació, microscòpics, tèrmics, d'ultrasons, químics...) per a intentar dur a terme una actuació de prevenció, de control i manteniment. I quan no hi ha més remei és quan s'hauria d'actuar directament sobre l'obra, conservant els materials, netejant i reomplint els buits (si es pot, si estan documentats, etc)... Açò és un super resum que segurament es podria discutir. Però conté les idees principals, que són conèixer, respectar i fer coses que es puguen desfer. El cas és, restauració sí o no? Quin tipus? La història és realment interessant i ens ha donat teories de tota mena i totes elles amb els pros i contres.


Crec que aixina podreu entendre millor el perquè d'aquestes imatges. Avui a ningú se li ocurriria pintar per damunt d'un quadre, o retallar-lo, repintar-lo a la moda o reomplir els buits que té com si mai li haguera passat res... però en altres èpoques ha estat una cosa normal (els seus motius tenien, més o menys compartibles). Tenim exemples d'actualització a nous gustos, d'adaptació a nous formats, de recuperació de buits, de retoc total, d'adició de nous elements... i també, a l'esquerra, una radiografia que ens mostra com Van Eyck es va repensar la posició de la mà del senyor Arnolfini. És curiós vore com canvia una obra segons el color, com van vestits els presonatges o els elements que se'ls afegisquen, no vos pareix?


Per a acabar, en alemany una cosa que em fa motla gràcia, que no tenen "present continu". No diuen "estic fent, estic estudiant, estic dormint", diuen "faig, estudio, dormisc" i segons el context o la inclussió de la paraula "jetzt" (ara) ja saben quan és. Què grans que són! Estan fatal estos germans... que disfruteu de les imatges. Per cert, l'examen bé.

Prüfung

Hallo! Perdoneu per la desconexió però és que estem en exàmens (en deutsch!!) i no tinc massa temps. Entre exàmens, disgustos amb profes, assajos, concerts (ja em tocat el concert de Saint-säens, taaaaaaan bonico!! viva Lukas!) i disfrutar del poquet que em queda "ich habe keine Zeit".


Acabo d'encetar la temporada d'exàmens del Sommersemester 07. En principi estic contenta perquè acabo de fer un examen oral en batiburrillo de català-castellà-italià-alemany i he aprovat. I dic en principi perquè tinc un regust estrany ja que el professor directament m'ha regalat la nota. Així de fàcil. L'examen era d'art de la primera meitat del segle XX i l'home m'ha preguntat per Picasso i el Guernika. Ja veus, una cosa que no m'havia ni mirat perquè jo havia estudiat més globalment, rollo entendre els mecanismes que mouen l'art d'eixa època i no tant pensar en una obra concreta. Aixina que per contar-li quatre coses m'ha posat un 2 (un notable). Fascinant. I no estic "nye" no perquè no crega que me'l meresca. El que em fastidia és que havia estudiat prou i que crec que conec prou bé el tema i em sembla que m'ha regalat la nota, perquè el que m'ha preguntat i el que li he contestat no era difícil (bendita iconografía de tercero, que bien me sabía el cuadro, menos mal). Aixina que l'home ha fet una obra de caritat, que l'agraisc, però me molesta un poc que m'haja regalat la nota... jo sabia més coses!!!! És el de sempre, no? Que els exàmens no demostren el que saps, que és sort, que blablabla però és que açò ho trobo exagerat. Vale que m'ajuden i es porten genial (no com ella) però regalar les coses d'esta forma, em fa sentir un poc mal. No és que no coneguera la matèria o que no ho meresquera per coneixements, però el que m'ha preguntat no sé si val un notable. En fi, al remat una assignatura menys, ué!



I parlant d'assignatures vos parlaré d'una professora que m'està donant molts problemes. Ella em dóna una matèria molt important, de la qual depen que acabe la carrera ara o en juny de l'any que ve! Sols és eixa assignatura, tot depen d'ella i li és completament igual. La història: l'assignatura (de la qual no diré el nom, que mai se sap qui llig el blog) és de les meues preferides. En Espanya està dividida en dos i el la part que ja tinc feta vaig traure un 10. Amb açò vull dir que l'assignatura se'm dóna bé i m'encanta. Pues bé, la dona en qüestió no em vol ajudar, no em vol fer l'examen oral, no em vol deixar fer un treball extra, res que em puga ajudar a millorar la nota de l'examen, que serà un "asc"... quina ràbia, és que en esta assignatura sóc bona! Ella diu que no em preocupe que l'examen serà fàcil. Senyora, com li he d'explicar que no és una qüestió de la matèria, que és una qüestió d'idioma!!! Sí, ho sé, la responsabilitat és meua per plantar-me en àustria sense saber parlar alemany. Però l'erasmus no era un apropament de cultures, blablabla? Que no m'he integrat o què? Sóc una (guiri) més de Graz, estic integrada, he fet amics del món, he deprés alemany, toco a la banda de la uni de graz, isc per ahí, puc distinguir les diferents birres de àustria, quasi m'he adaptat als horaris, he anat a picnics a l'Stadtpark, tinc un tàdem en Moni, jo què sé .... pues a ella li és igual. Li té igual enviar-me a juny de l'any que ve per 6 punyeteros crèdits (que ni tan sols és l'assignatura completa en espanya, rollos de convalidacions). La qüestió és que ella és massa important i que no es pot rebaixar a ajudar-me. I de pas me fot viva! Ho hem intentat quasi tot (Julia, que és un regal del cél, i jo) però res. Després de parlar amb relacions internacionals i contar què passa i d'informar-me que no poden fer res (perquè és la primera vegada que se'ls dóna un cas així, que els professors solen ajudar, etc, i si no pensem en l'examen d'esta vesprada) l'estratègia a seguir ara és la d'intentar que em deixe fer l'examen en castellà i que jo busque/pague un traductor. No crec que em deixe però açò ja és medida desesperada!! Si, ni per eixes em deixa, pues hauré d'acabar la carrera en 7 anys (què trist, per favor). Sniff! Ja vos aniré contant el culebron este que tinc montat.


I poca cosa més. He anat posant imatges de coses d'art de principi del segle XX (no totes, el pensador-cagador simplement és que em fa gràcia). No tinc ganes d'explicar-les, un altre dia. Però sí que voldria dir que quant més art contemporani estudio més m'agrada. Quina llàstima que a la carrera no es parle més d'açò. Bé, me'n vaig a estudiar que encara em queden 4 examens. Per cert, que encara no sé segur quan torno però el cap de setmana del 7-8 de juliol ja estaré segur. No vull pensar en despedir-me de graz, ufuf, he viscut tantes coses ací!! Podríem dir que he tingut de tot i que ja em sent una miqueta (o molt) de graz i que no sé si vull marxar ja (ara que començava a pasar-ho tan bé!) Però per una altra banda tinc moltíssimes ganes de tornar, de rependre la meua vida, etc. Tinc coses massa importants a casa... i a més les xiquetes creixen super ràpid (que nora ja camina, collins!). Aixina que promptet "fahre ich nach Hause" i en una companyia inmillorable, oh si!! Això és lo millor de tot. Quines ganes!!!


Una última qüestió i ja acabo (que si de normal sóc rollera imagineu ara que portava tants dies sense escriure). Totes les imatges que he posat són molt importants per a la història de l'art. Totes són art, totes van suposar un pas més en l'evolució de les arts i del pensament. Potser la que haja posat en concret no, però sí el seu autor i/o ideologia. L'art del segle XX (com a mínim de la primera meitat) resulta molt interessant perquè trenca amb molts de segles de tradició i s'ha de fer un esforç per tal de conèixer-lo i, si no disfrutar-lo, com a mínim que no ens "moleste". En un altre moment potser podem obrir la polèmica de l'art, l'elitisme, el capullisme, etc, però un altre dia, bitte. Seria interessant, oder? Bé, ara sí que si, vos deixo i fins a algun dia, no sé quan, depen (es kommt darauf an) dels exàmens, clar. Bussi.........

donants

També m'ha arribat açò. No tinc massa temps per a elaborar-ho aixina que ho publico tal i com ha arribat. En alemany donació és "die Schenkung". Ciao...

Amb motiu del Dia Nacional del Donant d’Òrgans, que com cada any se celebra el primer dimecres de juny, la UNIVERSITAT JAUME I i l’associació ALCER Castalia (Associació per a la Lluita Contra les Malalties Renals), realitzen una campanya per a la promoció de la donació d’òrgans entre la comunitat universitària.

A l’adreça següent trobareu un fullet que aclarirà alguns dels vostres dubtes relacionats amb la donació d’òrgans elaborat per a commemorar aquest dia. http://www.uji.es/CA/serveis/prev/prodserv/salut.thtml#17

Com podeu col·laborar?

Fent-vos donant d’òrgans.
Només heu d’emplenar el formulari de donació i des d’ALCER us faran arribar el carnet que us identificarà com a donant d’òrgans. Per a això, seguiu alguna de les indicacions següents:
- Empleneu el formulari que trobareu a l’enllaç http://www.alcercastalia.org/haztedonante.asp?id=6 i feu-nos-el arribar a través del web.
- Ompliu el formulari que apareix en el fullet de donació http://www.uji.es/CA/serveis/prev/prodserv/salut.thtml#17 i que podeu trobar a la taula instal·lada al Àgora durant aquest dia, així com al Centre Sanitari de l’UJI (planta baixa de l’edifici TD) de forma permanent. Podeu lliurar l’imprès de donació al Centre Sanitari o enviar-lo per correu ordinari a l’adreça d’ALCER Castalia:

C/ D’Enmig, 22 – 2n I, 12001, Castelló de la Plana.

Promoveu la donació d’òrgans.
Comuniqueu la teua decisió i animeu altres persones que es facen donants.
Col·laboreu com a voluntari/ària en les accions que ALCER organitza amb la finalitat de promoure la donació d’òrgans: campanyes a peu de carrer, xarrades informatives i de sensibilització, captació de donants…
Si voleu més informació, només heu de contactar amb ALCER al 964 228 363 o a través del correu electrònic: alcer@alcercastalia.org

HI HA VIDES QUE DEPENEN DE TU
FES-TE DONANT

marxa ciclonudista

Mireu que m'ha arribat. És prou interessant, no? Jeje, jo sé d'una que s'apuntarà segur, no A? Atenció als consells, no tenen desperdici! En alemany, bici es diu "das Fahrrad". La imatge és de M. Duchamp.

SI NO VAS A VENIR PÁSALO

Sábado 9 de Junio 2007: Paseo Ciclonudista Valencia
Salida a las 17:00 horas (5 de la tarde). Feria Alternativa (entre Puente Exposición y Puente de Las flores) www.ciclonudista.net

Marcha ciclonudista mundial
¡¡¡Justicia en las calles!!!

CONSEJOS PARA LA GENTE NUEVA
. Llevarse una mochila, alforja o bolsa para dejar la ropa. No hace falta venir
desnud@ Desde casa.
. Quien se encuentre incómod@ puede traer máscaras o pintarse el cuerpo o incluso
dejarse el calzoncillo, braguita, bikini o bañador puesto (no hay que forzar nada,
la verguenza también es un derecho)
. Venir con ganas de pasarlo bien.

Más consejos en www.ciclonudista.net

saint-saëns

Els propers 17 i 30 de juny tenim concert a Graz amb la banda i entre altres moltes coses toquem "Introducció i rondó capriccioso" per a violí i banda simfònica (sense comentaris) de Saint-Saëns. Jo no coneixia esta obra i m'ha captivat. Ahir la vam assajar amb el violí i mater mea, és que quasi em va caure la llàgrima, quanta felicitat. És que vaig disfrutar tantíssim!!! Aixina que no puc deixar de penjar uns videos d'aquest concert. En deixo sols dos (de l'any de la coca), un amb orquestra (atenció a les cares dels xiquets,açò no sé de quina peli deu de ser) i un altre amb piano (que va a tota castanya però sobre gustos colors, no?). Si alguna vegada ho podeu sentir en directe no desaprofiteu l'oportunitat, és genial, sobretot cap a meitat obra, ohhhh, Wunderbar! Super!! Em desdic, mai deixeu d'aprofitar l'oportunitat de sentir música en directe, és una altra història. Espero que ho disfruteu molt, ooohhh!!!!

Gallina de pell....

fotos

Lo prometido es deuda aixina que ací van algunes fotos del diumenge. És una llàstima perquè em falten algunes parts de l'atuendo (jaqueta, barret, corbatilla) però és que feia molta calor! De totes formes el modelet no té desperdici. Ahí a l'esquerra hi ha una mostra de com és, oh sí! (no es veu massa bé xq vaig tirar la foto ràpid i d'estrangis, però vos podeu fer una idea). M'encanta perquè és com el dia eixe que van les bandes a castelló a la madalena, hehe! La meua imatge és una mostra de heroicitat perquè per a haver dormit sols una hora després de moltes de bailoteo tampoc no faig molt mala cara, no? hehehe... serà el xalequillo que m'afavorís, l'hauré de proposar per a la banda de vilafranca, jajajaa!!!

La cosa va ser tipo el dissabte, gent menjant i bebent, però jo crec que en lloc de ser una festa popular era una festa un poc "sectil". Es feia en una escola catòlica, super escola-ricaxona-catòlica i estava ple de gent jove amb molts xiquets. I damunt em vaig haber d'engolir una misa en alemany. Té castanyes perquè no ho faig a casa (ni ganes) i ací toma, de pleno. El millor és que tot i ser en un idioma diferent esta misa sonava exactament igual que la "nostra misa" (o la nostra que la seua). Que poc originals.

Bueno, dixo unes quantes fotos del dia, de tot el que hi havia montat, d'una dona amb el trage típic d'Estíria i d'alguna gent més per ahí. No cal que explique més, visca la imaginació. I què bé que viuen, senyor. Després diuen dels espanyols...

fest

Ara vinc de tocar en una festa típica de Graz. Vos conto, la cosa és que a la banda de la universitat toca una xica-dona que em va preguntar si volia anar a tocar a una festa típica que es fa a un barri de la ciutat. I clar, no es pot rebutjar una oferta així. I ahí que he anat. La setmana passada assaig i avui concert. Jo no sabia on em ficava i ha segut tota una sorpresa. M'imaginava algo tipo un concertillo de pasdobles però a la austríaca. Inocent! Recordeu la imatge final de "el senyor dels anells" (la peli) en una festa i gent jalant i ballant? Pues era aixina però sense coets i amb poqueta gent ballant. I no era una marxa darrere d'una altra (ací no es toquen pasdobles, o no molts, jejej...) sino que tocavem, descans, tocar, descans, tocar, jalar, tocar, birra, tocar, descans, etc. Molt divertit. I a més vestits amb trage típic de tocar: pantaló negre, camisa blanca, jalequet morat, jaqueta verda i barret. Clar, jo d'això no en tinc, aixina que m'han dixat el jalequet i la jaqueta, que em venien unes tres talles grans, fabulós. Com que demà repetim, a vore si em faig alguna foto, oh si! El millor de tot és (a part de tocar, birra+würstel i cobrar, cosa que no esperava) conèixer els costums d'altres pobles. És fantàstic! Què grans són, és que saben com disfrutar de la vida.

Així que aquesta ha estat l'aventura d'avui. Ah, este matí també hem anat a jugar a futbol amb tota la gent de la banda. Ens han apallisat (5-0) en un partidet que ha durat uns deu minuts però ha molat. Jo no sóc massa donada a este tipo de coses però si una cosa he deprés ací en graz és que si no ho faig ara no ho faré mai, aixina que s'han d'aprofitar les oportunitats i si ix un partidet, pues partidet. I si ix concertillo de marxa radetzky, pues concertillo. I si ve el papa, pues a pegar-li foc, jajajaja! nooooooooo!!!! tot i que ganes no en falten, lalallaaaa.

Res, que estic contenta. M'ha costat agafar-li la marxa a açò però ara a tope. Llàstima que ja s'acabe... però quines ganes que tinc de tornar tb!!!! (Ja queda poc). Bé, espero que vosaltres també disfruteu del que teniu ara (visca els examens, les oposicions i els treballs!). Jo de moment m'hen vaig per ahí una estoneta. Besis a tots! Ah, en deustch: Bursche (que al diccionari ve com "mozo" però és xic o jove) i Mädchen (que seria moza o xica). La imatge és de Botero, "Sommiant". Fins prompte! Tschüs!

der Papa und der Onkel.

Ahir mateix van marxar mon pare i mon tio Rafa. S'han quedat molts poquets dies però ha estat molt xulo, intens i cansat també, jeje. Tampoc no faré resum des les aventures i desventures que hem viscut però si que deixo algunes fotos per al record. M'ha fet molta il·lusió que vingueren, que es prengueren la molèstia i també que decidiren invertir el temps en açò. Gràcies!!

El cas és que ha segut marxar el pare i el tio i han omplit la ciutat d'unes banderes molt especials. Als valencians ens portaran uns records inoblidables. Si nenitos, la ciutat ara és blanca i groga! Mecanguen tot! No vaig tindre ja prou en soportar valència l'any passat? I damunt el papa no ve a graz, va a un lloc de peregrinació que està perdut per la muntanya. M'hauré d'enterar bé perquè com vinga ací a mi me marejaran segur perquè visc a la plaça major de la ciutat, a dos pasos de la catedral. Joeeeeeer, el ditxós ratzinger!!! Ja vegeu, quina mala sort, per favor. Geduld!! Que no siga res. De moment sols pengen banderes de llocs oficials, no n'he vist per les cases però todo se andará. No sé si em dóna més ràbia o risa. Este home no se podria estar quetet a sa casa? I callaet? Què cansino que és!


A tot açò, resulta que ahir ens van passar una enquesta a la uni que no vaig poder contestar perquè tenia un vocabulari massa concret i no entenia una xufa. Té igual, la cosa és que l'enquesta anava sobre la relació de la religió i la qualitat de vida, blablabla i et preguntava coses tipo "en tu familia ha abortado alguien? cómo se trata la muerte en tu casa?..." clar que això és el que jo vaig entendre, jeje, vete tu a saber. (Açò és lo millor, entendre tres paraules i montar-te la teua historieta. El mal és quan són coses importants però si no és super divertit). Ens van dir que era per a una xica que fa una tesi de nosequè (una oaraula molt llarga amb moltes consonants seguides). No sé, no sé, potser era control del nivell de religiositat pre-papa. Mai ho sabré.


Pues bé, per a anar acabant, vos conto que pare es diu "Vater" (però es llig fatea) i que tio/oncle "Onkel". Ah, i papa "Papst", el Papst Ratz! Em queda el consol que la propera ciutat a la que aniré ja no me'l trobaré perquè ja ha estat. Bééééé!! Ratzinger2 - Neus0. Snif!