te lo doy todo

Coses que es fan quant te lleven els queixals del coneixement, tens la cara com si t'hagueres engolit dos pilotes de ping-pong i no pots dormir: vore la tele un dissabte de nit. Coses que es fan quant es posa la tele el dissabte de nit i no fan res: vore la repetició de la gala d'OT. Coses que passen quan veus la gala d'OT: t'enteres d'una forma més en la que la Generalitat tira els nostres diners.

Per exemple, pagant viatges al concursants que tiren, regalant entrades per a (macro)espectacles que es fan per ací, inventant-se una cançò que reflexa al 100% el perfil valencià, perquè com tots sabem els valencians existim de Sagunt fins a Alacant i sols per la costa (bé, Castelló, Marina d'Or(opesa), Benicàssim i Penyíscola també, perdó).

Un estracte: "con el mar que besa la arena y el azul de un cielo que no olvidarás, eterna primavera, pueblos de fuego, de agua, de luz, tierras de sueño y de grandeza (ahí ho han clavat), gente noble y abierta, aquí te espera el ancho mar, noches de estrellas en la inmensidad (no serà a València on la contaminació lumínica te da días sin fin), espíritu de fiesta (ens tenen calats)... tot açò amenitzat amb imatges de penyíscola (pobra penyíscola), amb efectes de foc i quatre xorraes més.

A vore, el primer, açò era precís?!? Com a mínim, ja que anaven a abocar el cabàs, podrien haver buscat a algú que afine un poquetet i que puga atraure a un públic un poc més, diguem-ne, adult. Per a que vinguen sagals amb ganes d'emborratjar-se i rostir-se al sol ja en tenim prou amb els d'ací. Segon, ací què promocionen, la Comunitat o un determinadíssim tipus de poble/ciutat d'ací (a Vilafranca no tenim ni arena ni eterna primavera. D'aigua... la de la rambla i quan baixa ... y el ancho mar... segons Fabra està sols a 45 minuts (serà amb el seu helicòpter perquè la carretera no dóna per a tant) Veus, d'estrel·les sí que n'hi han, la gana!) A mi em fa risa, què voleu que vos diga. Es van superant, tot i que mai arribaran al nivell de "nadie me quita mis vacaciones en castellón, uó, uó" de l'Aguilé.

El que ja no em fa tanta gràcia és pensar que hi ha darrere de tot açò. Ni pensar que hi ha més gent de la que m'agradaria que es sent "ben pagà" amb aquesta propaganda. (açò és maravillós). Quin tipus de conciència social tenim els valencians? Com ens veiem? Realment el títol t'ho diu clar, te lo doy todo, demana'ns qualsevol cosa, estem disposats a vendre'ns pels nostres 5 minuts de fama, per estar de moda, en el candelero, com deia la mazagatos. Per a mi, no val la pena.

En alemany, platja, que es diu der Strand, -e. La imatge és de Chipola, "Blues".