cassadó

Fa unes setmanes vaig anar a escoltar una audició de cello perquè tocava una companya i em feia molta il·lusió. Tocava la siute de cello de Cassadó, home del que no havia sentit parlar en la vida... i va ser instantani. Inés va tocar increiblement bé i al moment em vaig enamorar de la siute. El primer moviment és impressionant, m'encata. Els altres dos també són super guais però eixe primer és de llàgrimes a xorro i péls de punta, uf!!! Aixina que no puc deixar de penjar el vídeo del primer (tot i que la qualitat del so és deplorable i la imatge no li fa justícia però té igual). I tampoc puc deixar de dir: aneu a vore música en directe, mecaguenlamar! ¡¡¡Que és una altra història!!!

En alemany der Mond (la lluna). La imatge és de Miró (Blau n.3).

arg!

Quina ràbia tornar al blog per a parlar dels falleros! Me dóna una malícia increible que vagen per les cases demanant. Que no els dóna ja prou la Rita? Però encara me molesta més que criden tres vegades, cada cinc minuts. Que no pillen les indirectes? Si no t'obrin o és que no estan o no te volen obrir. Però no, ells han d'insisitir, no siga cas que perguen cinc euros d'algú que els els donarà per no dir que no. Sols per això es mereixen ser ells els cremats el dia 19.

Ací no hi ha civisme ni res. I damunt se m'enfaden perquè els he dit que m'han molestat tres vegades i que per favor no criden més. Toca't el nas. Els falleros tenen tot el dret de marejar-te a casa i al carrer en nom de la festa. Però tú no pots reclamar el teu espai en nom dels teus drets com a habitant de valència. En aquestes ocasions no m'agrada gens la meua ciutat... i damunt eren falleros unflats, quina ironia, per favor!

Reclame que ens deixen en pau! Les falles, bé. La festa, bé. Però que no ens la imposen d'esta forma. Buuuuuuuuuuuuu!!!!

La imatge, de la Llotja de València. I en Deustch die Entrüstung o die Empörung, que significa indignació.