santa medicina
Este matí hem comprovat que al nostre metge de capçalera (a qui m'abstindré de qualificar però que té tela) li ajuda una estudiant del CEU. Que la té de pràctiques, vamos. Què com ho sé? Perquè duia la bata amb l'escut ben gran i perquè no m'estranya gens, ja que crec que forma part dels plans del CEU de fer-se l'ama de València (ja els queda ben poc).
I ara me pregunte. Quin tipo d'acord xanxurllero tenen la Generalitat i la Universitat Catòlica per a que els alumnes d'una uni privadíssima i catoliquíssima facen les pràctiques en centres públics? Quants sous s'està estalviant la Generalitat (on hi ha gent de pràctiques no hi ha gent treballant, ni cobrant, per descomptat) i quants diners en formació el CEU? I també em pregunte, qui vol ser atés per metges i infermeres formats a la catòlica? Jo preferisc que m'atenguen persones en coneixements científics i no en coneixements filtrats per creences religioses. Qualsevol dia venen en la sangonera per a curar-nos un ull de poll. Estan bojos, estos polítics i estos metges.
En alemany, zum Art gehen, que vol dir anar al metge. I la imatge és de Ron Mueck.
I ara me pregunte. Quin tipo d'acord xanxurllero tenen la Generalitat i la Universitat Catòlica per a que els alumnes d'una uni privadíssima i catoliquíssima facen les pràctiques en centres públics? Quants sous s'està estalviant la Generalitat (on hi ha gent de pràctiques no hi ha gent treballant, ni cobrant, per descomptat) i quants diners en formació el CEU? I també em pregunte, qui vol ser atés per metges i infermeres formats a la catòlica? Jo preferisc que m'atenguen persones en coneixements científics i no en coneixements filtrats per creences religioses. Qualsevol dia venen en la sangonera per a curar-nos un ull de poll. Estan bojos, estos polítics i estos metges.
En alemany, zum Art gehen, que vol dir anar al metge. I la imatge és de Ron Mueck.
posted by neuis at 3:49 p. m.
4 Comments:
Els politics i els metges estan grillats, pero els religiosos ni te digo. No puc imaginar quina clase de "xanxullo" tindran montat. Si en la universitat pública ja hi ha "xanxullos" com qué només una persona de cada unitat cobra el plus de docència ( o siga, el cap de departament, que no està mai) mentre que en teoria, tota la unitat t'ensenya, quant a la pràctica passen de tu com si fores un pisapaleles o algo més inútil. Tampoc m'estranya, donat que el que cobra el plus de docència l'únic que fa és parar la mà
16 de novembre, 2009 19:31
Ufff... és una valoració risc-benefici complicada. Què preferim, que mentre ens atenen vegem allí a un estudiant de pràctiques d'universitat privada (catòlica en este cas)... o un professional titulat que durant la carrera només ha vist pacients de privada?
Jo crec que la primera, però ufff... no ho tinc massa clar.
PD: Completament d'acord amb la primera frase de Dario.
17 de novembre, 2009 03:45
Gràcies Dario i Javi pels comentaris. No cal dir que jo de tot açò no tinc ni idea però va ser una cosa que em va sorprendre mogolló i me va pegar oloreta interessant, hehe! És que comença a ser sospitosa la quantitat d'edificis que està aconseguint el CEU a València i el tracte especial que reb per ací.
Pel que comenteu, pareix que no deixa de ser una cosa habitual que les pràctiques es facen aixina. El que no he entés és el que dius al final, Javi, de professionals que sols han vist a pacients de privada. Els malalts de la privada són malalts de mentira?! (tu-tu-quix) Trau-me de la ignorància, perfi.
En tot cas jo preferisc que m'atenga algú que sàpiga què està fent, què és un ovari, etc (les "llegendes urbanes" dels que estudien medicina al CEU no tenen preu... segurament no seran certes però fan por).
Per cert, el metge que tenia a l'estudiant és aquell que ens va atendre a mon pare i a mi aquell mític dia.
Besets per als dos!
19 de novembre, 2009 17:53
la idea de què els estudians aprenguen a través de la pràctica em sembla genial, però no sé si els pacients tenim dret a demanar que en un moment donat ens deixen sols amb el nostre metge per comentar alguna cosa "particular".
A mi tampoc em fa gràcia que una persona que s'està formant amb un ideari taaaaaaaaaaaan diferent al meu sàpiga coses de la meua vida privada (deixant clar que el metge amb bata blanca i logo del centre de salut també pot pensar diferent de mi); imagina com li demanes al teu metge la recepta per a la píldora mentre la susodicha està davant. Pelín incòmode, no?
No ho sé, potser és que ja ens hem situat en un punt de desconfiança envers tot el món i malpensem massa. O serà que és tard i no tinc el cap massa clar.
lola
22 de novembre, 2009 22:23
Publica un comentari a l'entrada
<< Home