Wunderbar!

Per a qui no ho sàpiga hi ha en marxa una campanya d'elecció de les "Noves 7 meravelles del món". Tots coneixem alguna de les "7 Meravelles del món antic" i del que es tracta ara és de triar-ne set més. La idea és molt interessant i seria genial si, com podeu sospitar, no es limitara a ser tot un tingladillo sacaperras muntat al voltant del tema. Quan entreu a la pàgina on heu de votar (ho heu de fer! i vos donaré motius que a mi em convencen) voreu que hi ha de tot, des de viatges organitzats fins a una tenda on-line. El cas és que, estratègia comercial o no, la cosa tira avant. I perquè ens hauria de preocupar una cosa així? Perquè tenim una candidatura que ens toca de ben a prop, l'Alhambra.

La quëstió és que s'hauria de triar segons uns criteris que vagen més enllà del pur patriotisme (que en aquestos casos aflora massa ràpid) o de coses tipus "he estat allí" o "els americans em cauen mal, no els vote" o "és que és bonic". Per tant, a l'hora de votar s'ha de pensar una miqueta, clar que els motius abans esmentats són importants i vàlids però no han de ser els únics. Molaria saber més coses del que es va a votar. Suficient? Pues no, perquè jo he votat segons el que sabia dels meus estudis d'història de l'art però clar, si tenim en compte que la meitat de les coses no les he estudiades mai, pues caguerà també. En resum, que intenteu votar de la millor forma possible i au.


I per què haurieu de votar? Molt senzill, perquè la cosa va en marxa, no pararà perquè nosaltres deixem de votar. És un projecte que va avant. Així que, per a que isca una altra meravella, que isca l'Alhambra, que és el que ens pilla més a prop i que té moltíssima història i sabor... i perquè és increible, home! Pels seus patis corren molts segles d'història, històries de diferents cultures i pobles. A més és tot un regal visual. Ja sé que em poso horterilla però és que és cert. S'ha de conèixer i s'ha de vore en directe. I no hem d'oblidar que si eixira com a una de les 7 noves meravelles seria una molt bona notícia, tan per al monument (perquè són diners amb els quals es pot conservar) com per al poble "granaíno", que són molt majos i, ja que estem, que tenen una ciutat que mola moltíssim. És que al remat és una qüestió turística i de diners...i per a que s'ho emporte un altre, pues que s'ho quede l'Alhambra, que mèrits no li'n falten! Vos deixo un enllaç amb una xicoteta història de l'Alhambra, per a que tingueu més motius a l'hora de votar. I per favor, voteu (ací)!!! S'ha d'aconseguir que isca! Un parell d'enllaços més: enllaç eins, enllaç zwei. Per cert, quan es vota es trien set candidats d'entre els 21 que hi han, no és un vot únic, per a que vegeu que podreu apostar per més llocs, però l'Alhambra tb!!!!

I en alemany, avui els números cardinals de l'1 al 10. Eins (ains), zwei (etsvai), drei (drai), vier (fia), fünf (funf, funf, a vint-i-cinc de desembre.....jjeje), sechs (seks), sieben (siiiiiben), acht (ajt), neun (noin), zehn (tsen). I totes les imatges són de l'Alhambra, per descomptat. Voteu!!!!!

Universität

Un dia de gener de 06 vaig entrar a internet i vaig estar soriejant els destins de les beques erasmus. Aquell va ser el principi de la meua aventura a Graz. Estic ací per a intentar acabar els meus estudis d'Història de l'Art i per a intentar apendre molt de clarinet. Bé, i tot el rollo de conèixer gent i una nova cultura, un nou idioma, blablabla. El cas és que no sé si podré acabar la carrera (perquè els professors maregen prou i el meu alemany és deplorable) i potser hauré de fer-ho a setembre a València (idea que m'horroritza). En el tema musical, pues sí, he pogut fer classe amb el mestre que volia i amb el qual pensava que no podria però al preu de que quan pot fer classe en fem i quan no pot, pues no. Això ha tingut com a greu conseqüència que hagem estat 3 mesos sense cap classe (toquem fusta que pareix que la cosa torna a arrancar i necessito preparar les obres!!!). I de l'assumpte personal podríem dir que la cosa va "asplaiet i amb bona lletra". Després de desperdiciar absolutament el meu primer semestre el segon sembla que anirà bé. He fet nous amics, estic eixint més, he trobat un bon tàndem i tinc projectes interessants en ment. Bé, estic satisfeta.

Però al que volia arribar, que m'enrollo i me desvio. L'altre dia a classe a la universitat em vaig posar a cabil·lar. Com que no entenc més del 20-25% del que diuen i sols pillo paraules soltes, tinc dos opcions, o bé montar-me la meua pròpia història amb el que vaig caçant (que no és massa bona idea perquè després les animalaes que podria soltar no tindrien desaprofitament-de vegades posar la paraula correcta és una merda) o m'empano i cabil·lo (opció sempre menys arriscada que l'opció 1). Així que les meues classes transcorren entre la còpia del powerpoint i la meua ment (i la seua capacitat quasi ilimitada d'anar d'un tema a un altre i entretindre's en xorrades... lo qual també és perillós perquè de vegades recordo coses que em donen risa i costa molt aguantar-se). Total, que l'altre dia, en un moment de desconexió cabil·lava jo en quines diferències trobava entre les classes d'ací i les de València. Evidentment l'idioma i tal. Però vaig descobrir (atenció, primícia!) que la principal diferència és que ací pensen! Sí senyor! Punt i a part per a que poguem païr açò.
Per descomptat parlo en primera persona i espero que aquesta revelació es complisca sols en el meu cas, però és que jo tinc la sensació d'haver passat per la carrera i haver perdut el temps. Anar a classe, escoltar torro i copiar el que diu el profe (que de vegades no sé qui s'avorrís més, si ell/ella o nosaltres) i abans de l'examen embutir i vomitar. No m'he sentit estimulada pels mestres per a pensar, per a voler investigar, per a plantejar-me dubtes... estic generalitzant i fer-ho sempre és injust. He tingut molt bons mestres (Amadeo, Vicent, Anacleto, ella), d'altres molt roïns i d'altres sense cor (ella), de tot. Però acabaré la carrera i no hauré aprés quasi res (si exceptuem el nivell visual). És que em fa vergonya quan algú em pregunta per coses d'art i la meua resposta siga "a això no et puc contestar" o "això no ho sé". Està clar que la meua actitut és, com a mínim, al 50% responsable de que açò passe (sobretot perquè la hª de l'art m'importa poc) però trobe que després de 300 crèdits alguna cosa més hauria de saber del que sé (qualsevol pot distingir entre Leonardo i Dalí, no cal una carrera). Total, que tot açò és perquè trobe que ací s'estimula més a l'alumne a pensar. És que si no, no s'enten. Tenen menys hores de classe i donen menys contingut que nosaltres i ixen millor preparats! Alguna cosa falla...
Diatriba de neus contra la universitat. A vore si ens espabilem (perquè de l'altre exemple que tinc que és el conservatori millor no parlar). Així que mentre que la uni se posa les piles jo vaig a saltar a un altre tema i vaig a fer-li el meu xicotet homenatge a Pablo, que s'ha espabilat i ja ha publicat la seua primera foto en portada al Llevant. Felicidades Pablo!! ¡Qué tío! Esto se merece que te decidas y vengas a verme...o una birra en julio!! Gent amb empenta com tú és el que necessitem.
I com s'ho mereix, la foto que he penjat és la seua. També una del micalet sencer, per a que vos feu una diea. I en alemany, Herzlichen Glückwunsch!
Uf, quin post més llarg, què cansina que sóc! Gràcies per aguantar.

mites

Després de patir una llarga enfermetat, avui ha mort Mstislav Rostropovich als 80 anys d'edat. La veritat és que jo no sé massa coses d'aquest home, sols el normal, que és un mite, una figura primordial de la música del segle XX, un gran virtuós, etc... Com passa massa a sovint coneixem coses de les persones una vegada ja no estan. Aquesta ocasió no és pas una excepció. M'havia fet sempre la idea de que era un senyor tirant a antipàtic. No sabia que estava casat ni que tenia dos fills, no sabia que havia tingut problemes amb el règim soviètic, que va ser director de l'Orquestra Simfònica de Washington entre el 77 i el 94, que amb la seua dona havia creat una fundació en favor dels xiquets ni que era representant especial del programa de l'ONU per a la lluita contra la sida... i se m'havia oblidat que havia rebut el Príncep d'Astúries de la Concòrdia. En fi, que desconeixia i desconec moltes coses de la seua vida. De totes formes tot açò són "títols", al senyor Rostropòvich el debia conèixer molt poca gent (com a tots) i realment no sabré mai com era, quines manies tenia, de quin humor estava durant o abans d'un concert o què li agradava pendre pels matins.

Potser en això consistís. El fet que no sàpiga del cert res d'ell (personalment) és el que el fa encara més mític, potser més irreal, més inalcançable. Sí, avui ha faltat i ja mai més el podré escoltar en directe, ni el podré vore per la tele en viu, ni podré creuar-me'l per algun aeroport i pensar, "ala! eixie no és....!?!?!" Per a sempre es quedarà com eixe senyor que està en les portades de molts dels discs i cd's que tenim per casa, o en l'ideal turmentador dels cellistes somiadors o en aquell homenet que ens va delectar a Sagunt, ara fa ja tres o quatre anys. Es quedarà com a una figura a la que admires, la que sempre sommiaries ser però que mai tens clar si voldries ser, que ha conegut als grans i que ha viscut una vida musical plena. Que ha participat de la història i que formava part d'ella molt abans de morir.
M'agradaria pensar, més que en ell, en totes les persones a les que ha pogut fer feliç o les que ha pogut ajudar amb la seua música i la seua vida. Trobe que açò és el més important que ens ha deixat i un regal que fa al futur.

martini

Algú em pot aclarir si l'oliva del martini és farcida o no? Amb punyol o sense?
I també, algú em pot refrescar amb què ens feiem els martinis en la nostra juventut? Era amb fanta de llima (die Zitrone, -n)?
I ja que estem, què era el que feiem amb pinya (die Ananas), que no recordo el nom?

tàndem

Ja torno a estar ací, i un poc piripi, tot s'ha de dir! Veges tú, les 14hores i piripi però poquet! jeje... Vinc de dinar amb Moni (Monika, tenemos una tía la tía moquica, plas, plas, que cuando va de compras le hacemos tralará....) i Chrisi (?). I qui són eixies? Pues a Moni la vaig conèixer el dissabte en el picknick de Resi i ara és el meu tàndem. És a dir, que ella guarreja castellà i jo alemany i quedem per a intentar comunicar-nos. És molt divertit i ella és molt maja, crec que és l'inici d'una bonica amistat. I Chrisi és l'amiga-leopardo d'ella. Super maquillada, camisa i jaqueta leopardo, bolso i sabates daurats, oh sí! Però una xica molt agradable. M'ha caigut "auch gut"! I res, hem anat a dinar al Don Camillo (magui, preparate porque te voy a llevar, parada obligada de todas mis visitas) i he demanat una birra gran i m'han mirat en plan, ala! I els ha agafat la risa. Clar, me pensava que havia demanat malament però m'ha explicat Moni que és que era massa prompte per a demanar una birra gorda, rollo borraxina. Ja veus, el país de la birra i me miren en cara "ñe" per demanar-ne una per a dinar. No els entenc!
Pues res, sols volia comunicar que estic tenint un inici de primavera sehr gut. Estic eixint (molt bé, neus), fent amics (m'emociono, potser algun dia deixaré l'antisocialitat i el mal pronto que em caracteritzen, així com clavar la pota a tota hora) i practicant molt de deutsch. Estic fascinada per mi, no em pensava que fóra capaç de fer estes coses! En fi, que crec que me'n vaig a dormir una miqueta la mona que després tinc classe, tuturú....
Vos deixo a Sol LeWitt i la seua "Piràmide de quatre costats"(1997) New York. També un enllaç interessant, que moltes vegades em salva d'errors garrafals, softcatalà, meravellós traductor. I en alemà Teuer, que vol dir "car" i Billig "barat". Aquestes les dic perquè he imprés fotos de les visites i les xicones i m'han costat super teuer, me caguen la mar! Núria, Guillem, Nuria, Marina, Jose Ángel, Amparo, Mareta, Nora, Laia, etc, ara inundeu la meua habitació! Gràcies! Küsse.

birraaaa

En plan ràpid, que se m'ha oblidat. M'ha arribat un mail que diu que a València volen estrendre la cultura de la tapa gratis. Mmm, meravellosos records de Granada! Deixo ací l'enllaç al Tapeo Tour per a que vos informeu. A partir del dia 25 d'Abril, des de les 20:30h, pel Mercat de Mossen Sorell, cada dimecres podreu demanar una San Miguel (que és el patrocinador) i una tapa per 1'50euros. Trobe que és interessant, no? A vore si s'arrela aquesta gran tradició.

I com la cosa va de sants (San Miguel) penjo el sostre de San Miguel de Hildesheim, San Isidoro de León i l'exterior i part de les pintures de l'àbsis de Sant Climent de Taüll. Visca el romànic!

despelote

És increible, encara no ha asomat un pelet el sol i els guiris (sí, ja sé que ací sóc jo la guiri) es "despeloten" amb una facilitat!! Mater mea...vale que estan acostumats al fred i tal, però és que és una passada, tots amb tirants i sandalies. Home, fa molt bon temps però no sé si tant. És igual, visca la primavera (der Frühling) i el sol i el bon temps i que es faça de nit tant tart, ué!

En pleno desmelene primaveril he decidit eixir a comprar, a lo pretty woman. Què lleig que és tot, per favor. Sóc jo o la moda és horrible? Jeje, és que no m'ha agradat res. Jo pensava que això es passava al fer-se gran, que era cosa de l'adolescència... serà que no... o que encara em falta un bull, tuturú... Pues resulta que anant pel carrer he vist a una xica espanyola a la que jo conec però ella a mi no. Niaranià... me direu "friki" però és que abans de vindre a Graz la vaig localitzar per casualitat, com a espanyola habitant de graz que escriu un blog. I un poc per avorriment i un altre poc per soriera he anat llegint el "susodicho" blog. El cas és que la vaig vore al dimecres a l'òpera (ja m'he estrenat a l'òpera de graz) i era de "oh, oh, te conozco". Em vaig emocionar i tot. Jajajaj, soy lo peor! Evidentment no li he dit res cap vegada però és molt divertida la situació. És que Graz és un mocaor.

Ah, lo de l'òpera. Per gentilesa de Resi (que és teresa) vaig poder anar a vore el holandés friolero o errante o volador (hi ha on elegir). Què guai! És que la música en directe és una altra història. Em té igual que qui toque, el directe és irrepetible, genial. La música en llauna mola molt (i els dvd ni te conto) però és que les emocions del moment, del temps real, de la inmediatesa, de lo viu no tenen igual. En fi, que em va agradar molt... tot i no entendre ni xufa (perquè l'holandés del senyor wagner està en alemà, clar, i els subtítols tb en aquesta gran #@# llengua). Bé, ni xufa tampoc, perquè "Vater, Vater" sí ho entenia. A mi me donava la risa perquè Vater (es llig Vater) vol dir pare. Però per a mi era eixe gran lloc. Ja veus, jo sola rient-me per eixa xorrada i rememorant vells temps de Deutschkurs. Però estes coses són la sal de la vida, no?
Bé, vaig acabant. Demà vaig a un picknick de "Geburtstag" al parc de "la generalitat". Ja vos contaré què tal i si tb es despeloten allí, al solet i la herbeta. Mmmmmm, quines ganes.
Ah, coses útils, "ziehen" i "drücken", que signifiquen "tirar" i "espentar". I com no, sempre em lio amb quina és quina, m'equivoco i formo tumultos en les portes de la facultat. "Usa la cabeza". Sí, lo se, pero claro, si en castellano ya no me aclaro como voy a hacerlo en Deutsch, eh, eh?!? (Paradentro romerales! ñeee). D'imatge vull deixar "Andròmeda", de Rodin (ca. 1890).
I mira, fent el bobo fent el bobo ja he acabat. Ara me'n vaig a passejar amb la veïna grillada i la seua filla. Però eixa és una altra història. Fins prompte!

el diari

Ahir em van donar el diari a l'avió i com que m'havia deixat el llibre a la maleta i tenia mooolt de temps entre escales i tal, me'l vaig llegir quasi tot. I vaig trobar moltes coses interessants i m'abellís contar-ho. A la secció d'esports em va fascinar "Valdés el perfeccionista" i també una entrevista a Iñaki Martínez, senyor al que no tenia el gust de conèixer. Resulta que este bon home és tripulant de "El desafío español" però que abans havia estat noséquantes coses més i que "de gran" vol ser escultor. I contava coses sobre la Copa Amèrica de vela. Ell deia que estava gratament sorprés per la rebuda que han tingut a València, blablabla. I jo que em pensava que no estava tenint massa repercussió açò de la America's Cup (ois). Home, coses si que s'han fet (i marejar als veïns també). Ara fa uns mesos vaig estar passetjant per la Malvarosa i no la vaig conèixer. Han tombat moltíssimes cases, li han pegat una llavada de cara a la voreta de la mar i han construit unes quantes coses de les quals em reservo l'opinió. Voreu, resulta que al tren em vaig trobar amb uns espanyols i una venezolana molt majos que tb estan ací d'erasmus i un d'ells, madrileny, em va dir, "Estaréis contentos, eh, con todo lo que están haciendo en valencia. Os están dejando una ciudad super moderna". Bé, no sé si "contentos" és la paraula que utilitzaria. No sé si puc estar contenta quan el progrés de la ciutat implica arrasar als veïns (ara que si ho pensem bé el progrés sol implicar acabar amb coses "velles" o "prescindibles") i seguir un model que per a mi no és el millor, sobretot quan es gasten els diners en coses que a mi no em semblen "necessàries" i mentre en deixen altres que potser serien millors o més útils. Sols deixaré dos enllaços, per a que passegeu per la ciutat amb un altre punt de vista. El Barri del Carme i Salvem el Cabanyal. Si voleu vore el punt de vista oficial poseu Canal9 o busqueu vosaltres, jo passo.

Bé, que em desvio. Més coses del diari, uns articles de teatre, un altre sobre el Musée D'Orsay, un premi a Manuel Rivas, la col·lecció de llibres de pintors de El País (molt recomanable perquè són de l'editorial Taschen, sehr sehr gut, regut!), una web anglesa que hi ha per a autors espanyols (que pareix que estan de moda pel país veí), una resenya sobre la paciència dels europeus fent cua (diu que els espanyols tenim bon caràcter, que aguantem bé i que els italians són els que més aprofiten pel ligoteo en les cues, jeje, estos italians... :-P). I mil coses més que ja no vaig a posar. Si vos fa goig vore de primera mà el que llegia (que era el país) podeu consultar l'edició impresa. Una última cosa que no vull deixar de resenyar és un article anomenat "¡Yo no he sido!", de Andrés García Reche. He estat buscant imatges velles de Cullera, Altea i Xàbia per a poder il·lustrar el que diu aquest home però no n'he trobat. Si algú en troba o en té me les podria fer arribar? Fotos d'eixes de quant aquestos pobles eren poblets de pescadors xicotets.
I ala, ja vos deixo i vaig a dinar. He penjat "Port en Bessin" de Seurat, que és la imatge que acompanyava a l'article del Musée d'Orsay. I "die Zeitung", que és el diari. Bé, ja seguirem. Adéu.

en trànsit

Com li comentava a Amparo, la meua activitat al blog és inversament proporcional a la meua estada a casa. Així que com que torno a estar a Graz reprenc la perorata. El cas és que ahir vaig tindre moltíssim de temps mentre tornava a Àustria, avions, tren... i vaig cabil·lar que porto molt de temps movent-me, de fet des de que em van dir que tenia l'esquena i els braços fets un cristo i vaig haver de parar el curs de la meua vida, em sent com en un continu anar i vindre, com que mai se sap què va a passar. Hi ha una secció a la ràdio que es diu "pasajeros en tránsito" i que m'agrada molt perquè són quatre persones que cada setmana conten la seua vida i què els passa. I em sent un poc com una passatgera en trànsit. Per aquestos motius el meu blog deixarà de dir-se "blog de neuis" per a dir-se "en trànsit".
Also, benvinguts al meu trànsit. Una única cosa, no penseu que el fet d'estar en trànsit signifique que estic trista o malament. Sols significa que estic en continu moviment, vaja, viva. I per a rememorar el moviment, ací teniu "Plutja, vapor i velocitat", de Turner. I en Deutsch, "Die Urlaub", que són les vacances que ja se'ns han acabat.
Besis....

el sol em fuig

Faré un xicotet balanç dels dies que porto a Espanya. Dies de vore el sol=0, processons on avorrir-me o gelar-me=3 (per contra, processons on m'han caigut els dits pel fred=0, no està malament, no), concerts i concertillos=3, pasdobles tocats=incontables, moltíssims, inacabables... hores per a sostobar nebodes=moltíssimes (però s'han fet curtes), mones i rosques ingerides=incontables (mmm, què bones, visca el sucre), pel·lícules vistes=2 (sense poder vore el final=1, jeje), tortades decorades amb èxit=6 (molt bé neus), abraçaderes recuperades=1 (i boquilles=0, qui recollons la deu tindre?!?), visites al banc per a vore els pocs diners que tinc=2 (que no han fet que els meus ingressos augmenten), explicacions de ma mare sobre el desastre de la setmana santa (véase, "veges tu un altre any haver d'amanir-ho tot, llavar els caxirulos morats -les bestes o vestes o com se diguen-, posar els farolets, blablabla i que la gent vinga a dir-nos coses... si estes peanyes no són nostres!, blablabla")=uf, com a mínim 5 o 6! I així, sense voler, entre processons, pasdobles, xiquetes i mones de pasqua se m'han passat la meitat de les vacances. El cas és que en una setmaneta, a estes hores, estaré volant pel cel europeu i se suposa que ja no tornaré a la pàtria fins a juliol, mater mea! Bé, ja arribarà.
El que veig que no aplega és el moment de gaudir d'un poc de sol, ja fa un mes que no el tasto, que es diu ràpid, eh! El món està fatal, ara que hauria de fer mal temps per centre-europa tenen bon clima i ací plou. És que el sol em fuig? Serà que sí. Així no podré abandonar mai el meu blanc natural i no asoliré els propòsits de morenor fins al mes d'agost, que si bé ho penso és el que passa tots els anys...potser no siga per a tant. No passa res, neus, l'any que ve millor (com sempre).

Bé, i fins ací el resumenet de coses intrascendets que he fet. Tots tenim dret a fer posts de pega, no? Així que no vos entretindré més, que ja que tenim vacances val més aprofitar-les amb coses de profit, com per exemple llegint "lo de les teles", que sempre se m'oblida. La imatge que penjo és "El pont" de Piranesi. I en Deutsch "das Ostern" i també "Frohe Ostern", que va molt bé amb el monotema d'estos dies. En fi, que estic desustancià. Fins prompte, vaig a sustanciar-me o dinar o Mittagessen.
Ciao.

el tio masclet

Davant de tota la controvèrsia que hi ha amb tot el tema de les falles vaig a dir la meua. No, millor li passe el meu torna al Tio Masclet. Ja sé que és una miqueta irrespectuós però no em puc resistir a presentar-vos al Tio Masclet. Moments estel·lars: las perilles, l'explicació del gas-oil i els efectes sonors. És que és genial. I amb tot l'ambient valencià-festiu que tenim vos presento "La grupa valenciana", de Sorolla. I en deutsch, "das Pferd" o lo cavall. ea.

Una abraçada molt forta.

bolero

Per a combatre l'aborriment del diumenge...podria ser ja dimarts, quines ganes que tinc de tornar a casa, per favor! Espero que vos agrade.

cel blanc

Ara ja feia molts dies que no publicava perquè estava absorbida per l'estudi de l'alemany, gran llengua...què complicada és, senyor! Tenen el peculiar costum de declinar-ho tot, a més d'una horrible forma d'ordenar les paraules en les frases i una manca de regles per a formar els plurals que resulta desesperant. Veges tu, amb lo fàcil que és melón-melones o casa-casas. Estos alemanys estan fatal, no em cansaré de dir-ho. Però crec que ja sé perquè és. Fa más de 12 dies que no tenim un dia de sol, un dia complet de sol. En algun moment s'ha asomat un poc però ha estat insuficient. Estem gaudint d'un continu cel blanc, depriment cel blanc (o gris, sengons). Així no abellís eixir al carrer ni fer res...és per açò que ja fa molts segles els alemanys van decidir que la seua llengua seria tan complicada, per a tindre alguna cosa que fer en estos dies de trist cel blanc i no caure en el més absolut avorriment. I tot açò ho he descubert jo soleta! No tenen secrets per a mi, estos alemanys!
Pues bé, per a combatre aquesta apatia res millor que medicina dels Monty Python, per gentilesa de Dario. Té moltes coses interessants aquest vídeo, com el significat de l'acudit (moment diccionari) i la part de Hitler (moment Javi).



Ah, la imatge és "Alba" de Joan Miró. I en Deutsch "das Kind,-er" significa el xiquet,-s, així que el Kinder sorpresa seria com la sorpresa per als xiquets. I sabeu com és diu ací? "Überraschungei", és a dir ou (das Ei,-er) sorpresa (die Überraschung). Mola, eh? No tot anava a ser terrible en esta gran (!) llengua.