mites

Després de patir una llarga enfermetat, avui ha mort Mstislav Rostropovich als 80 anys d'edat. La veritat és que jo no sé massa coses d'aquest home, sols el normal, que és un mite, una figura primordial de la música del segle XX, un gran virtuós, etc... Com passa massa a sovint coneixem coses de les persones una vegada ja no estan. Aquesta ocasió no és pas una excepció. M'havia fet sempre la idea de que era un senyor tirant a antipàtic. No sabia que estava casat ni que tenia dos fills, no sabia que havia tingut problemes amb el règim soviètic, que va ser director de l'Orquestra Simfònica de Washington entre el 77 i el 94, que amb la seua dona havia creat una fundació en favor dels xiquets ni que era representant especial del programa de l'ONU per a la lluita contra la sida... i se m'havia oblidat que havia rebut el Príncep d'Astúries de la Concòrdia. En fi, que desconeixia i desconec moltes coses de la seua vida. De totes formes tot açò són "títols", al senyor Rostropòvich el debia conèixer molt poca gent (com a tots) i realment no sabré mai com era, quines manies tenia, de quin humor estava durant o abans d'un concert o què li agradava pendre pels matins.

Potser en això consistís. El fet que no sàpiga del cert res d'ell (personalment) és el que el fa encara més mític, potser més irreal, més inalcançable. Sí, avui ha faltat i ja mai més el podré escoltar en directe, ni el podré vore per la tele en viu, ni podré creuar-me'l per algun aeroport i pensar, "ala! eixie no és....!?!?!" Per a sempre es quedarà com eixe senyor que està en les portades de molts dels discs i cd's que tenim per casa, o en l'ideal turmentador dels cellistes somiadors o en aquell homenet que ens va delectar a Sagunt, ara fa ja tres o quatre anys. Es quedarà com a una figura a la que admires, la que sempre sommiaries ser però que mai tens clar si voldries ser, que ha conegut als grans i que ha viscut una vida musical plena. Que ha participat de la història i que formava part d'ella molt abans de morir.
M'agradaria pensar, més que en ell, en totes les persones a les que ha pogut fer feliç o les que ha pogut ajudar amb la seua música i la seua vida. Trobe que açò és el més important que ens ha deixat i un regal que fa al futur.