dimecres, d’abril 18, 2007

en trànsit


Com li comentava a Amparo, la meua activitat al blog és inversament proporcional a la meua estada a casa. Així que com que torno a estar a Graz reprenc la perorata. El cas és que ahir vaig tindre moltíssim de temps mentre tornava a Àustria, avions, tren... i vaig cabil·lar que porto molt de temps movent-me, de fet des de que em van dir que tenia l'esquena i els braços fets un cristo i vaig haver de parar el curs de la meua vida, em sent com en un continu anar i vindre, com que mai se sap què va a passar. Hi ha una secció a la ràdio que es diu "pasajeros en tránsito" i que m'agrada molt perquè són quatre persones que cada setmana conten la seua vida i què els passa. I em sent un poc com una passatgera en trànsit. Per aquestos motius el meu blog deixarà de dir-se "blog de neuis" per a dir-se "en trànsit".
Also, benvinguts al meu trànsit. Una única cosa, no penseu que el fet d'estar en trànsit signifique que estic trista o malament. Sols significa que estic en continu moviment, vaja, viva. I per a rememorar el moviment, ací teniu "Plutja, vapor i velocitat", de Turner. I en Deutsch, "Die Urlaub", que són les vacances que ja se'ns han acabat.
Besis....

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

no sols tu estàs en trànsit, totes i tots hauríem d'estar en eixe estat permanent. Hi ha alguna cosa més trista que parar-se i no fer res? Parar sols ha de servir per a disfrutar d'allò que has aconseguit, reprendre forces i continuar cap endavant. La vida ha de ser trànsit. El fet de veure passar els dies no dóna dret a dir-li vida, això ja ho fan les plantes i compta que déu ser molt avorrit.

19 d’abril, 2007 12:25

 
Blogger neuis said...

No sé, loul. Crec que tens raó i que hem d'estar en continu trànsit però també és molt agradable la sensació d'estar bé, sense més. Calfar-se el cap sols servís per a calfar-se'l més. Jo voto per instaurar el dia del "barbetxo" mental i físic.

19 d’abril, 2007 23:51

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home