dimecres, d’abril 18, 2007

el diari

Ahir em van donar el diari a l'avió i com que m'havia deixat el llibre a la maleta i tenia mooolt de temps entre escales i tal, me'l vaig llegir quasi tot. I vaig trobar moltes coses interessants i m'abellís contar-ho. A la secció d'esports em va fascinar "Valdés el perfeccionista" i també una entrevista a Iñaki Martínez, senyor al que no tenia el gust de conèixer. Resulta que este bon home és tripulant de "El desafío español" però que abans havia estat noséquantes coses més i que "de gran" vol ser escultor. I contava coses sobre la Copa Amèrica de vela. Ell deia que estava gratament sorprés per la rebuda que han tingut a València, blablabla. I jo que em pensava que no estava tenint massa repercussió açò de la America's Cup (ois). Home, coses si que s'han fet (i marejar als veïns també). Ara fa uns mesos vaig estar passetjant per la Malvarosa i no la vaig conèixer. Han tombat moltíssimes cases, li han pegat una llavada de cara a la voreta de la mar i han construit unes quantes coses de les quals em reservo l'opinió. Voreu, resulta que al tren em vaig trobar amb uns espanyols i una venezolana molt majos que tb estan ací d'erasmus i un d'ells, madrileny, em va dir, "Estaréis contentos, eh, con todo lo que están haciendo en valencia. Os están dejando una ciudad super moderna". Bé, no sé si "contentos" és la paraula que utilitzaria. No sé si puc estar contenta quan el progrés de la ciutat implica arrasar als veïns (ara que si ho pensem bé el progrés sol implicar acabar amb coses "velles" o "prescindibles") i seguir un model que per a mi no és el millor, sobretot quan es gasten els diners en coses que a mi no em semblen "necessàries" i mentre en deixen altres que potser serien millors o més útils. Sols deixaré dos enllaços, per a que passegeu per la ciutat amb un altre punt de vista. El Barri del Carme i Salvem el Cabanyal. Si voleu vore el punt de vista oficial poseu Canal9 o busqueu vosaltres, jo passo.
Bé, que em desvio. Més coses del diari, uns articles de teatre, un altre sobre el Musée D'Orsay, un premi a Manuel Rivas, la col·lecció de llibres de pintors de El País (molt recomanable perquè són de l'editorial Taschen, sehr sehr gut, regut!), una web anglesa que hi ha per a autors espanyols (que pareix que estan de moda pel país veí), una resenya sobre la paciència dels europeus fent cua (diu que els espanyols tenim bon caràcter, que aguantem bé i que els italians són els que més aprofiten pel ligoteo en les cues, jeje, estos italians... :-P). I mil coses més que ja no vaig a posar. Si vos fa goig vore de primera mà el que llegia (que era el país) podeu consultar l'edició impresa. Una última cosa que no vull deixar de resenyar és un article anomenat "¡Yo no he sido!", de Andrés García Reche. He estat buscant imatges velles de Cullera, Altea i Xàbia per a poder il·lustrar el que diu aquest home però no n'he trobat. Si algú en troba o en té me les podria fer arribar? Fotos d'eixes de quant aquestos pobles eren poblets de pescadors xicotets.
I ala, ja vos deixo i vaig a dinar. He penjat "Port en Bessin" de Seurat, que és la imatge que acompanyava a l'article del Musée d'Orsay. I "die Zeitung", que és el diari. Bé, ja seguirem. Adéu.

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

i jo em pregunte: fas alguna altra cosa que no siga buscar pàgines per a recomanar, enllaços, vídeos...?

19 d’abril, 2007 12:27

 
Anonymous Anònim said...

cont.
segur que has anat a àustria per a estudiar clarinet?

19 d’abril, 2007 12:28

 
Blogger neuis said...

Ala ja te vale. Ara es pensaran que no faig altre en tot lo dia. I no. El que passa és que estava el tema interessant i com que a aquest país la vida s'acaba a les 19:00 pues tinc dos hores mortes fins a l'hora de sopar. Me n'aniré d'ací sense acostumar-me als horaris. Estan fatal. O a espanya estem fatal xq ací treballen menys (o tinc eixa sensació...zara obri menys hores que a espanya. I ara no vos penseu que em passo el dia a zara!!), aixó, que ací treballen menys (hores, per supost), fan menys classes a la uni, les tendes tanquen a les 18-18:30, a les 19 tots a casa... Ais, no sé. Que aprofiten el dia d'una forma diferent. I no m'acostumo.
En resum, que tampoc no recomano tantes i tantes coses, sols algunes i ni tan sols massa originals. Ja veus en què gasta el temps la teua germana!

20 d’abril, 2007 00:02

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home