cel blanc

Ara ja feia molts dies que no publicava perquè estava absorbida per l'estudi de l'alemany, gran llengua...què complicada és, senyor! Tenen el peculiar costum de declinar-ho tot, a més d'una horrible forma d'ordenar les paraules en les frases i una manca de regles per a formar els plurals que resulta desesperant. Veges tu, amb lo fàcil que és melón-melones o casa-casas. Estos alemanys estan fatal, no em cansaré de dir-ho. Però crec que ja sé perquè és. Fa más de 12 dies que no tenim un dia de sol, un dia complet de sol. En algun moment s'ha asomat un poc però ha estat insuficient. Estem gaudint d'un continu cel blanc, depriment cel blanc (o gris, sengons). Així no abellís eixir al carrer ni fer res...és per açò que ja fa molts segles els alemanys van decidir que la seua llengua seria tan complicada, per a tindre alguna cosa que fer en estos dies de trist cel blanc i no caure en el més absolut avorriment. I tot açò ho he descubert jo soleta! No tenen secrets per a mi, estos alemanys!
Pues bé, per a combatre aquesta apatia res millor que medicina dels Monty Python, per gentilesa de Dario. Té moltes coses interessants aquest vídeo, com el significat de l'acudit (moment diccionari) i la part de Hitler (moment Javi).



Ah, la imatge és "Alba" de Joan Miró. I en Deutsch "das Kind,-er" significa el xiquet,-s, així que el Kinder sorpresa seria com la sorpresa per als xiquets. I sabeu com és diu ací? "Überraschungei", és a dir ou (das Ei,-er) sorpresa (die Überraschung). Mola, eh? No tot anava a ser terrible en esta gran (!) llengua.