furremol!

Açò ho he tret del blog d'una xica que sempre té cosetes molt xules i interessants. Aquest vídeo és com el que vivim al país valencià on alguna cosa no està bé, on aparentment tot funciona i evoluciona, però que en el fons no està "bé". Disfruteu-lo, si podeu (molesta mogolló!!!).

Bé pues, fins la propera i ànims per al que ens espera. Per cert, sabeu que a Àustria volen que la gent vote als 16? lalala, adéu...

no entenc

Tot i que encara no s'han donat els resultats finals de les eleccions ja dono per bo el que estic escoltant. A València ella ha arrasat, fins i tot amb més avantatge que abans. No entenc res, ara mateix sols tinc unes ganes de plorar que no me les puc aguantar. Què serà de la nostra (la meua!) ciutat?. Evidentment que no s'afonarà ni res per l'estil però poc a poc s'asemblarà cada vegada menys a la meua idea d'una ciutat de qualitat. No pot ser, no entenc res.

Estic trista, desolada. Com pot ser? Què han de fer els polítics per a que ja en tinguem prou d'ells? És que ens dóna tot absolutament igual? És que mentre que nosaltres estem bé o aparentment bé els nostres veïns ens tenen igual? És que tenim prou amb la festa i l'aparença? Tan rics som, que no necessitem que ens milloren les coses? És que.... és que no entenc res. 20 anys de la mateixa persona són molts anys i el poder és molt dolç i crea adicció. Espero que no pense que té carta blanca per a fer el que li vinga en gana.

Em sent molt malament. Tenia la il·luisó real de que les coses podrien canviar un poquet, però no en aquesta direcció. Ai, com pot ser? Em podria passar la nit fent-me preguntes i donant-li voltes però crec que no trobaré una resposta perquè simplement ha guanyat qui no volia que guanyara. Però crec que no em faltaven motius per a dessitjar que les coses canviaren.

La imatge és "In ictu oculi" de Valdés Leal. En Deustch, Wahl, que significa elecció.

gent

M'ha passat una cosa ... ho he de contar. A vore, ahir necessitava fotocopiar-me uns papers per a una assignatura i havia d'anar a la biblioteca a demanar-ho. Jo no sabia com fer-ho, entre altres coses perquè hi han moltes biblioteques universitàries i a eixa en concret no havia anat. Total, que vaig, ho demano i la xica em contesta noséquè, super ràpid. No vaig entendre res. Li demano que m'ho repetisca però més "asplaiet" i res. I passa de mi i aten a una altra xica. L'altre xica em diu que vaja en ella, que vol el mateix. Resulta que no estaven allí els apunts perquè algú se'ls havia endut ja. Aixina que me'n vaig darrere de la xica, ja calenteta perquè la de la biblioteca no havia estat massa amable i jo, segons com em salta la tecla, tinc molt poca paciència. I en estes ocasions en les que veig que no entenc el que em diuen i em sent indefensa em poso super nerviosa.


Total, que jo darrere la xica número1. Arribem a la fotocopiadora, acaba de fotocopiar la xica número2 (la que tenia els apunts previament) i la xica número1 es cola i es fotocopia ella el que vol. Més mosqueig. Per fi em toca, em pregunten si tinc targeta d'estudiant i jo els dic que sí, però resulta que la fotocopiadora dels nasos va en targeta però ha de ser monedero perquè et cobren d'ahí, no pot ser una fotoc. amb monedetes (d'eixes que t'estafen i es queden les tornes, que et cagues en tot però són eficients), no, és una punyetera fotoc. legal. Total que no em puc fer les fotocòpies. Més mosqueig. La xica2 es posa a explicar-me no sé què i no li entenc. Li demano que més poc a poc i resulta que m'estava diguent que he d'anar al banc i fer-me la targeta, blablabla. I jo, ja enfadada xq ja era hora de classe, perquè no em podia fer les fotocòpies i xq eixa assignatura m'anirà fatal (xq la professora ha decidit que d'ajudar-me res i que si no tinc prou nivell d'alemany és el meu problema, ah, i que no puc fer un treball extra pel meu compte per a pujar nota, precissament per a contrarrestar l'examen que m'eixirà fatal, xq no i punto), pues ja enfadada, estava ordenant les fotocòpies originals per a dur-les a la biblio i les xiques (1 i 2) es posen a explicar-me un rollo blablabla, (que tampoc no entenia) i em diuen que si per a que et donen les fotocòpies has de deixar un carnet, blablabla, que si per favor, que si alomillor, blablabla i al cap d'uns minuts entenc que el que volen són els originals per a tornar-los elles a la biblio i que li donen el carnet de nou. Joer amb els austríacs i la seua punyetera educació. Pues que no em podien dir "coñoooo, dame eso que lo tengo que devolver yo" i arreando. Que si "por favor", que si "si no te importa"... perden tant de temps en l'ús del subjuntiu que s'obliden de demanar el que volen. Pesats! Ai, de vegades els mètodes directes espanyols són molt millors. Així que en un arranque de mala educació, quan vaig poder compendre què volien i els vaig donar les còpies de mala manera, vaig soltar en espanyol "joer, no era tan difícil" i me'n vaig anar a classe enfadada com una mona i sense les còpies. Així que vaig passar el dia mosquejada amb mi per tindre tan malíssim caràcter perquè al remat eixes xiques no tenen cap culpa i sols volien ajudar.

Però l'anècdota no acaba ací. Ara bé la part bona. La cosa és que este matí tornava a tindre classe. I qui s'ha sentat al meu costat? La xica número2. I de seguida, supermaja, m'ha preguntat que si ja havia pogut fer les còpies. I jo li he dit que no i he dessitjat poder tornar a ahir per a no ser tan maleducada i tocanasos. Aixina que li he demanat disculpes per haver-me comportat tan malament amb elles ahir i li que ho lamentava molt però que quan no entenc a la gent em poso molt nerviosa i ella m'ha dit que no, que al revés, que de vegades no tenen massa consideració amb els estrangers... bueno, és que m'ha tocat la loteria. Jo vaig sembrant la mala educació i va tinc la sort del segle. Quina persona més amable i comprensiva, per favor. Hem estat xarrant un poc i ella mateixa m'ha preguntat si volia que em deixara els apunts de classe. Es pot ser més considerada? És que tinc molta sort, de veres. I també em sent molt avergonyida perquè sempre m'ha de traicionar el mal pronto. Personalment deprenc més lliçons de moments aixina que de les classes o el que siga. Ja veus, d'una "mala" esperiència he tret una bona persona. Quina sort...

I fins a ací l'anècdota. No vos pareix que és meravellós? Ara m'agradaria tornar a la uni sols per a poder fer el bé a tots els erasmus que trobe! L'esperit de la bona samaritana s'ha apoderat de mi. Ara que, per una altra part, no em cal anar a la uni per a fer-ho, no? Crec que vigilar el mal geni seria un bon començament. Mmmmm, difícil. En fi, ja aniré contant. Per cert, que esta història em recorda moltíssim a la d'Aloy i el taxista-buen-samaritano de Còrdova. Quins temps!

Uf, he tornat a escriure un post super llarg. No sé què sóc més, si rollera o metepatas, mater mea. Bueno, sols que la imatge de dalt és d'un mosaic prou vellet que representa a Alejandro Magno lluitant. Ací més informació. I en alemany "nett", que significa amable, agradable, simpàtic, bonico... esta és fàcil de recordar, no? Ale, fins la propera.

el diumenge

El diumenge són les eleccions. En què penso a l'hora de votar? El que tinc clar que el meu vot ha d'anar cap a l'esquerra (esquerra no és sinònim de psoe!) perquè m'han educat així i perquè a mesura que em faig gran trobe que és l'opció amb la que més m'identifique. Cabilant i reflexionant sobre les coses que es veuen i s'escolten arribo a conclusions.

En primer lloc voldria que manara algú a qui la nostra llengua li importara de veritat. Crec que seria interessant que en lloc d'estar sempre mirant cap a catalunya ens dedicàrem al nostre creixement. També algú per a qui els temes socials foren una prioritat. Exemples pràctics: València és una ciutat amb molt bon clima i és tota plana, no m'explico com no tenim un sistema de transport públic millor. Parlo de bicicletes, d'un millor tranvia, d'una xarxa de bus puntual i més variada (pel centre de la ciutat quasi tots els autobusos fan el mateix recorregut), i ja que estem que siga més barata!, parlo de més zones peatonals (o sols sense cotxes particulars) i de fomentar els espais a l'aire lliure. De no aprofitar qualsevol forat que hi haja a la ciutat per a fer un edifici. Un altre exemple: l'altre dia ja vaig parlar del nostre ambulatori, que està nou, és molt bonic i blablabla però que dóna un servei no massa bo. Qui no s'ha desesperat esperant a la consulta o esperant que vinga el metge a casa? O a qui no li han donat hora per a d'ací dos mesos? Més exemples: ja heu pogut vore el reportatge sobre el conservatori, que està en un estat deplorable. No cal dir on han anat els diners que haurien de ser per a tindre'n un de nou. Però el que no m'agradaria és que el nou fóra com Velluters, bonic per fóra i inacceptable per dins. On s'ha vist que a l'aula d'orquestra no puga haver intruments de percussió perquè no caben per les portes!?!?! Jo no vull a gent que em faça "el Palau de l'òpera més gran i més tot". Jo vull a algú que mire pels estudiants i que faça un palau de l'òpera si cal, però a la medida de la ciutat, no dels turistes o de la postal. Crec que la qualitat ha d'anar sempre per davant.

Ja he dit en moltes ocasions que crec que València cada vegada està més bruta i deixada. El cert és que està plena de flors i de pijaetes però el dia a dia és una incomoditat i un fàstig. Els contenidors nous plens a vessar per sobre de les voreres, la contaminació lumínica (en ma casa no es fa mai de nit), els parcs fets malbé (podeu visitar el de ma casa tb), barris deixats, comoditats per als cotxes, el món de les falles (amb el seu abans, mentre i després) bé, etc... saber que la resta de ciutats estan igual o pitjor no em consola. Vull viure en un lloc de qualitat, que pense en mi, que al final sóc qui hi ha de viure. I ja que estem, que tracte millor als inmigrants (algú s'ha passetjat pel Túria a poqueta nit?). I que conserve millor el seu patrimoni (vease el cabanyal, el cementeri jueu, el centre històric, el propi carme, les restauracions oleole que es fan dels edificis com per exemple les torres de quart, el folklore vlencià, etc).


També voldria un govern que mire cap a tots els punts del territori, no sols cap a la costa. El turisme de platja i sol està molt bé però crec que se'ls ha escapat de les mans. En primer lloc, el litoral valencià dóna angúnia. Poblets xicotets de pescadors que han desaparegut i s'han convertit en ciutats a les quals preferisc no adjetivar. Estem perdent els arrels. El pogrés i el turisme són bons, és més, crec que la vinguda de nova gent és necessària. Però no entenc com aquesta gent no s'involucra i es fon amb nosaltres. No entenc com hi han poblacions on la gent de fóra ni tan sols s'ha molestat en dependre el nostre idioma o el castellà, em té igual. És que estem construint mini anglaterres i mini alemanies o el que siga ací. I no es fa res! La gràcia de viure per ahí és involucra-te amb lo nou, per a viure com a espanya però en l'estrager, et quedes a espanya. Venem la terra dels nostres avantpassats a preu d'or però perdem l'essència. Compensa? I del tema de costa i interior, no vull algú que mane que es dedique a invertir en coses "suposadament guais" a la costa i coses "horribles" a l'interior. On van els parcs eòlics? A l'interior. On va la pressó? A l'interior, i quan més cap al nord millor. I no estic jutjant la bondat de cap de les dues coses però qui vol tindre-ho a sa casa? De ben segur que els qui ho han decidit no. Pues ale, a l'interior que no diuen res, i per si de cas ho farem rapidet i sense informar, no siga cas que protesten. No és que vullga un Marina d'Or o un Terra Mítica a Vilafranca (noooooooooo), el que em sembla injust és com es repartixen les coses. I posats a dir coses, em sembla increible que per a fer-ho els importe una merda arrasar el que siga. Total, què més dóna una paret de pedra més o menys o un camí històric que desaparega?


I parlant de repartir. Tampoc no vull que em governe algú més interessat en els rics que en la gent normal o amb més necessitats. A València s'estan fent moltes coses però crec que no estan molt dirigides cap als "normals". El paradigma d'açò és l'America's Cup. Qui es done una volteta per la Malvarrosa i després pel Cabanyal crec que no necessitarà que li ho explique. No es tracta de no voler que es facen grans coses esportives a València, es tracta de que les coses es podrien fer millor i que, ja que s'han d'invertir tants diners, que no s'aboquen tots al mateix sac (i a poder ser que s'invertisquen tots i que no es perguen per les butxaques de ningú) i que es repartisquen una miqueta més per la ciutat. Ah, i ja que estem, que no es facen coses tan sumament horteres, per favor, que pareixem "nous rics". Crec que no ens podem acontentar en que ens facen coses boniques o simplement que es facen. Hem de decidir quin tipus de futur volem, quin model de ciutat i jo crec que açò és pa per a avui i fam per a demà. M'agradaria vore com estaran totes aquestes coses en uns anys. Volem events i coses grans però que interessen a la gent i que ens beneficien a tots, per favor.


Tampoc no estaria malament que es donaren explicacions i xifres de certes coses, com la vinguda del papa. Suposo que allà on va el papa passa igual, que uns estan super feliços i els altres en contra. Per principi i per les meues conviccions crec que no ens feia cap falta que vinguera el papa, sobretot un papa tan "modern" com el que hi ha ara. Comprenc que siga el guia espiritual de moltes persones i un cap d'estat i etc però és que este home diu unes coses que em semblen barbaritats. Jo em pensava que l'església era una altra cosa, que estava al servei dels humils, per a treballar amb i per als necessitats. Crec que amb moltes de les afirmacions que es fan avui des de la casa d'aquest home (o ell mateix, sols cal pensar en la seua recent visita al Brasil) fan més mal que bé. Perquè hem de financiar amb diners públics (que ni se saben quants són) que vinga? Perquè ens hem de gastar no sé quants mil euros en canviar les flors del pont de les flors? Per l'amor de déu (i mai millor dit), quin govern tenim? Jo no vull un govern de l'aparença, el fasto, el boato i el despilfarro. Que hi han moltes coses a fer! I em dóna igual si sóc demagògica, crec que açò no es deu de consentir.


Per a anar acabant, tampoc no voldria que em governara algú que no siga capaç d'assumir responsabilitats quan les coses no ixen bé. No m'agraden les persones que sempre estan amanides per a tirar-li la culpa a un altre o per a dir que, "ai, qui s'ho podia esperar, això". Quan estàs a càrreg d'una cosa, quan no funciona o hi ha un accident, siga de qui siga "la culpa", l'última responsabilitat és teua. Jo crec que en això consistís manar, per a lo bo i lo roïn i no sols per a les medalles. I trobe que també és important atendre a qui patís les conseqüències d'aquestes desgràcies. No vull dirigents que passen d'algunes víctimes. Els afectats pel metro encara esperen mentre que els de l'hepatitis seran atesos de seguida (tot i que si se'ls hagurea fet cas al seu moment potser haurien pogut parar abans a aquest metge i podrien haver ajudat a les víctimes durant el procés). No dic que no ho meresquen, que no se'ls haja d'indemnitzar lo més prompte possible, és que la cosa està en que s'ha d'estar al costat de tots, i no sols dels qui tinguen les càmeres de tv o la ràdio a prop. I parlant de tv, sols diré una cosa: canal9... tv de qualitat? Tant de bo!


Segur que em deixe mil coses per dir. Açò que tenim ara són eleccions als pobles i les comunitats, hem de mirar pel que pensem que és millor per al dia a dia, ens hem de fixar en les coses xicotetes i pensar si seria possible que milloraren o si ja ens va bé com estan. I pensar en el futur. Avui he llegit una cosa que m'ha agradat molt, l'enllaço. M'agrada sobretot pel principi., com sempre molt encertat, dani. Poc més puc afegir. Jo també en tinc prou de tanta història. No estaria malament que per una vegada el proper governant pensara una miqueta més en el poble. Impossible? Qui sap... l'esperança és l'últim que es perd i les persones de vegades ens poden sorprendre en bo, no?


Gràcies per la paciència als que hageu arribat fins a ací. No pretenia ser ni neutral ni res d'això. Sols volia deixar les meues impressions. Per favor, si penseu alguna cosa igual o contrària vos agrairia molt que m'ho contàreu. Crec que aquestes coses quan més es parlen millor funcionen. Ànim i voteu tots i totes el diumenge a qui de veres penseu que ho ha de fer bé o millor. Cadascú sabrà qui és eixa persona. És important, és l'únic que tenim. La imatge és del Palau de la Música de València.

què bé!

Suposo que el títol del post ja ho diu tot. Què bé! Què bé m'ho he passat i què contenta estic del viatge a Luxemburg. Em pensava que seria un rollo perquè tota la gent que anava al viatge parlava alemany (natürlich)... i amb el meu super Deutsch i els meus encants socials creia que ho anava a passar fatal. Però no! Sorprenentment he segut molt social i he parlat moltíssim d'alemany, amb milions de faltes i mil situacions superdivertides perquè he soltat prou barbaritats sense voler, però bé. Ah, i també he estat ambaixadora de la nostra llengua i els he ensenyat a dir prou coses. És genial perquè els sents parlar en valencià o en castellà i penses, "Osti, jo parlo igual de malament o pitjor en alemany i m'entenen, fenomenal!".

Bé, el cas és que hem fet moltíssimes coses. Són pragmàtics estos austríacs. En tres dies ens ha donat temps de tocar dos concerts, fer dues visites diferents per Luxemburg, de fer xaranga dos vegades, de jugar a futbol (i diversos jocs més) i de fer festa (això tots els dies). Dels concerts poca cosa a dir, sobretot que vaig disfrutar molt. La qualitat potser no era massa elevada però el bon ambient i la felicitat que es respiren ho compensen tot. Això sí que és jugar un instrument!

De les visites que per Luxemburg vull comentar alguna coseta més. El primer dia van anar a vore la séu de la Filarmònica de Luxemburg, que l'ha feta Ricardo Bofill (qui a més detindre un fill "perjudicat" -i més inteligent del que pot semblar- és un arquitecte prestigiós). L'edifici em va encantar, per dins i per fora... Ens van dur per totes les sales i em va molar moltíssim. No vaig poder evitar pensar en el nostre Palau de la Música, que és un dels meus edificis preferits de valència. Els dos són molt diferents però amb moltes coses en comú. Era com vore una cosa ja coneguda però nova. No sé, no tinc paraules. Sols que m'agraden aquestes experiències perquè fan que valore més el que tenim a casa. Ah, disculpeu per les fotos però no vaig aconseguir que eixiren millor i per internet no n'he trobat de l'interior que siguen més bones. La foto de baix és de tots, a la part de darrere de la "Philharmonie", amb la solana de cara. Com sempre, els baixets davant...

I l'altra cosa que voldria contar del viatge és que he conegut a gent de molts diversos països i que he viscut una experiència "multicultural" que no em pensava. Per a mi hi ha un abans i un després d'aquesta beca i el punt d'inflexió el marca el viatge. Han hagut de passar molts mesos fins a que he descobert el perquè de l'erasmus i em sent molt feliç! Perquè és important mouret pel món, viatjar, conèixer altres persones i cultures, blablabla... sempre és el mateix, conèixer. Deu de ser el moment de l'entusiasme, que encara em dura però crec que amb el coneixement es pot anar a qualsevol part i tot es pot aconseguir. Mmm, definitivament neus encara estàs entusiamada. Descobrir que pots ser sociable i caure bé a la gent t'ha trastornat. Lalalalaaaaaa..... De tota manera ha estat meravellós. Cada conversa encetada o cada persona coneguda eren com una xicoteta victòria. Estic taaaaan contenta, de veres, és que és molt bonic per a mi. Haureu de tindre paciència (die Geduld) perquè crec que d'açò en tindré per a prou temps. Ho sent, no tots els dies descobrisc facetes meues que m'agraden!


I com que sempre es deprenen coses noves, a part de tot el vocabulari i espressions d'alemany, també m'han contat que Àustria és el segon país del món on més cervesa es veu per habitant a l'any: 140 litres. Si descomptes a tota la gent que no beu (xiquets, grans, no bebedors...) això dóna una interessant xifra. I jo dono fe de que és possible perquè no he vist mai beure tant i ni tant seguit. El dissabte van mamprendre a l'hora de dinar i fins a l'endemà a l'arribar a Graz. Tot el viatge d'autobús dale que te pego... com no es maregen?!?. Estos austríacs bojos i supercerveseros m'encanten! Sie sind super!


Una última línea per a deixar dos enllaços més que no em cabien per ahí: el de Luxemburg com a Capital Europea de la Cultura 07 i un altre de Bofill. Sent molt si ha resultat pesat (és com si vos haguera passat els carro de diapositives del viatge o el vídeo de la comunió) però em feia molt de goig compartir tot açò. Gràcies per la paciència! Bis bald!

el conser

Per gentilesa d'Amparo, ahí va una edició més de la nostra "maravillosa" terra. I ja que estic aprofito per a deixar un enllaç molt interessant, trobe que val la pena dedicar-li uns minuts a llegir-ho. Va sobre les enquestes. La imatge és de Signac, la poso un poc per a il·lustrar eixe món de fantasia i aparença en el alguns voldrien que vivírem! Ah, i en Deutsch, açò és genial, és que no tenen res que desaprofitar estos austríacs. Per a dir que tenen molta feina o moltes coses que diuen "Ich habe Stress". T'ho pots creure? De moment algú et pot preguntar, "Tens estrés?", i el que vol saber és si estàs ocupat. Són únics!
Bé, fins la propera. Y ánimo Amparo, lo de la mesa no será para tanto. Y a ver si puedes meter mano o hacer que misteriosamente desaparezcan algunas papeletas....jajajajja!!!!

luxemburg

Com que no sé si tindré temps de publicar el post "del 27" abans de demà vull deixar dos apunts. El primer és que este matí he sentit que es preveu que el pp tornarà a tindre majoria absoluta a les properes eleccions a la Comunitat. És més, que encara tindrà més vots que a les darreres. Hi han coses que no entenc, o els valencians ens aconformem amb poc, ben poc, o les persones que no voten a la dreta es quedaran a casa o és que estem bobos i prou. Què més han de fer per tal de que no els vullguem? És que si em digueres que vivim que te cagues, però ni tan sols aixó. Un exemple, l'ambulatori de ma casa l'han fet nou però anar a consulta seguís sent una aventura, saps quan arribes però mai quan eixiràs! (Sí, la nostra metgessa de capçalera deixa molt que dessitjar però resulta que a la seua planta hi han 2 o 3 consultes que jo no he vist mai obertes). El cas és que haurem de patir quatre anys més de "faig el que em dóna la real gana, açò és maravillós". Per favor voteu, els canvis són bons i necessaris (clar, que si esperem que el canvi siga per part del psoe anem apanyats. Ai, quin futur que ens espera!!!).

Bé i l'altra cosa que volia dir és que demà de nit me'n vaig a Luxemburg a tocar amb la banda de Graz. Oh sí! Me fa una perea que no vos podeu ni imaginar però crec que al final molarà. Viatjar sempre està guai, conèixer llocs, tocar per ahí... a més serà una oportunitat de fer un intensiu de Deustch de moooltes hores seguides. Serà fins al diumenge, així que si algú vol alguna cosa d'allí que m'ho diga. Els seus dessitjos seran escoltats.

M'abellís penjar uns vídeos de la pel·li Fantasia, que m'encanta i que m'han fet passar moments molt especials. Amb tota la cursileria Disney, espero que els disfruteu! En alemany paraules que impliquen negació d'algun tipus o quantitats xicotetes: nie, ohne, nur, nein, fast, nichts i kein. Signifiquen mai, sense, sols, no, quasi, res i cap...etc. La imatge és de Duchamp "Le cheval majeur". Fins demà o el diumenge o dilluns.... qui sap.

curiositat

Mentre vaig rumiant el proper post,8 (que aviso ja, va dels meus dessitjos per al proper dia 27) em feia goig per una vegada posar sols imatges. Totes són del mareix artista, Andre Derain a qui acabo de tindre el gust de conèixer un poquet millor. Ací podeu llegir alguna cosa sobre ell. El que més m'agrada d'açò és vore la quantitat de coses diferents que pot fer un artista, que Velázquez és algo més que Las Meninas, Picasso que el cubisme i Miguel Ángel que la Sixtina.
Per cert, en alemany, com que va d'art, el verb pintar és "malen" i tocar un instrument de música "spielen" (que també significa jugar).
A disfrutar del dissabte! Jo mentres estudiaré Deutsch, que falta que em fa. Ciao...

coses que podem arribar a fer

Com que he vist al blog de Pau que van a passar el documental "Ja en tenim prou" a Vila (què grans que sou!!) voldria penjar alguns dels curts que m'han emocionat més, per diferents motius. No he pogut evitar que em caigueren las llàgrimes mentre els veia. Llàgrimes d'indignació, de ràbia, de pena, d'enuig en mi mateixa i sobretot de tristor. Com hem deixat que passe açò? Espero que les coses canvien, començant per mi, que visc acomodada sense fer res. Merda! Vaig a penjar quatre dels que més em toquen, el del botànic perquè ho visc de molt a prop. Eixe solar està al meu carrer i sóc testimoni de la lluita que s'ha dut a terme per salvar-lo de l'especulació. El del Cabanyal perquè no fa molt vaig passar per la platja del cabanyal i em va recòrrer un calfred de vore el que estan fent amb tot el rollo de l'America's Cup dels collons i por em fa pensar què poden arribar a fer (tenint en compte que per a fer-ho es puliran a tots els veïns que faça falta, les construccions i qualsevol cosa que se'ls pose al davant). El de la Calderona, per a que no se m'oblide que estes coses passen i que les xifres i les paraules no són més que això. I el del territori perquè crec que conté una gran raó: "és que no comprenen que els diners no ho compren tot? si no vull diners, deixam la terra, deixam la meua forma de viure, que estic molt a gust". No cal dir res més.

Tot i que hagen posat tans problemes i impediments per a que es puga vore, espere que el missatge arribe i que no se'ns oblide.
La imatge és "L'home Vitruvià" vist per Leonardo da Vinci. I en deutsch, "der Grund, -¨e", que significa Motiu.

es regnet

Està diluviant a Graz. M'encanta quant plou amb aquesta força que pareix que res no puga parar l'aigua. D'açò ma mare en diu "el món s'afina". Després de tota una vida d'escoltar-la, encara no sé massa bé què significa aquesta afirmació, però m'agrada. Està tronant. És en aquestos moments de melanconia que trobo molt a faltar ma casa. M'encanta quant plou amb aquesta força que pareix que res no puga parar l'aigua. Em posa trista i contenta. És com si la plutja fora el teló sobre el que sommiar i deixar-se dur. Seguís tronant i plovent. M'encanta quant plou amb aquesta força que pareix que res no puga parar l'aigua. Potser mai tindré jo aquesta força? Em recorda al poble a l'estiu i a la ciutat en hivern. Als xaparrons de la mare de déu del llosar i a les turmentes que em desperten a mitja nit al llit de valència. M'encanta quant plou amb aquesta força que pareix que res no puga parar l'aigua. Ara també em recordarà a aquell dia, temps era temps quan era jove, que estava a Graz i que va ploure tantíssim. Aquell dia que vaig deixar la persiana alçada per tal de vore com queia i queia sense parar, per tal de vore com s'afinava el cel d'Àustria. Em recordarà a ara, a avui. M'encanta quant plou amb aquesta força que pareix que res no puga parar l'aigua i que em fa sentir que jo podria tindre tanta energia com ella per a fer el que vullga.

mag

Després de cinc dies genials, ahir se'n va anar Magui. Jo he tornat a les meues rutines, a estar soleta a casa i a estudiar. Com una boja a fer tots els deures que no he fet estos dies (tot per al final, com no) i a recordar els dies tan guais que m'ha regalat Mag. Tampoc en aquesta ocasió vaig a resumir el que hem fet (i contar anècdotes tampoc perquè sols ens farien gràcia a ella i a mi, fins i tot a julia i resi) però sí vull agrair-li la visita i explicar-vos que m'ho he passat molt bé i que ja l'anyoro. Como dice tu señor novio, eres la mejor. Y como decimos nosotras, nadie se ha vuelto gay por el señor topo...! (memorable capítol dels simpson). Por cierto, se ha puesto la camiseta rosa! Y hay fotos!!!

Aprofitant que Magui m'ha donat barra lliure per a penjar el que vullga vos dixo unes fotos de Graz (en Schlossberg i Schlosseggenberg) i de Viena (en Karlsplatz i en els jardins del Belvedere). I en alemany una cosa que no té res a vore però que em fa molta gràcia. A vore, ratolí es diu "die Maus,-¨", rata es diu "die Ratte,-n" i consell es diu "der Rat,-¨e". Així, "das Rathaus" no és la casa de rates, sino la casa del consell, és a dir, l'ajuntament. Jeje, m'encanten aquestes tonteries!


P.S. oye, perdona, tienes algo ahí en el pelo......................
Tschüs!