el diumenge

El diumenge són les eleccions. En què penso a l'hora de votar? El que tinc clar que el meu vot ha d'anar cap a l'esquerra (esquerra no és sinònim de psoe!) perquè m'han educat així i perquè a mesura que em faig gran trobe que és l'opció amb la que més m'identifique. Cabilant i reflexionant sobre les coses que es veuen i s'escolten arribo a conclusions.

En primer lloc voldria que manara algú a qui la nostra llengua li importara de veritat. Crec que seria interessant que en lloc d'estar sempre mirant cap a catalunya ens dedicàrem al nostre creixement. També algú per a qui els temes socials foren una prioritat. Exemples pràctics: València és una ciutat amb molt bon clima i és tota plana, no m'explico com no tenim un sistema de transport públic millor. Parlo de bicicletes, d'un millor tranvia, d'una xarxa de bus puntual i més variada (pel centre de la ciutat quasi tots els autobusos fan el mateix recorregut), i ja que estem que siga més barata!, parlo de més zones peatonals (o sols sense cotxes particulars) i de fomentar els espais a l'aire lliure. De no aprofitar qualsevol forat que hi haja a la ciutat per a fer un edifici. Un altre exemple: l'altre dia ja vaig parlar del nostre ambulatori, que està nou, és molt bonic i blablabla però que dóna un servei no massa bo. Qui no s'ha desesperat esperant a la consulta o esperant que vinga el metge a casa? O a qui no li han donat hora per a d'ací dos mesos? Més exemples: ja heu pogut vore el reportatge sobre el conservatori, que està en un estat deplorable. No cal dir on han anat els diners que haurien de ser per a tindre'n un de nou. Però el que no m'agradaria és que el nou fóra com Velluters, bonic per fóra i inacceptable per dins. On s'ha vist que a l'aula d'orquestra no puga haver intruments de percussió perquè no caben per les portes!?!?! Jo no vull a gent que em faça "el Palau de l'òpera més gran i més tot". Jo vull a algú que mire pels estudiants i que faça un palau de l'òpera si cal, però a la medida de la ciutat, no dels turistes o de la postal. Crec que la qualitat ha d'anar sempre per davant.

Ja he dit en moltes ocasions que crec que València cada vegada està més bruta i deixada. El cert és que està plena de flors i de pijaetes però el dia a dia és una incomoditat i un fàstig. Els contenidors nous plens a vessar per sobre de les voreres, la contaminació lumínica (en ma casa no es fa mai de nit), els parcs fets malbé (podeu visitar el de ma casa tb), barris deixats, comoditats per als cotxes, el món de les falles (amb el seu abans, mentre i després) bé, etc... saber que la resta de ciutats estan igual o pitjor no em consola. Vull viure en un lloc de qualitat, que pense en mi, que al final sóc qui hi ha de viure. I ja que estem, que tracte millor als inmigrants (algú s'ha passetjat pel Túria a poqueta nit?). I que conserve millor el seu patrimoni (vease el cabanyal, el cementeri jueu, el centre històric, el propi carme, les restauracions oleole que es fan dels edificis com per exemple les torres de quart, el folklore vlencià, etc).


També voldria un govern que mire cap a tots els punts del territori, no sols cap a la costa. El turisme de platja i sol està molt bé però crec que se'ls ha escapat de les mans. En primer lloc, el litoral valencià dóna angúnia. Poblets xicotets de pescadors que han desaparegut i s'han convertit en ciutats a les quals preferisc no adjetivar. Estem perdent els arrels. El pogrés i el turisme són bons, és més, crec que la vinguda de nova gent és necessària. Però no entenc com aquesta gent no s'involucra i es fon amb nosaltres. No entenc com hi han poblacions on la gent de fóra ni tan sols s'ha molestat en dependre el nostre idioma o el castellà, em té igual. És que estem construint mini anglaterres i mini alemanies o el que siga ací. I no es fa res! La gràcia de viure per ahí és involucra-te amb lo nou, per a viure com a espanya però en l'estrager, et quedes a espanya. Venem la terra dels nostres avantpassats a preu d'or però perdem l'essència. Compensa? I del tema de costa i interior, no vull algú que mane que es dedique a invertir en coses "suposadament guais" a la costa i coses "horribles" a l'interior. On van els parcs eòlics? A l'interior. On va la pressó? A l'interior, i quan més cap al nord millor. I no estic jutjant la bondat de cap de les dues coses però qui vol tindre-ho a sa casa? De ben segur que els qui ho han decidit no. Pues ale, a l'interior que no diuen res, i per si de cas ho farem rapidet i sense informar, no siga cas que protesten. No és que vullga un Marina d'Or o un Terra Mítica a Vilafranca (noooooooooo), el que em sembla injust és com es repartixen les coses. I posats a dir coses, em sembla increible que per a fer-ho els importe una merda arrasar el que siga. Total, què més dóna una paret de pedra més o menys o un camí històric que desaparega?


I parlant de repartir. Tampoc no vull que em governe algú més interessat en els rics que en la gent normal o amb més necessitats. A València s'estan fent moltes coses però crec que no estan molt dirigides cap als "normals". El paradigma d'açò és l'America's Cup. Qui es done una volteta per la Malvarrosa i després pel Cabanyal crec que no necessitarà que li ho explique. No es tracta de no voler que es facen grans coses esportives a València, es tracta de que les coses es podrien fer millor i que, ja que s'han d'invertir tants diners, que no s'aboquen tots al mateix sac (i a poder ser que s'invertisquen tots i que no es perguen per les butxaques de ningú) i que es repartisquen una miqueta més per la ciutat. Ah, i ja que estem, que no es facen coses tan sumament horteres, per favor, que pareixem "nous rics". Crec que no ens podem acontentar en que ens facen coses boniques o simplement que es facen. Hem de decidir quin tipus de futur volem, quin model de ciutat i jo crec que açò és pa per a avui i fam per a demà. M'agradaria vore com estaran totes aquestes coses en uns anys. Volem events i coses grans però que interessen a la gent i que ens beneficien a tots, per favor.


Tampoc no estaria malament que es donaren explicacions i xifres de certes coses, com la vinguda del papa. Suposo que allà on va el papa passa igual, que uns estan super feliços i els altres en contra. Per principi i per les meues conviccions crec que no ens feia cap falta que vinguera el papa, sobretot un papa tan "modern" com el que hi ha ara. Comprenc que siga el guia espiritual de moltes persones i un cap d'estat i etc però és que este home diu unes coses que em semblen barbaritats. Jo em pensava que l'església era una altra cosa, que estava al servei dels humils, per a treballar amb i per als necessitats. Crec que amb moltes de les afirmacions que es fan avui des de la casa d'aquest home (o ell mateix, sols cal pensar en la seua recent visita al Brasil) fan més mal que bé. Perquè hem de financiar amb diners públics (que ni se saben quants són) que vinga? Perquè ens hem de gastar no sé quants mil euros en canviar les flors del pont de les flors? Per l'amor de déu (i mai millor dit), quin govern tenim? Jo no vull un govern de l'aparença, el fasto, el boato i el despilfarro. Que hi han moltes coses a fer! I em dóna igual si sóc demagògica, crec que açò no es deu de consentir.


Per a anar acabant, tampoc no voldria que em governara algú que no siga capaç d'assumir responsabilitats quan les coses no ixen bé. No m'agraden les persones que sempre estan amanides per a tirar-li la culpa a un altre o per a dir que, "ai, qui s'ho podia esperar, això". Quan estàs a càrreg d'una cosa, quan no funciona o hi ha un accident, siga de qui siga "la culpa", l'última responsabilitat és teua. Jo crec que en això consistís manar, per a lo bo i lo roïn i no sols per a les medalles. I trobe que també és important atendre a qui patís les conseqüències d'aquestes desgràcies. No vull dirigents que passen d'algunes víctimes. Els afectats pel metro encara esperen mentre que els de l'hepatitis seran atesos de seguida (tot i que si se'ls hagurea fet cas al seu moment potser haurien pogut parar abans a aquest metge i podrien haver ajudat a les víctimes durant el procés). No dic que no ho meresquen, que no se'ls haja d'indemnitzar lo més prompte possible, és que la cosa està en que s'ha d'estar al costat de tots, i no sols dels qui tinguen les càmeres de tv o la ràdio a prop. I parlant de tv, sols diré una cosa: canal9... tv de qualitat? Tant de bo!


Segur que em deixe mil coses per dir. Açò que tenim ara són eleccions als pobles i les comunitats, hem de mirar pel que pensem que és millor per al dia a dia, ens hem de fixar en les coses xicotetes i pensar si seria possible que milloraren o si ja ens va bé com estan. I pensar en el futur. Avui he llegit una cosa que m'ha agradat molt, l'enllaço. M'agrada sobretot pel principi., com sempre molt encertat, dani. Poc més puc afegir. Jo també en tinc prou de tanta història. No estaria malament que per una vegada el proper governant pensara una miqueta més en el poble. Impossible? Qui sap... l'esperança és l'últim que es perd i les persones de vegades ens poden sorprendre en bo, no?


Gràcies per la paciència als que hageu arribat fins a ací. No pretenia ser ni neutral ni res d'això. Sols volia deixar les meues impressions. Per favor, si penseu alguna cosa igual o contrària vos agrairia molt que m'ho contàreu. Crec que aquestes coses quan més es parlen millor funcionen. Ànim i voteu tots i totes el diumenge a qui de veres penseu que ho ha de fer bé o millor. Cadascú sabrà qui és eixa persona. És important, és l'únic que tenim. La imatge és del Palau de la Música de València.