dijous, de maig 10, 2007

coses que podem arribar a fer

Com que he vist al blog de Pau que van a passar el documental "Ja en tenim prou" a Vila (què grans que sou!!) voldria penjar alguns dels curts que m'han emocionat més, per diferents motius. No he pogut evitar que em caigueren las llàgrimes mentre els veia. Llàgrimes d'indignació, de ràbia, de pena, d'enuig en mi mateixa i sobretot de tristor. Com hem deixat que passe açò? Espero que les coses canvien, començant per mi, que visc acomodada sense fer res. Merda! Vaig a penjar quatre dels que més em toquen, el del botànic perquè ho visc de molt a prop. Eixe solar està al meu carrer i sóc testimoni de la lluita que s'ha dut a terme per salvar-lo de l'especulació. El del Cabanyal perquè no fa molt vaig passar per la platja del cabanyal i em va recòrrer un calfred de vore el que estan fent amb tot el rollo de l'America's Cup dels collons i por em fa pensar què poden arribar a fer (tenint en compte que per a fer-ho es puliran a tots els veïns que faça falta, les construccions i qualsevol cosa que se'ls pose al davant). El de la Calderona, per a que no se m'oblide que estes coses passen i que les xifres i les paraules no són més que això. I el del territori perquè crec que conté una gran raó: "és que no comprenen que els diners no ho compren tot? si no vull diners, deixam la terra, deixam la meua forma de viure, que estic molt a gust". No cal dir res més.















Tot i que hagen posat tans problemes i impediments per a que es puga vore, espere que el missatge arribe i que no se'ns oblide.
La imatge és "L'home Vitruvià" vist per Leonardo da Vinci. I en deutsch, "der Grund, -¨e", que significa Motiu.

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

no podia deixar aquest sense comentar, encara que de vegades és molt difícil comentar segons quines coses perquè la ràbia, la mala llet, les ganes de que tot canvie, la indignació, i un llarg etcètera de sentiments es barregen i dificulten el fer un discurs coherent.
qui no haja vist cap dels curts hauria de fer-ho, siga de la ideologia que siga, perquè defensar ta casa no hauria de ser privilegi de cap partit.
I al remat tot es redueix a això, demanar, exigir que ens deixen viure tranquils, que no destrossen la nostra casa, el nostre país.

14 de maig, 2007 08:15

 
Blogger neuis said...

m'encanta el segon paràgraf, el subscric (açò és pot dir?!?!)per complet. no puc afegir res més. eres fantàstica, gràcies!

14 de maig, 2007 23:56

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home