què bé!

Suposo que el títol del post ja ho diu tot. Què bé! Què bé m'ho he passat i què contenta estic del viatge a Luxemburg. Em pensava que seria un rollo perquè tota la gent que anava al viatge parlava alemany (natürlich)... i amb el meu super Deutsch i els meus encants socials creia que ho anava a passar fatal. Però no! Sorprenentment he segut molt social i he parlat moltíssim d'alemany, amb milions de faltes i mil situacions superdivertides perquè he soltat prou barbaritats sense voler, però bé. Ah, i també he estat ambaixadora de la nostra llengua i els he ensenyat a dir prou coses. És genial perquè els sents parlar en valencià o en castellà i penses, "Osti, jo parlo igual de malament o pitjor en alemany i m'entenen, fenomenal!".

Bé, el cas és que hem fet moltíssimes coses. Són pragmàtics estos austríacs. En tres dies ens ha donat temps de tocar dos concerts, fer dues visites diferents per Luxemburg, de fer xaranga dos vegades, de jugar a futbol (i diversos jocs més) i de fer festa (això tots els dies). Dels concerts poca cosa a dir, sobretot que vaig disfrutar molt. La qualitat potser no era massa elevada però el bon ambient i la felicitat que es respiren ho compensen tot. Això sí que és jugar un instrument!

De les visites que per Luxemburg vull comentar alguna coseta més. El primer dia van anar a vore la séu de la Filarmònica de Luxemburg, que l'ha feta Ricardo Bofill (qui a més detindre un fill "perjudicat" -i més inteligent del que pot semblar- és un arquitecte prestigiós). L'edifici em va encantar, per dins i per fora... Ens van dur per totes les sales i em va molar moltíssim. No vaig poder evitar pensar en el nostre Palau de la Música, que és un dels meus edificis preferits de valència. Els dos són molt diferents però amb moltes coses en comú. Era com vore una cosa ja coneguda però nova. No sé, no tinc paraules. Sols que m'agraden aquestes experiències perquè fan que valore més el que tenim a casa. Ah, disculpeu per les fotos però no vaig aconseguir que eixiren millor i per internet no n'he trobat de l'interior que siguen més bones. La foto de baix és de tots, a la part de darrere de la "Philharmonie", amb la solana de cara. Com sempre, els baixets davant...

I l'altra cosa que voldria contar del viatge és que he conegut a gent de molts diversos països i que he viscut una experiència "multicultural" que no em pensava. Per a mi hi ha un abans i un després d'aquesta beca i el punt d'inflexió el marca el viatge. Han hagut de passar molts mesos fins a que he descobert el perquè de l'erasmus i em sent molt feliç! Perquè és important mouret pel món, viatjar, conèixer altres persones i cultures, blablabla... sempre és el mateix, conèixer. Deu de ser el moment de l'entusiasme, que encara em dura però crec que amb el coneixement es pot anar a qualsevol part i tot es pot aconseguir. Mmm, definitivament neus encara estàs entusiamada. Descobrir que pots ser sociable i caure bé a la gent t'ha trastornat. Lalalalaaaaaa..... De tota manera ha estat meravellós. Cada conversa encetada o cada persona coneguda eren com una xicoteta victòria. Estic taaaaan contenta, de veres, és que és molt bonic per a mi. Haureu de tindre paciència (die Geduld) perquè crec que d'açò en tindré per a prou temps. Ho sent, no tots els dies descobrisc facetes meues que m'agraden!


I com que sempre es deprenen coses noves, a part de tot el vocabulari i espressions d'alemany, també m'han contat que Àustria és el segon país del món on més cervesa es veu per habitant a l'any: 140 litres. Si descomptes a tota la gent que no beu (xiquets, grans, no bebedors...) això dóna una interessant xifra. I jo dono fe de que és possible perquè no he vist mai beure tant i ni tant seguit. El dissabte van mamprendre a l'hora de dinar i fins a l'endemà a l'arribar a Graz. Tot el viatge d'autobús dale que te pego... com no es maregen?!?. Estos austríacs bojos i supercerveseros m'encanten! Sie sind super!


Una última línea per a deixar dos enllaços més que no em cabien per ahí: el de Luxemburg com a Capital Europea de la Cultura 07 i un altre de Bofill. Sent molt si ha resultat pesat (és com si vos haguera passat els carro de diapositives del viatge o el vídeo de la comunió) però em feia molt de goig compartir tot açò. Gràcies per la paciència! Bis bald!