es regnet

Està diluviant a Graz. M'encanta quant plou amb aquesta força que pareix que res no puga parar l'aigua. D'açò ma mare en diu "el món s'afina". Després de tota una vida d'escoltar-la, encara no sé massa bé què significa aquesta afirmació, però m'agrada. Està tronant. És en aquestos moments de melanconia que trobo molt a faltar ma casa. M'encanta quant plou amb aquesta força que pareix que res no puga parar l'aigua. Em posa trista i contenta. És com si la plutja fora el teló sobre el que sommiar i deixar-se dur. Seguís tronant i plovent. M'encanta quant plou amb aquesta força que pareix que res no puga parar l'aigua. Potser mai tindré jo aquesta força? Em recorda al poble a l'estiu i a la ciutat en hivern. Als xaparrons de la mare de déu del llosar i a les turmentes que em desperten a mitja nit al llit de valència. M'encanta quant plou amb aquesta força que pareix que res no puga parar l'aigua. Ara també em recordarà a aquell dia, temps era temps quan era jove, que estava a Graz i que va ploure tantíssim. Aquell dia que vaig deixar la persiana alçada per tal de vore com queia i queia sense parar, per tal de vore com s'afinava el cel d'Àustria. Em recordarà a ara, a avui. M'encanta quant plou amb aquesta força que pareix que res no puga parar l'aigua i que em fa sentir que jo podria tindre tanta energia com ella per a fer el que vullga.