gent

M'ha passat una cosa ... ho he de contar. A vore, ahir necessitava fotocopiar-me uns papers per a una assignatura i havia d'anar a la biblioteca a demanar-ho. Jo no sabia com fer-ho, entre altres coses perquè hi han moltes biblioteques universitàries i a eixa en concret no havia anat. Total, que vaig, ho demano i la xica em contesta noséquè, super ràpid. No vaig entendre res. Li demano que m'ho repetisca però més "asplaiet" i res. I passa de mi i aten a una altra xica. L'altre xica em diu que vaja en ella, que vol el mateix. Resulta que no estaven allí els apunts perquè algú se'ls havia endut ja. Aixina que me'n vaig darrere de la xica, ja calenteta perquè la de la biblioteca no havia estat massa amable i jo, segons com em salta la tecla, tinc molt poca paciència. I en estes ocasions en les que veig que no entenc el que em diuen i em sent indefensa em poso super nerviosa.


Total, que jo darrere la xica número1. Arribem a la fotocopiadora, acaba de fotocopiar la xica número2 (la que tenia els apunts previament) i la xica número1 es cola i es fotocopia ella el que vol. Més mosqueig. Per fi em toca, em pregunten si tinc targeta d'estudiant i jo els dic que sí, però resulta que la fotocopiadora dels nasos va en targeta però ha de ser monedero perquè et cobren d'ahí, no pot ser una fotoc. amb monedetes (d'eixes que t'estafen i es queden les tornes, que et cagues en tot però són eficients), no, és una punyetera fotoc. legal. Total que no em puc fer les fotocòpies. Més mosqueig. La xica2 es posa a explicar-me no sé què i no li entenc. Li demano que més poc a poc i resulta que m'estava diguent que he d'anar al banc i fer-me la targeta, blablabla. I jo, ja enfadada xq ja era hora de classe, perquè no em podia fer les fotocòpies i xq eixa assignatura m'anirà fatal (xq la professora ha decidit que d'ajudar-me res i que si no tinc prou nivell d'alemany és el meu problema, ah, i que no puc fer un treball extra pel meu compte per a pujar nota, precissament per a contrarrestar l'examen que m'eixirà fatal, xq no i punto), pues ja enfadada, estava ordenant les fotocòpies originals per a dur-les a la biblio i les xiques (1 i 2) es posen a explicar-me un rollo blablabla, (que tampoc no entenia) i em diuen que si per a que et donen les fotocòpies has de deixar un carnet, blablabla, que si per favor, que si alomillor, blablabla i al cap d'uns minuts entenc que el que volen són els originals per a tornar-los elles a la biblio i que li donen el carnet de nou. Joer amb els austríacs i la seua punyetera educació. Pues que no em podien dir "coñoooo, dame eso que lo tengo que devolver yo" i arreando. Que si "por favor", que si "si no te importa"... perden tant de temps en l'ús del subjuntiu que s'obliden de demanar el que volen. Pesats! Ai, de vegades els mètodes directes espanyols són molt millors. Així que en un arranque de mala educació, quan vaig poder compendre què volien i els vaig donar les còpies de mala manera, vaig soltar en espanyol "joer, no era tan difícil" i me'n vaig anar a classe enfadada com una mona i sense les còpies. Així que vaig passar el dia mosquejada amb mi per tindre tan malíssim caràcter perquè al remat eixes xiques no tenen cap culpa i sols volien ajudar.

Però l'anècdota no acaba ací. Ara bé la part bona. La cosa és que este matí tornava a tindre classe. I qui s'ha sentat al meu costat? La xica número2. I de seguida, supermaja, m'ha preguntat que si ja havia pogut fer les còpies. I jo li he dit que no i he dessitjat poder tornar a ahir per a no ser tan maleducada i tocanasos. Aixina que li he demanat disculpes per haver-me comportat tan malament amb elles ahir i li que ho lamentava molt però que quan no entenc a la gent em poso molt nerviosa i ella m'ha dit que no, que al revés, que de vegades no tenen massa consideració amb els estrangers... bueno, és que m'ha tocat la loteria. Jo vaig sembrant la mala educació i va tinc la sort del segle. Quina persona més amable i comprensiva, per favor. Hem estat xarrant un poc i ella mateixa m'ha preguntat si volia que em deixara els apunts de classe. Es pot ser més considerada? És que tinc molta sort, de veres. I també em sent molt avergonyida perquè sempre m'ha de traicionar el mal pronto. Personalment deprenc més lliçons de moments aixina que de les classes o el que siga. Ja veus, d'una "mala" esperiència he tret una bona persona. Quina sort...

I fins a ací l'anècdota. No vos pareix que és meravellós? Ara m'agradaria tornar a la uni sols per a poder fer el bé a tots els erasmus que trobe! L'esperit de la bona samaritana s'ha apoderat de mi. Ara que, per una altra part, no em cal anar a la uni per a fer-ho, no? Crec que vigilar el mal geni seria un bon començament. Mmmmm, difícil. En fi, ja aniré contant. Per cert, que esta història em recorda moltíssim a la d'Aloy i el taxista-buen-samaritano de Còrdova. Quins temps!

Uf, he tornat a escriure un post super llarg. No sé què sóc més, si rollera o metepatas, mater mea. Bueno, sols que la imatge de dalt és d'un mosaic prou vellet que representa a Alejandro Magno lluitant. Ací més informació. I en alemany "nett", que significa amable, agradable, simpàtic, bonico... esta és fàcil de recordar, no? Ale, fins la propera.