Restaurierung...?

Avui he fet el meu segon examen. Ara ja sols me'n queden tres! El d'avui anava de restauració i conservació, blablabla. Me pareix un tema que pot ser increiblement aborrit o super interessant, depenent de com ho enfoque el mestre en qüestió. Bé, esta mestra ho ha enfocat molt guai (i això que no entenia quasi res, jiji) i m'ha agradat prou. El que vull deixar són unes quantes imatges de l'estat d'algunes obres abans i després de que passaren per les mans d'altres artistes.

El tema té molla perquè el concepte de restauració és una cosa que ha anat evolucionant moltíssim i el que es pensa avui dista prou del passat. La idea ara és prou raonable: primer previndre i després actuar (quan no hi ha més remei). Per a previndre el primer seria estudiar l'obra i la seua història, el segon analitzar els factors de deterioro i risc i determinar en quin estat està mitjançant un diagnòstic (fent estudis documentals, de condicions ambientals, anàlisis fotogràfics, d'irradicació, microscòpics, tèrmics, d'ultrasons, químics...) per a intentar dur a terme una actuació de prevenció, de control i manteniment. I quan no hi ha més remei és quan s'hauria d'actuar directament sobre l'obra, conservant els materials, netejant i reomplint els buits (si es pot, si estan documentats, etc)... Açò és un super resum que segurament es podria discutir. Però conté les idees principals, que són conèixer, respectar i fer coses que es puguen desfer. El cas és, restauració sí o no? Quin tipus? La història és realment interessant i ens ha donat teories de tota mena i totes elles amb els pros i contres.


Crec que aixina podreu entendre millor el perquè d'aquestes imatges. Avui a ningú se li ocurriria pintar per damunt d'un quadre, o retallar-lo, repintar-lo a la moda o reomplir els buits que té com si mai li haguera passat res... però en altres èpoques ha estat una cosa normal (els seus motius tenien, més o menys compartibles). Tenim exemples d'actualització a nous gustos, d'adaptació a nous formats, de recuperació de buits, de retoc total, d'adició de nous elements... i també, a l'esquerra, una radiografia que ens mostra com Van Eyck es va repensar la posició de la mà del senyor Arnolfini. És curiós vore com canvia una obra segons el color, com van vestits els presonatges o els elements que se'ls afegisquen, no vos pareix?


Per a acabar, en alemany una cosa que em fa motla gràcia, que no tenen "present continu". No diuen "estic fent, estic estudiant, estic dormint", diuen "faig, estudio, dormisc" i segons el context o la inclussió de la paraula "jetzt" (ara) ja saben quan és. Què grans que són! Estan fatal estos germans... que disfruteu de les imatges. Per cert, l'examen bé.