Prüfung

Hallo! Perdoneu per la desconexió però és que estem en exàmens (en deutsch!!) i no tinc massa temps. Entre exàmens, disgustos amb profes, assajos, concerts (ja em tocat el concert de Saint-säens, taaaaaaan bonico!! viva Lukas!) i disfrutar del poquet que em queda "ich habe keine Zeit".


Acabo d'encetar la temporada d'exàmens del Sommersemester 07. En principi estic contenta perquè acabo de fer un examen oral en batiburrillo de català-castellà-italià-alemany i he aprovat. I dic en principi perquè tinc un regust estrany ja que el professor directament m'ha regalat la nota. Així de fàcil. L'examen era d'art de la primera meitat del segle XX i l'home m'ha preguntat per Picasso i el Guernika. Ja veus, una cosa que no m'havia ni mirat perquè jo havia estudiat més globalment, rollo entendre els mecanismes que mouen l'art d'eixa època i no tant pensar en una obra concreta. Aixina que per contar-li quatre coses m'ha posat un 2 (un notable). Fascinant. I no estic "nye" no perquè no crega que me'l meresca. El que em fastidia és que havia estudiat prou i que crec que conec prou bé el tema i em sembla que m'ha regalat la nota, perquè el que m'ha preguntat i el que li he contestat no era difícil (bendita iconografía de tercero, que bien me sabía el cuadro, menos mal). Aixina que l'home ha fet una obra de caritat, que l'agraisc, però me molesta un poc que m'haja regalat la nota... jo sabia més coses!!!! És el de sempre, no? Que els exàmens no demostren el que saps, que és sort, que blablabla però és que açò ho trobo exagerat. Vale que m'ajuden i es porten genial (no com ella) però regalar les coses d'esta forma, em fa sentir un poc mal. No és que no coneguera la matèria o que no ho meresquera per coneixements, però el que m'ha preguntat no sé si val un notable. En fi, al remat una assignatura menys, ué!



I parlant d'assignatures vos parlaré d'una professora que m'està donant molts problemes. Ella em dóna una matèria molt important, de la qual depen que acabe la carrera ara o en juny de l'any que ve! Sols és eixa assignatura, tot depen d'ella i li és completament igual. La història: l'assignatura (de la qual no diré el nom, que mai se sap qui llig el blog) és de les meues preferides. En Espanya està dividida en dos i el la part que ja tinc feta vaig traure un 10. Amb açò vull dir que l'assignatura se'm dóna bé i m'encanta. Pues bé, la dona en qüestió no em vol ajudar, no em vol fer l'examen oral, no em vol deixar fer un treball extra, res que em puga ajudar a millorar la nota de l'examen, que serà un "asc"... quina ràbia, és que en esta assignatura sóc bona! Ella diu que no em preocupe que l'examen serà fàcil. Senyora, com li he d'explicar que no és una qüestió de la matèria, que és una qüestió d'idioma!!! Sí, ho sé, la responsabilitat és meua per plantar-me en àustria sense saber parlar alemany. Però l'erasmus no era un apropament de cultures, blablabla? Que no m'he integrat o què? Sóc una (guiri) més de Graz, estic integrada, he fet amics del món, he deprés alemany, toco a la banda de la uni de graz, isc per ahí, puc distinguir les diferents birres de àustria, quasi m'he adaptat als horaris, he anat a picnics a l'Stadtpark, tinc un tàdem en Moni, jo què sé .... pues a ella li és igual. Li té igual enviar-me a juny de l'any que ve per 6 punyeteros crèdits (que ni tan sols és l'assignatura completa en espanya, rollos de convalidacions). La qüestió és que ella és massa important i que no es pot rebaixar a ajudar-me. I de pas me fot viva! Ho hem intentat quasi tot (Julia, que és un regal del cél, i jo) però res. Després de parlar amb relacions internacionals i contar què passa i d'informar-me que no poden fer res (perquè és la primera vegada que se'ls dóna un cas així, que els professors solen ajudar, etc, i si no pensem en l'examen d'esta vesprada) l'estratègia a seguir ara és la d'intentar que em deixe fer l'examen en castellà i que jo busque/pague un traductor. No crec que em deixe però açò ja és medida desesperada!! Si, ni per eixes em deixa, pues hauré d'acabar la carrera en 7 anys (què trist, per favor). Sniff! Ja vos aniré contant el culebron este que tinc montat.


I poca cosa més. He anat posant imatges de coses d'art de principi del segle XX (no totes, el pensador-cagador simplement és que em fa gràcia). No tinc ganes d'explicar-les, un altre dia. Però sí que voldria dir que quant més art contemporani estudio més m'agrada. Quina llàstima que a la carrera no es parle més d'açò. Bé, me'n vaig a estudiar que encara em queden 4 examens. Per cert, que encara no sé segur quan torno però el cap de setmana del 7-8 de juliol ja estaré segur. No vull pensar en despedir-me de graz, ufuf, he viscut tantes coses ací!! Podríem dir que he tingut de tot i que ja em sent una miqueta (o molt) de graz i que no sé si vull marxar ja (ara que començava a pasar-ho tan bé!) Però per una altra banda tinc moltíssimes ganes de tornar, de rependre la meua vida, etc. Tinc coses massa importants a casa... i a més les xiquetes creixen super ràpid (que nora ja camina, collins!). Aixina que promptet "fahre ich nach Hause" i en una companyia inmillorable, oh si!! Això és lo millor de tot. Quines ganes!!!


Una última qüestió i ja acabo (que si de normal sóc rollera imagineu ara que portava tants dies sense escriure). Totes les imatges que he posat són molt importants per a la història de l'art. Totes són art, totes van suposar un pas més en l'evolució de les arts i del pensament. Potser la que haja posat en concret no, però sí el seu autor i/o ideologia. L'art del segle XX (com a mínim de la primera meitat) resulta molt interessant perquè trenca amb molts de segles de tradició i s'ha de fer un esforç per tal de conèixer-lo i, si no disfrutar-lo, com a mínim que no ens "moleste". En un altre moment potser podem obrir la polèmica de l'art, l'elitisme, el capullisme, etc, però un altre dia, bitte. Seria interessant, oder? Bé, ara sí que si, vos deixo i fins a algun dia, no sé quan, depen (es kommt darauf an) dels exàmens, clar. Bussi.........