els sonrisitas

Però quina ràbia que em donen els sonrisitas-guaperas. Acabo de fer l'examen de Deutsch i la gent s'ha pegat una copiada increible (que no m'ha servit de res perquè el sector copiador estava massa lluny de mi i no m'he pogut aprofitar... i és una merda perquè m'hauria vingut genial, que m'he deixat dos preguntes en blanc!!!).

Que la gent se copie me dóna igual, ací qui més qui menys s'ha copiat alguna vegada i si jo ho haguera pogut fer avui ho hauria fet, que falta me farà. El que me molesta és que hi havien dos tios amb l'agenda electrònica damunt la taula, descarat, copiant i traduint, ale, amb l'agenda electrònica!! (per si no ha quedat clar). Això és passar-se! I qui eren eixos dos tios? Pues els sonrisitas-guaperas. És que com els estic odiant ara mateix. És taaan injust. Però començo a vore que la vida és aixina i que sempre guanyen els sonrisitas-guaperas-caradures que li tiren morro a les coses i no tenen gens de vergonya. Ahí, ñeñeñeñe, amb la seua sonriseta profident i el seu estilazo, ahí, quina ràbia em donen, en serio. I és que damunt parlen bé alemany, no els calia. No sé que em molesta més, que hagen fet trampa d'eixa forma (tan descarada) o que els que ho facen siguen els guaperes-sonrisitas-profident.

Llanço una campanya per a que els guaperes no facen garrama ni triomfen! Ells ja VAN de guapos, ja no els toquen més privilegis. Buuu, fueraaaaaaaa!!! Visca la gent normal i els lletjos i també els guapos que no van de guapos (que simplement són guapos i no els cal anar de). Ale, ahí queda dit, quin descans.

Les cadires són de Mackintosh i el alemany, das Lächeln, que significa el somriure. Ooooois!