llum i ombra

El dilluns va ser un dia llarg, dos avions, tren, deixar la meua casa i tornar a una buida al mig de Graz. Durant el viatge anava cabilant en les voltes que dóna tot, un dia estàs ací, un altre allà, un altre ja no estàs...és com un continu de llums i ombres. Les coses passen. Principi i fi. Llum i ombra. I quan s'acaba què? Sempre és el mateix. No puc evitar pensar en eixa persona, la seua vida (que habitualment desconec prou), en els moments que he pogut compartir o quan va ser l'última vegada que la vaig vore. En quins sentiments em produix recordar-la o imaginar com deu estar la seua família. Inclús com em sentiria jo si fóra el meu cas. Mai arriben a temps les paraules per a reconfortar, no conec la fòrmula màgica ni quina és la millor actitut... ja ni tan sols sé com seguir amb el post. No sé què es pot dir, què més puc dir...

Potser siga un bon lloc per a fer un punt i seguit. La vida seguís i en alguns moments d'ella recordem a aquesta persona que ha marxat i la tornem a fer present. Suposo que açò és el millor que puc oferir i una cosa que fem tots. Així doncs, punt, i fins als nostres records en comú.