país petit

Com deia Amparo l'altre dia, els austríacs són fascinants. Deixen les bicis al carrer sense nugar, són altament educats, els carrers estan nets, venen els diaris penjant-los a un fanal, dins d'una bossa, sense ningú vigilant (fiant-se de que la gent va a pagar l'import i no se'l va a endur sense més!), etc. Però avui ja he viscut algo que m'ha paregut lo màxim. A classe a la uni ja havia detectat coses estranyes, com per exemple que està permés beure (evidentment) qualsevol tipus de líquid (que alguns sucs pareixen pixum en botella, quin fàstig o quin asc, segons) però també menjar, des d'una xocolatina a un entrepà, sempre amb discreció, clar, no és plan de montar el "picnic" allí entre Winckelmanns i Le-Ducs. La gent es porta el portàtil per a agafar apunts (cosa que crec que tb es fa a espanya, per descomptat a la meua carrera no. És més, jo crec que si algú encenguera un aparell extra a la facul aquesta saltaria pels aires, està massa vella....viva el zulo!) i la càmera de fotos per a enregistrar les imatges. Em pareix impensable, que hi ha qui es porta un mini trípode i tot, per a que no isquen mogudes, flipa. Jo no sé si es dependrà molt però avorrir-se és difícil...a no ser que sigues una guiri inconscient que va a un país on parlen un idioma que no entens, tuturú...... bé pues, entre entrepans, sucs-pixum, ordinadors i càmeres de fotos avui he vist un gos (der Hund). Havia vist gosso al súper, en alguna tenda (per exemple zara), a algun restaurant inclús, però a classe encara no. Què em deu quedar per vore?!?!?

Bé, en un altre ordre de coses vull dir que Lluis Llach es retira dels escenaris. Ha dit que farà dos concerts més i que ho deixarà, "És millor retirar-se quan hom encara se sent en condicions”. Aquesta notícia em fa infinitament trista. És una persona a la que admiro moltíssim i que m'ha acompanyat des de que era molt menuda. Els meus pares l'han escoltat de tota la vida, després Loleta, també moments inolvidables amb ella i Mar a la plaça de bous de València un 25 d'Abril (carxots inclosos, jajaj, quins temps germanetes!). Coses d'ell que m'encanten... qui l'haja escoltat no necessita que li explique perquè m'agrada. Però és que a més ha cantat sempre en català, en la seua, la meua llengua i fa música de qualitat (no em puc resistir a dir que té estudis, cosa difícil de vore en aquestos dies que corren) i que les seues marques d'identitat han estat la denúncia, la lluita (de nou la lluita) i el compromís. M'entristisc sols de pensar que ja no el podré vore mai més en directe. Sols ho he pogut fer una vegada, molt especial, molt emotiva però m'hauria agradat tornar-ho a fer, ara que sóc una miqueta més gran i tinc un poquet més de consciència de les coses. Ja no podrà ser. Però em consola saber que sempre que vullga el podré escoltar, que em seguirà acompanyant per sempre. Gràcies per la meravellosa música que m'has regalat.

La veritat és que no tinc ganes de Deutschkurs, el deixem per a un altre dia. La imatge és de Caspar David Friedrich, "Frau in der Morgensonne". Ah, si voleu saber alguna cosa més de Llach sempre podeu visitar la seua web oficial, http://www.lluisllach.cat/

Adéu.