Wien

Ara que ja estic una miqueta més descansada i podria parlar més de les super visites que he tingut no ho vaig a fer. Fer un resum seria un rollo i mai faria justícia a la realitat i extendre'm amb explicacions tb seria avorrit. Així i tot no em puc resistir a contar un parell de coses. Estic molt contenta perquè he descobert un montó de coses de Graz que no coneixia i perquè he pogut fer d'anfitriona, que me mola molt. Quan anava per ahí amb tots ells rememorava els meus primers passejos per Graz i em va emocionar prou. És bonic recordar. Per un altre costat també he descobert Viena (en alemany Wien, llegit “viiin”), primer amb els cosins i després amb els amics.

Si fera un rànquing de les coses més emocionants que m'han passat guanyarien dos, les dos de Viena: conèixer en persona l'edifici Secession (era com anar per dins dels llibres d'art) i entrar al Gesellschaft der Musikfreunde in Wien a sentir un concert. Les imatges que poso avui són de l'edifici Secession, de Joseph Olbrich, 1897-1898. Per fora és increible, sols de vore'l ja em vaig estorar i ala, vinga a pegar botets. Pobres Guillem i Núria que van tindre que esperar a que fera mil fotos. Però per dins quin disgust, està arrasat per les bombes i no queda quasi res, mecaguen la mar. Està refet, no és que siga una pila de runes, però res a vore amb l'original. Com a mínim quedaven cosetes de Klimt, ais, quina llàstima. Ah, que no se m'oblide, no entreu a la casa de Mozart a Viena, “vaya timo”!!

I després lo del Gesellschaft der Musikfreunde in Wien, que és l'edifici on està la sala del concert d'any nou, taraxín,taraxín,taraxínxínxín.... Bueno, va ser lo màxim, les llàgrimes de la emoció a flor d'ull, quins esforços per a que no caigueren. Era un concert per a xiquets, amb “highlights” de Mozart, Mendelssohn... i alguna que altra actuació dels músics. Però jo crec que vam disfrutar més els cinc guiris que estàvem que tots els altres junts. Tots estorats, tirant fotos sense parar (pitjor que els xinos), vinga a fer vídeos, aplaudint a rabiar... vam tindre la sort de sentar-nos en l'escenari, a un pam dels contrabaixistes i vam fer pseudoamistat amb “el guaperas”, un contrabaixista que anava de guapetón, molt majo. En resum, que molt guai, no tinc paraules. Es pot tocar millor? Es pot disfrutar més? Snif....

Pues bé, per no allargar més açò, de nou gràcies per vindre i fer-me viure aquestos moments inolvidables, m'acompanyaran sempre......... I per supost, el Deutsch! Vos donaré uns truquis per a pronunciar millor. Quan tenim una "ie" es llig una "i llarga", és a dir "iiiiiiiiiii", per exemple Wien=Viiiiiiin. I quan tenim una "ei" es llig "ai", per exemple Drei=drai. Ah, i molt important, les "v" són "f" i les "w" són "v". Estan fatal estos alemanoparlants! Com diu Julia, "el alemán es fácil". Sí, a los huevos tuyos..........(con todo mi amor).
Bé pues, bis bald! (bulería bulería).