dissabte, de febrer 23, 2008

kebab

Últimament es parla molt sobre la integració dels inmigrants (estem en plena campanya electoral i aquest és un tema recurrent i que apunta directament cap als sentiments i la irracionalitat). Es senten coses, es llacen propostes... però no és açò el que volia comentar. Sols volia contar una anècdota. L'altre dia anava pel carrer amb la meua neboda gran i m'explicava que a ella i a la seua germana (que tenen 5 i 1 anys respectivament) els agrada molt jugar juntes.
"Ah, i a què jugueu?"
"Pues tenim una caseta en la terrassa on juguem... pues a bars... a kebab..."
"Aaaaaah (sorpresa infinita) i com se juga a kebab? Què és un kebab?"
I ella em va explicar amb detall què és un kebab (literalment és com un bocadillo però amb un pà més fi, amb carn de pollo i verdures i unes salses per ahí), que està molt rebó...i que se juga pues com se juga a kebab, tia. Tu vens i el demanes i jo te'l poso i te'l menges. M'encanta el raonament dels xiquets. I el que més m'agrada de tota l'anècdota és que ella veu el kebab tan normal com un entrepà i el local igual que un bar. Suposo que açò també és integració, no? La normalitat.


La imagte que deixo avui forma part de la llegenda de Sant Gregori i la suposada inspiració que va rebre per a crear el cant gregoria. La poso perquè el dijous vaig tindre examen d'hª de la música i em ve al pèl. No em pararé a explicar ni la història de la primitiva música cristiana, ni les litúrgies, ni el naixement del gregorià (liturgia romano-carolingia per als iniciats, jaja!), ni la seua implantació, etc. Aquest és un altre tema. La poso perquè per a mi és una imatge que pertany a una història de conjunció+implantació d'uns valors, d'una forma de pensar i de fer les coses.

Perquè aquest tema de la inmigració em pareix massa complex. Es tracta de fer que els nous obliden els seus costums? Es tracta de que els que ja estem oblidem els nostres? Es tracta un poc de tot? Es tracta de fer de la diferència i la diversitat un valor o de intentar fer que tots siguem el més semblant possible i quants menys varietat hi haja millor?


En Deustch Bistro, qué és restaurant. I un record des d'ací al kebab de Franziskannergasse de Graz, que és el millor kebab del món.

5 Comments:

Anonymous Anònim said...

Confirmo que el kebab de Franziskannergasse de Graz és el millor kebab del món!!!

25 de febrer, 2008 01:23

 
Blogger Dario said...

Hola Neus! Que genials que són els xiquets, jo encara flipe de la lògica dels meus cosinets. Lo de jugar a kebab no ho havia sentit mai, però me pareix estupendo.
Per cert, el monjo eixe que va per darrere a Sant Gregori no porta molt bones intencions no? que vol, fer-li les celles? Com porta una espècies d'espill i un estri que podrien ser unes pinces...I va aixina d'amgades...
Nota mental: No fiar-se dels monjos.

26 de febrer, 2008 13:10

 
Anonymous Anònim said...

què grans!

27 de febrer, 2008 17:17

 
Anonymous Anònim said...

Yo reconfirmo que el kebab de Graz es el mejor del mundo ;-)

28 de febrer, 2008 20:46

 
Blogger neuis said...

hola a tots i tota, gràcies pels comentaris. lo del monjo no recordo però ho buscaré i t'intentaré donar una resposta, dario. clar que la teua sempre serà millor. sent no poder dir-t'ho ja però açò de viure entre dues cases és un jaleo.

certament els xiquets estan super locos i molen moltíssim. llàstima que després creixen i es convertixen en rajoy. ai! lo ca'i dit!

ah, i sobretot...visca el Kebab de Graz!!!

29 de febrer, 2008 15:13

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home