bis bald

Tot just es cumplís la meua primera setmana a casa. El meu erasmus ha conclós i la meua aventura per Àustria amb ell. S'han acabat els problemes amb l'idioma i les professores punyeteres, ué! però també estar soleta a casa i fer la meua. Ara torno a viure en família i "en societat". I m'agrada. M'agrada molt la sensació d'estar a casa, entre la gent que conèixes i estimes, sentir-me útil, m'agrada retrobar als amics, la ciutat fastigosa i estimada a la que visc, descobrir les novetats, soprendre'm de que la gent parle en castellà pel carrer (Oh, Gott, Ich verstehe alles!!!), no sé, moltes coses, no es poden resumir. Però també anyore molt el que he deixat darrere meu... Graz, els amics, els companys de la banda... tot i que encara no he tingut massa temps per a trobar-ho a faltar, de vegades em sorprenc a mi mateixa pensant en quant tornaré, en què deuen estar fent ara o en mil xicotetes coses que allà eren la vida quotidiana, la meua vida quotidiana i ara ja són part del passat, el meu passat i la meua història.

Estic molt feliç d'haver anat, he gaudit moltíssim, tot i que no tot han estat rises i han hagut moments per a tot. Però és la vida, no? I igual de feliç d'haver anat ho estic d'haver tornat. Pareix com si mai haguera marxat, la gent, la ciutat... la vida ha seguit sense mi, igual com ho farà Graz, que seguirà acollint a la nova gent (i a la no tan nova) com si res haguera passat. Trobe que Graz és una ciutat meravellosa que et seduís i t'atrapa i que val la pena anar-hi. Jo me l'estime moltíssim, és la meua altra llar i crec que si decidiu anar vos agradarà. I els que ja heu estat no podeu deixar de donar-me la raó, no? Sí, es fa estimar, sniff!



En fi, neus, tot continua, així que fes-te a la idea i cap a avant. D'il·lusió no te'n falta i d'energia tampoc. De base física estàs un poc més fluixa però res que no és puga arreglar, jeje. Així que potser ha arribat el moment de dir-li adéu a Graz... o millor fins prompte. Sí, millor fins prompte... also, bis bald, Graz!