diumenge, de març 08, 2009

cassadó



Fa unes setmanes vaig anar a escoltar una audició de cello perquè tocava una companya i em feia molta il·lusió. Tocava la siute de cello de Cassadó, home del que no havia sentit parlar en la vida... i va ser instantani. Inés va tocar increiblement bé i al moment em vaig enamorar de la siute. El primer moviment és impressionant, m'encata. Els altres dos també són super guais però eixe primer és de llàgrimes a xorro i péls de punta, uf!!! Aixina que no puc deixar de penjar el vídeo del primer (tot i que la qualitat del so és deplorable i la imatge no li fa justícia però té igual). I tampoc puc deixar de dir: aneu a vore música en directe, mecaguenlamar! ¡¡¡Que és una altra història!!!





En alemany der Mond (la lluna). La imatge és de Miró (Blau n.3).

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

P'a que després parlen dels compositors que no són de primera fila...

12 de març, 2009 01:52

 
Blogger neuis said...

Ai sí, quina ràbia que em dóna eixa expressió!

13 de març, 2009 16:51

 
Blogger JCSBomboi said...

Impressionant la peça. Aquesta no la coneixia, però Cassadó te auntèntiques joies escrites. Un beset i enhorabona pel blog.
PD: Ja ens queda menys per veure si hem aprovat la capacitació.

17 de juliol, 2009 17:39

 
Blogger neuis said...

Hola Juan Carlos! Gràcies per visitar el blog i deixar un comentari, eres un crack! A mi també em pareix que la peça és super guai i en directe, uffff!

Bé, espere que passes un bon estiu i que aprovem, ué!

Un beset fort i disfruta molt toooots els bolos que empalmes a partir d'ara, hehe!

18 de juliol, 2009 12:00

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home