adéu, mestre palau

Si algú coneix el carrer mestre palau de valència comprendrà perquè escric açò. Abans era un carrer no massa gran, d'un únic carril de circulació, amb cotxes aparcats als dos costats i dues voreres prou amples amb uns arbres enormes de fulles verdes que donaven una ombra quasi màgica.

Doncs bé, per motius que desconec aquestos arbres han estat arrancats i substituits per uns ridículs tarongers, alts i prims, d'eixos que dónen taronges inmenjables.

No puc descriure amb paraules com se m'encongís el cor al vore en quin estat ha quedat el carrer. L'han amputat. Sí, és cert, ara pareix el doble de gran i luminós. Però això no compensa el mal fet. Em perdut la verdor dels arbres, el poquet aire que ens podien proporcionar, la frescor que ens regalaven a l'estiu i la sensació de que a la ciutat encara hi havien coses properes a la natura i fetes amb coneiximent.

No trobo cap tipus d'explicació per a aquest fet. Si els arbres estaven malalts, perquè han plantat aquestos (insistisc) ridículs tarongers, que l'únic que ens regalen són brutetat als carrers (perquè s'omplin de taronges horribles, que ningú no cull, que cauen a terra i ho embruten tot). No ho puc entendre, perquè no han posat arbres que quant cresquen es faran grans, com els que hi havia?

Estan fent una ciutat assèptica, que pareix de conte, però d'aquells contes de colors pastís i històries empalagoses. Aquesta no és la meua València, aquest no és el meu carrer mestre palau, pel que he transitat durant quasi 25 anys un terme mitjà de quatre vegades al dia (o més). Adéu estimat carrer mestre palau, ens han furtat el teu esperit.

I ara em pregunto, quin serà el proper que caurà, el carrer de l'Erudit Orellana?

En Deustch, arbre, que es diu der Baum, Bäume. La imatge és de Stadtpark de Graz.