diumenge, juny 28, 2009

te lo doy todo

Coses que es fan quant te lleven els queixals del coneixement, tens la cara com si t'hagueres engolit dos pilotes de ping-pong i no pots dormir: vore la tele un dissabte de nit. Coses que es fan quant es posa la tele el dissabte de nit i no fan res: vore la repetició de la gala d'OT. Coses que passen quan veus la gala d'OT: t'enteres d'una forma més en la que la Generalitat tira els nostres diners.

Per exemple, pagant viatges al concursants que tiren, regalant entrades per a (macro)espectacles que es fan per ací, inventant-se una cançò que reflexa al 100% el perfil valencià, perquè com tots sabem els valencians existim de Sagunt fins a Alacant i sols per la costa (bé, Castelló, Marina d'Or(opesa), Benicàssim i Penyíscola també, perdó).

Un estracte: "con el mar que besa la arena y el azul de un cielo que no olvidarás, eterna primavera, pueblos de fuego, de agua, de luz, tierras de sueño y de grandeza (ahí ho han clavat), gente noble y abierta, aquí te espera el ancho mar, noches de estrellas en la inmensidad (no serà a València on la contaminació lumínica te da días sin fin), espíritu de fiesta (ens tenen calats)... tot açò amenitzat amb imatges de penyíscola (pobra penyíscola), amb efectes de foc i quatre xorraes més.

A vore, el primer, açò era precís?!? Com a mínim, ja que anaven a abocar el cabàs, podrien haver buscat a algú que afine un poquetet i que puga atraure a un públic un poc més, diguem-ne, adult. Per a que vinguen sagals amb ganes d'emborratjar-se i rostir-se al sol ja en tenim prou amb els d'ací. Segon, ací què promocionen, la Comunitat o un determinadíssim tipus de poble/ciutat d'ací (a Vilafranca no tenim ni arena ni eterna primavera. D'aigua... la de la rambla i quan baixa ... y el ancho mar... segons Fabra està sols a 45 minuts (serà amb el seu helicòpter perquè la carretera no dóna per a tant) Veus, d'estrel·les sí que n'hi han, la gana!) A mi em fa risa, què voleu que vos diga. Es van superant, tot i que mai arribaran al nivell de "nadie me quita mis vacaciones en castellón, uó, uó" de l'Aguilé.

El que ja no em fa tanta gràcia és pensar que hi ha darrere de tot açò. Ni pensar que hi ha més gent de la que m'agradaria que es sent "ben pagà" amb aquesta propaganda. (açò és maravillós). Quin tipus de conciència social tenim els valencians? Com ens veiem? Realment el títol t'ho diu clar, te lo doy todo, demana'ns qualsevol cosa, estem disposats a vendre'ns pels nostres 5 minuts de fama, per estar de moda, en el candelero, com deia la mazagatos. Per a mi, no val la pena.

En alemany, platja, que es diu der Strand, -e. La imatge és de Chipola, "Blues".


diumenge, març 08, 2009

cassadó



Fa unes setmanes vaig anar a escoltar una audició de cello perquè tocava una companya i em feia molta il·lusió. Tocava la siute de cello de Cassadó, home del que no havia sentit parlar en la vida... i va ser instantani. Inés va tocar increiblement bé i al moment em vaig enamorar de la siute. El primer moviment és impressionant, m'encata. Els altres dos també són super guais però eixe primer és de llàgrimes a xorro i péls de punta, uf!!! Aixina que no puc deixar de penjar el vídeo del primer (tot i que la qualitat del so és deplorable i la imatge no li fa justícia però té igual). I tampoc puc deixar de dir: aneu a vore música en directe, mecaguenlamar! ¡¡¡Que és una altra història!!!





En alemany der Mond (la lluna). La imatge és de Miró (Blau n.3).

diumenge, març 01, 2009

arg!


Quina ràbia tornar al blog per a parlar dels falleros! Me dóna una malícia increible que vagen per les cases demanant. Que no els dóna ja prou la Rita? Però encara me molesta més que criden tres vegades, cada cinc minuts. Que no pillen les indirectes? Si no t'obrin o és que no estan o no te volen obrir. Però no, ells han d'insisitir, no siga cas que perguen cinc euros d'algú que els els donarà per no dir que no. Sols per això es mereixen ser ells els cremats el dia 19.

Ací no hi ha civisme ni res. I damunt se m'enfaden perquè els he dit que m'han molestat tres vegades i que per favor no criden més. Toca't el nas. Els falleros tenen tot el dret de marejar-te a casa i al carrer en nom de la festa. Però tú no pots reclamar el teu espai en nom dels teus drets com a habitant de valència. En aquestes ocasions no m'agrada gens la meua ciutat... i damunt eren falleros unflats, quina ironia, per favor!

Reclame que ens deixen en pau! Les falles, bé. La festa, bé. Però que no ens la imposen d'esta forma. Buuuuuuuuuuuuu!!!!

La imatge, de la Llotja de València. I en Deustch die Entrüstung o die Empörung, que significa indignació.