quina graz-zia

Després de més d’un any d’haver obert el compte del blog, de tres mesos de ferms propòsits de començar-lo i de moltes altres coses com per exemple no saber què escriure…per fi em decidisc a fer-ho, ací a l’Euromed, camí de casa. Avui és 16 de Desembre, són les 20:12h i estic cansada però feliç de tornar. Fa 12 hores que deixava ma casa en Graz, la meua meravellosa caseta de 26 metres, (tot un rècord senyora ministra, en poc espai es pot viure de categoria), agafava el Bahn 6 cap a Hauptbahnhof i ale, cap a Salzburg. I ja un no parar. Inclús crec que a l’avió m’he trobat a un conegut però no estic massa segura. Pareix mentira lo menut que és el món. A les poques setmanes d’estar allí, en un concert de clarinet vaig conèixer a un xic de València que estudia a la Uni de música clarinet (sísí, universitat de música, i l’haurieu de vore. Spanien ist kein Europe!). Déu ens fa i nos ens juntem. En fi, que després de dos mesos crec que avui anava en el mateix avió que jo. Tampoc estic massa segura perquè com deia feia dos mesos que no el veia i el nostre encontre havia durat 5 minuts. Total, que la moxileta de doble clarinet que portava el delatava i la cara de “jo te conec de algo” ho corroborava. Definitivament crec que era ell.

Pues bé, que em desvie del tema, ací estic en el tren (el chucuchú del Zug) debatent-me entre seguir escribint o posar-me a jugar al super Mario, que estic viciada. De moment guanya escriure però ens acaben d’anunciar que portem 20 minuts de retard (viva RENFE, estimats ÖBB com vos trobe a faltar) i segurament em decante per Mario d’ací una estoneta. La veritat és que molta cosa a dir no tinc, res de nou, res que no es sàpiga, res que ningú haja dit ja…..és un dels motius que m’han dut a no escriure abans. I què puc dir? Sobre que faré el blog? Mmmmm…..jo no sóc gens geek (el fet de conèixer esta paraula ja és tot un logro), no tinc ni idea d’informàtica, és més, ni tan sols m’atrau la informàtica……no solc mirar blogs d’altra gent (bé, sols els de vila i poquets més, com deia, sóc nova en açò) no em passe hores navegant, i la possibilitat de buscar les coses a la Wikipedia sol ser l’última cosa que se m’ocorre. Les meues aficions són més bé del tipus sensitiu, és a dir, de sensacions, sobretot m’agrada mirar i escoltar. Aixa que pareix que tinga poques opcions d’èxit en aquesta empresa. Però fa tres mesos que estic fóra de casa, en un país diferent, cultura, idioma (Mein Deutsch ist eine Katastrophe!) tot és diferent. I la veritat és que estic tenint moltes vivències que no voldria perdre ni oblidar i que m’agradaria compartir amb les persones que estime i que estan lluny i en totes aquelles que els faça goig llegir qualsevol tonteria (o no) que se m’ocurrisca escriure. Així que açò és com el meu diari de Graz. Crec que és un motiu més que suficient.

Per tots aquestos motius, estimats lectors, vos done la benvinguda al meu blog. Oh, perdoneu, encara no m’he presentat. Entschuldigung! Em dic Neus, tinc 23 anys recient cumplits, sóc no-alta (1’59), morena, porto ulleres negres, sabates verdes i uns mals d’esquena que no me’ls llevo mai de damunt. Tinc una fatal tendència a clavar la pata i a dir coses fóra de lloc. Quant dormisc poc estic insoportable i en general, quan estic insoportable el millor és deixar-me estar . Estudie Clarinet i Història de l’Art (que en Deutsch es diu Kunstgeschichte. Ojo de no confondre Geschichte amb Gesicht…..vindria a se com dir que estudies “rostro del arte” i vos assegure que si dius això la gent et mira amb cara rara……). Ara a Graz vaig a la Uni a fer història de l’art (pssss, el que es diu fer és més bé poca cosa xq totes les assignatures les donen en Deutsch, però açò ja ho contaré en una altra ocasió) i faig clarinet amb Bertram, el meu estimat profe. Però aquesta també és una història que deixe per a un altre dia. M’alce tots els dies cap a les 8:30 després de renyir durant molt de temps amb el desper i ale, a la feina. El fet de que haja engordat 4 quilos des de que estic a graz crec que evidencia que molta molta feina no tinc. Estudiar, anar a classe, els dijous a assatjar (vaig a tocar a una banda de música ací en graz, és molt divertit, però tb per a un altre dia) i poca cosa més. M’agrada molt eixir a passejar, la ciutat és increíble però la pega és que a les 16:30 ja és de nit i que a partir de les 19 ja no es pot tocar el clarinet per a no marejar als veïns, lo qual reduís molt el temps útil del dia….i diràs, alça’t més prompte perrilla. No cal contestar a això.

Bé, jo crec que per a ser el primer dia ja està bé. Pues no és tan difícil això d’escriure un blog. Tant de temps sense fer-ho per por i la veritat és que tot és posar-se. Aquest ha estat el primer fascicle o com es diria en llenguatge uéuéué, “post” (no confondre amb Prost, jijij). Estic pensant que cada vegada que escriga adjuntaré alguna cosa en Alemany i alguna imatge d’art que m’agrade. També posaria algo de música, que en definitiva seria fer una galeria de les meues passions, però la música me la reserve, és massa personal. Lo de l’alemany és purament egoísta, perquè així repase jo l’idioma i lo de les imatges és per a compensar lo altre, perquè m’agrada i perquè com a mínim, si no teniu ganes de llegir els meus rollos (heu de saber-ho ja, sóc super rollera/romansera, ja ho heu comprobat) pues que vos pogueu distraure amb alguna cosa. M’agrada pensar que tots aquestos anys de carrera puguen servir per a mostrar coses noves a la gent.

I fins ací ha arribat el tema. Vos deixe i vaig a fer-li un poquet de cas a Super Mario, que està dessitjant enfrontar-se al Rei de Koopa. Res, espero que tingueu un bon final de dia i sobretot que l’Euromed no es retarde més…tinc moltes ganes d’arribar ja! Un besi a tots.