ciao
Com ja sabreu ha mort Pavarotti. Com en la darrera ocasió que va faltar un "gran" de la nostra professió, tampoc no en sabia massa coses d'ell. I com passa sempre quan hi ha un esdeveniment així, l'allau de dades que ens oferixen els mitjans de comunicació ha fet que avui descobrira moltes coses d'ell que no sabia.M'agradaria pensar que el que diuen d'ell, que va popularitzar l'òpera fent-la arribar a tot el públic, és cert. Malhauradament ací no tenim massa tradició operística (quants teatres d'òpera hi ha com a tals a Espanya?) i és una llàstima, però per a totes aquelles persones que el van gaudir i que van ser felices amb ell sempre quedarà la seua veu.
Deixe un parell d'enllaços per si teniu curiositat.
posted by neuis at 7:14 p. m.
7 Comments:
Malhauradament ací a Espanya no tenim tradició de música, tret del flamenco que el Caudillo va decidir que era la nostra música popular.
La música acadèmica (lo de música clàssica ho trobo incorrecte i lo de música culta ho trobo pedant i denigrant pels altres estils) té el seu màxim exponent en Luís Cobos.
El pop es queda en música per a adolescents en zel com El Canto del Loco, enlloc d'entrar en altres grups molt més interessants. Mentrestant, els festivals que programen bon pop (penso en el FIB) capten públic britànic perquè ací no poden.
Com a música tradicional, tenim flamencos/rumberos per tots els costats i llatins que fan tots la mateixa cançò canviant-li la lletra. O el que ens venen com a mescla dels dos (tot i que Bebo Y Cigala no era son+flamenco, era flamenco pur i dur amb un piano)
Estats Units, enlloc de vendre'ns el country, que és una música rica i variada tot i ser tradicional, ens ha venut el rap (terme, per cert, que com sona a anys 80 s'intenta no usar a les ràdios i TVs musicals però que és molt més correcte que hip-hop).
El jazz és tan minoritari que el 90% de locals que es dediquen a ell han de dedicar la majoria dels dies a altres músiques, cosa que no passa a la resta d'Europa.
I, enlloc de rebre electrònica de qualitat, no fem més que repetir els quatre temes que ens venen com a house (que dir màquina queda malament) però que són drum'n'bass.
El metal està igual de malament: el nu-metal (és a dir, metal+rap) ha fet que la meitat de heavys actuals continuen escoltant exclusivament música dels 70-80-90.
I no sé si cal que seguisca... és cert que la ópera no és majoritària, però... ¿quan ho ha sigut?
06 de setembre, 2007 20:59
Gràcies pel comentari, jav! bé, sobre això de que l'òpera no és majoritaria. No podem pendre com a exemple el nostre territori perquè no crec que siga paradigmàtic. Potser l'exemple que pose jo tampoc ho siga xq els austríacs estan fatal, però el cas és que durant aquestos mesos a Àustria he descobert que l'òpera sí que pot tindre molt de públic i molt variat.
Graz és una ciutat menuda (té 250.099 habitants, de la qual una part important són estudiants de tot arreu)i té un teatre d'òpera que té funció pràcticament tots els dies de la setmana i que ompli cada dia. Té una programació super variada, una orquestra pròpia, uns preus genials i moltíssima afluència. M'he trobat amb el cas d'estudiants espanyols que han anat per primera vegada a l'òpera allí, i que els ha molat i han repetit. I d'aquestos més d'un i des dos.
Jo no dic que l'òpera haja de ser per a tots els públics (cap música ho és) perquè no té perquè agradar-te. No és "precís" que t'emocione o interesse. És més, crec que ni tan sols els músics que estudiem tinguem massa coneixements sobre aquest gènere (a no ser que sigues cantant). El que jo vull dir és que és una llàstima que no s'aprofite més i se li dóne una major relevància (i el cas del Palau de les Arts no em val massa perquè trobe que és una burda excusa per a forrar-se els quatre aspabilats de sempre. I no cal entrar en temes musicals, ni de tria de la plantilla, etc.).
El cas és que durant el segle XX s'han viscut grans revolucions a tots els nivells, per exmeple en el "tema de les gravacions". Crec que el fet que als quioscos pugues trobar col·leccions d'òpera (o de la malanomenada música clàssica, que en això et dóno tota la raó perquè la clàssica és d'una època molt determinada i concreta)és un fet meravellós perquè vol dir que hi ha un possible públic que potser no "s'atreviria" a anar a una representació i que sí que s'atreviria a escoltar-ho en casa, encara que fóra sols per vore què és açò.
Bé, recopilant un poc les idees. Sols és que crec que hi han molts prejudicis al voltant de l'òpera. Oh, els divos i dives, allí va la gent de pasta, els rics, els que saben de música, blablabla. És que jo no entenc, és que m'aborrisc...blablabla. Pues sí, escoltar dues hores o més de música en un altre idioma, amb arguments que estan més que passats, i dins d'un món que sempre s'ha vist molt elista resulta pesat i difícil d'afrontar, però s'ha d'intentar perquè mola molt, o no, que com he dit abans no és precís que t'agrade. Però açò és com les matemàtiques, quan les pilles són apassionants.
A això em referisc quan dic que malhauradament l'òpera no és majoritària. A que és possible que les coses siguen d'una altra forma. Potser l'únic que ens falta (a mi la primera) és una miqueta de coneixement, perquè ens sorprendríem de lo envoltats que estem de música d'òpera (pel·lícules, anuncis, al carrer...qui no ha tararejat alguna vegada "la donna è mobile").
Per cert, a favor de l'òpera s'ha de dir que va ser el primer espectacle públic i de masses que hi va haver a Europa, en el sentit que va ser el primer al que es va poder accedir pagant una entrada de teatre, i que va permetre que molta gent anara a vore drames musicals en directe. No es pot deixar de tindre en compte açò. Va suposar tota una revolució al segle XVII. Per tota Itàlia es van obrir centenars de teatres d'òpera i les companyies italianes van poblar tota Europa representant les òperes que més èxit havien tingut(açò representa un trànsit musical bestial en una època on les comunicacions eren prou diferents al que tenim ara). No es pot dir que fóra una cosa minoritària perquè no ho era. De fet, açò va provocar les posterios disputes entre francesos i italians, entre dues concepcions operístiques musicals que en realitat amagaven dues concepcions estètiques (i quasi m'atreviria a dir vitals i/o estatals) diferents. No podem jutjar aquesta música en valors d'avui i no em sembla correcte afirmar que no ha estat mai majoritària.
A més, gràcies a l'òpera van evolucionar els instruments com a veus independents i amb entitat pròpia, així com les tècniques vocals i el perfeccionament de les formes (d'on van evolucionar les simfonies? de les obertures italianes!). Se sol dir que on relament va innovar i investigar Mozart i on va ser genial és a les seues òperes. Que allí és on experimentava, i on més i millors aportacions va fer a la música vocal i instrumental. Potser açò ens dóna una idea més precisa del que va significar l'òpera i de les seues conseqüències. Realment avui no és com el futbol, però tampoc ho són moltes altres coses, i per això no estan tan mal vistes com l'òpera.
Bé, crec que s'ha entés la idea que volia transmetre. De vegades, per voler dir les coses ràpid es poden crear impressions equivocades, ho lamento. Sobretot gràcies pel comentari i la paciència!
06 de setembre, 2007 22:55
Nancy, que més o menys deu ser com Graz de gran, també tenia un teatre de l'Òpera. No hi he anat mai, perquè no em diu res, però ho hagués pogut perfectament a uns preus irrissoris per als estudiants. Recordo que a Barcelona algun dia vaig mirar els preus del Liceu i feien caure de cul. Per tant ja tenim un primer escalo per frenar la popularitat, el preu.
Dir que no hi ha tradicio musical, mira, no sé, potser te'n passes de càustic. Jo he begut moltes influències musicals peninsulars que m'han dut a tots els gèneres musicals, des del jazz de Bebo valdés fins el rap de Public Enemy. Altra cosa és si mires els mitjans, el que ix pels 40 i tot això, aleshores espantat: los microfonos...Musicalment ja fa molt temps que passo dels mitjans oficials, siguen catalans, espanyols o gavatxos, i exploro la via lliure jo mateix.
07 de setembre, 2007 14:14
Gràcies per la explicació sobre la popularitat de l'òpera, és algo que no sabia. Crec que no m'he explicat bé. El que volia dir es que si, que molt bé, que és una llàstima que no tinguem cultura d'òpera, però és que el problema no és eixe.
El problema és que no tenim cultura de música, perquè el que tu expliques d'altres països europeus amb l'òpera passa amb altres estils musicals, i eixa és la llàstima. Però, per desgràcia, això seguirà passant durant mooooolts anys... Sospito que també té que veure amb el nivell cultural mig espanyol.
Sobre el de la tradició musical, el que volia dir (com totes les generalitzacions, és mentida) és que la música tradicional, en el sentit més ampli de la paraula, està en un segon pla. O, més ben dit, està en la part de tot lo tradicional enlloc d'estar en la part de lo musical. O, qui ven més discos a la província de Tarragona, Quico el Cèlio o Camela? I quants castellonencs s'unflen a vore Els Llauradors a les festes de la Madalena i els ignoren la resta de l'any.
Per cert, diria que part del problema és el fet de que la literatura, per exemple, està al suplement de "cultura", i la música al de "ocio". Si la gent no s'acosta a la música com algo una miqueta més elevat que veure a la Esteban discutint amb el Conde Lequio, mai passarem d'on estem.
I és veritat que estic parlant en relació a les emissores/TVs mainstream (terme que els encanta als de la música indie i que distingeix a les radiofòrmules i als que segueixen als mateixos artistes), però els que són els que venen. De fet, molta gent pensa que eixa és la única música. No sé si vos ha passat (a mi si) el trobar-vos algú que vos diu "a mí me gusta toda la música" i posar-li algun grup que vos agrada i dir-vos "¿Pero qué es esto? ¡¡¡Quita eso!!!". És a dir, el problema no és que posen una determinada música. És que fan creure a la gent que és la única.
10 de setembre, 2007 10:11
Dani, quant costava la òpera eixa del Liceu de què parles?
10 de setembre, 2007 15:54
Ufff! quina tela de comentaris! Els he llegit per damunt perqué me fea un poc de gos (promet llegir-los atentament en un futur...no avui ni demà que és dumenge).
En Barcelona fan els dissabtes al palau de la música actuacions de musica "clàssica" "acadèmica" "culta" o com se diga per als xiquets rotllo el conciertazo. Me pareix una bona "porta d'entrada" per a acostar a la gent a la òpera (no és lo mateix un concert que una opera, però per algun lloc s'ha de començar).
També recordo unes jornades d'Opera a l'aire lliure (no recordo on, ho vaig vore fa temps a les noticies) que van tindre molt bona acollida per part del públic.
Tenim un problema d'oferta-demanda? Perqué les infrastructures estan ahi no?
15 de setembre, 2007 16:41
Bonjorno, neuetes.blogspot.com!
[url=http://viagracqui.pun.pl/ ]Vendita viagra [/url] [url=http://cialisenta.pun.pl/ ]Comprare cialis [/url] [url=http://viagrakhou.pun.pl/ ]Acquistare viagra [/url] [url=http://cialisashy.pun.pl/ ]Comprare cialis generico[/url] [url=http://viagraater.pun.pl/ ]Vendita viagra generico[/url] [url=http://cialisuper.pun.pl/ ]Acquisto cialis [/url]
22 de novembre, 2009 01:08
Publica un comentari a l'entrada
<< Home