lluitar

Ahir vaig vore “El laberinto del Fauno” a l'únic cine que queda dins de castelló (o això tinc entés), al Rafalafena. Anar allí és tota una experiència, conserva l'essència i el sabor del que era anar al cine quan era xicoteta. La pel·lícula em va agradar molt. Els motius: la història, l'estètica, que alguns dels actors m'agraden molt i sobretot el tema que hi ha per baix, el de la posguerra civil espanyola. Una vegada més he pogut comprovar que no sé quasi res d'aquest tema, si bé és cert que tinc molt arrelat el sentiment, la certesa que va ser una època molt dura i injusta, de crueltat i que va deixar moltes ferides, però dels fets no en sé quasi que res. Quanta por, quant de patiment...i quanta admiració sent per les persones que seguiren lluitant, una vegada estava el règim instaurat, per intentar acabar amb ell. Jo no sóc una persona valenta, crec que si haguera viscut en aquell temps hauria baixat el cap i aguantat el que digueren perquè crec que no hauria estat capaç de llançar-me a la lluita, d'intentar fer les coses una miqueta més difícils als que manaven. Em fa por pensar aquestes coses, adonar-me'n que no sóc una lluitadora, ni una revolucionària, ni una valenta i que arribat el dia no podria tindre el valor de fer el que calga.
Quan es parla d'aquells temps pareix que es vullga tapar, “no, no es tanto como dicen” o “no estabamos tan mal”. Quin mal hi ha en saber què va passar? Perquè hem de tindre por al coneixement? Perquè oblidar? Perquè no investigar? Perquè no parlar clarament de qui i perquè va començar la guerra i de què van fer una vegada es va acabar? Avui mateix he llegit una entrevista a Guillermo del Toro (director de la pel·lícula) on deia que “Es una forma de narrar cómo sigue en nosotros vivo el pasado. No sólo el de la Guerra Civil (...). Creo que se puede aceptar y entender, pero que no se puede olvidar. No creo en el progreso del olvido. El olvido no funciona para avanzar. La aceptación y la comprensión, sí”. Perquè no?
Realment el que volia després de vore la pel·li era fer el meu homenatge d'anar per casa a totes les persones humils i valentes que van lluitar per aquelles coses en les que creien. La meua admiració cap a ells i els meus respectes.

Com que anava prou a joc amb les imatges del “Laberinto” vull deixar unes fotos del Jardí de Bomarzo, a Itàlia. I en Deutsch “Tapfer” o “Mutig”, que signifiquen valent.