guiri per un dia

El dimecres vaig fer de guiri a València. Sí, vaig anar amb els meus cosins a visitar la ciutat. No ens va donar massa temps a fer coses (entre nebodes i tal) però va estar molt bé. De matí Catedral i per la vesprada bus turístic. Era una cosa que ja fa temps que m'abellia fer i estic molt contenta. Què bonic és estar desfaenada. No cal que faça un resum del que vam vore ni a la catedral (que cada dia m'agrada més. És increible, tot i que és un “remix” i que m'ha fet patir molt, cada dia me l'estime més) ni del bus turístic...si de cas vos puc donar la meua opinió, aneu a vore la catedral i preneu-vos el temps necessari per a escoltar tota “l'audioguia” i observar l'edifici a fons i passeu del bus, no el recomane gens. Si algú vol saber perquè, que pregunte i li contestaré amb gust.
El cas és que tot i conèixer prou bé València (he viscut ací sempre i he estudiat història de l'art, amb assignatures específiques d'art valencià...no és que això signifique res d'especial, ni que em convertisca en una experta, jajaja, però se suposa que les coses no m'haurien de pillar tant per sorpresa), bé, tot i així la ciutat em va emocionar i em va fer pensar. Quina impressió deu de donar als turistes?
Una de les meues amigues austríaques de Graz em va dir que havia estat este estiu a València i que li havia encantat... “En serio?!?” Potser és que no apreciem les coses que tenim (crec que aquest és un pecadillo prou espanyol). La veritat és que la ciutat està bruta a més no poder, que fa mala olor i que està feta un desastre en general (qui no s'ho crega que passege pel parc -o el que d'ell queda- de ma casa) però té moltes coses genials, per a començar la història, que és molt rica. Anant amb el bus turístic vaig poder descobrir València des d'un punt de vista diferent, un poc més alt, clar, i com explicava abans em va sorprendre. El que més, el llit del Túria, vore com l'han transformat en un jardí tan gran, ple d'arbres i de llocs per a jugar, mola molt. I pensar que ahí volien fer una super carretera, vos imagineu? Però bé, no es tracta de fer ací un catàleg de coses que m'agraden o no. Val, que em desvie del tema (sóc rollera). El cas és que des de dalt del bus vaig pensar, no, més bé vaig tindre la sensació de que la gent que ve de fora els deu agradar molt. El principal, tenim un clima bo, un sol molt lluminós (no és una obvietat, a Graz el sol està descafeinat) i un cel molt blau (quan la contaminació ho permet, jej). El casc antic, la mar, el Túria, el Palau de la Música, la Catedral, l'estació de tren, l'Ivam (ejem), avingudes amples, l'ambientet del carrer, la gent “echaos palante”, vaja, que tenim mogolló d'atractiu. I per a descobrir-ho he hagut de fer de guiri... és com si haguèrem de mirar amb els ulls d'altres persones per a vore el que tenim. Tota la vida passant per davant de llocs que no conec i que estic desaprofitant! És que vaig per la vida sense mirar, sense observar? Em tem que si... Quan estava a Graz, pel Stadtpark pensava “jolin, a València no tenim açò tan guai” o anat per la vora del Muhr, el mateix. I sí que tenim de tot açò, més brut i deixat però ho tenim. Tenim els Vivers, per exemple, perquè no els aprofite? Els primers dies d'estar a Graz em pareixia que vivia en un quadre, en una peli...i ara passo pels carrers i ni m'entero. Perquè és perd la capacitat per a observar i sorprendre's? Nusé. I és una llàstima, no penseu? El pitjor de tot és que aquest esperit revolucionari de fer coses se'm passarà en quan torne a tindre obligacions. És la vida.

Amb tot açò voldria dir que val la pena fer de guiri en ta casa, com a mínim un dia, dedicar tot un dia a fer el que fas quan marxes per ahí. No passegem per les ciutats que visitem, no ens gastem els dinerets per a fer “coses extra” (rollo l'audioguia de la catedral o el bus turístic), no entrem a museus i no ens meravellem, a vore, no ho fem? I perquè no fer-ho ací?

Bé, la imatge que he penjat és “L'avinguda Nevski a mitjanit”, de Frenz, en honor a M que estudia la revolució rusa (de 1917! jejej). I en alemany vos anuncio que “Kurz” significa curt i/o breu. Compis de arte, mola eh, quien lo iba a decir, es que todo está relacionado.
Nada o res, el que nada no se ahoga y quien madruga dios le ayuda però per a matinar has de marxar a dormir prompte. I això vaig a fer. Un Kuss sehr groβ!