entre música i lleons

Açò d'estar a casa és contraproduent per al blog. Com es nota que tinc més coses a fer i menys temps que en Graz! Entre altres coses el que faig és cuidar nebodes i besuquejar-les a totes hores. Pues bé, esta vesprada estava en la meua fillola (què rebonica és...i quins pernils que té, està sana, si) i ella estava prou inquieta. He decidit probar això que diuen de la música, que “amansa a las fieras”. I si, a Nora li molen Mahler i Rachmaninov, que era el que tenia més a mà. Estava escoltant super atenta, i quan hi havien tutti de corda feia carases i rises, increible, que li encanta. En els trocets més melòdics es relaxava i als més moguts se li accelerava el cor i posava cara de velocitat. Ha estat màgic. Què deuen de notar els bebés quan escolten música? Ella pareixia contenta i jo m'he emocionat moltíssim de poder fer això amb la xiqueta, que reaccionara i que li agradara. No ho puc explicar amb paraules però he estat molt feliç durant eixa estoneta, amb el repollo-nora i la musiqueta.

I ja que parlem de musiqueta vos vaig a contar que el meu cunyaaaaa'o ha publicat disc. Sisi, “TOOOOOS P'ADENTRO...LAI LOLAI....” Com que no tinc tota la informació necessària per a explicar el tema i com que vull dedicar un post exclusiu al grup i a Plas+tropa sols vos diré que ja han tret el cd, que mola molt i que heu d'anar a vore'ls tocar, home! En properes entregues més.

Per a acabar en Deutsch, das Konzert (lo concert), die Musik (la música) und die Klarinette (sisi, la clarinet). D'imatge em feia goig posar alguna cosa amb pedra. El que veieu són dues coses, el Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada i l'interior de la Mesquita de Còrdoba. Fa uns anys vàrem anar de viatge amb el conser a estes ciutats i vàrem visitar aquests llocs. L'Alhambra em va pareixer super xicoteta, ja veus, però preciosa. Per cert, que ara acaben de llevar tots els lleons per a restaurar-los! I la Mesquita em va impressionar moltíssim, me l'imaginava molt menuda i és una passada. Tot em va agradar molt, per fora i per dins...però sobretot l'espècie de catedral horrible que te insertada a l'interior. Quan ho vaig vore em vaig moure entre l'horror i la meravella. Mira que és lletja la pseudocatedral barroca i que es carrega la màgia de les columnes però com mola vore estes coses, saber la seua història, els motius de fer açò així, el resultat final i els canvis de gust. En definitiva, que és molt guai i que val la pena anar i voreu, potser no estareu d'acord en mi...o si, qui sap! Mmm, quins records d'aquell viatge, jajaj, i de l'audició al conser de Granada, quina risa! Quins temps aquells.....