cri cri

Esta nit m'ha passat una cosa increible. A les 04:29 m'he despertat. M'ha costat un poc aterrar a la realitat, eixir de la nebulosa del somni, però quan per fi ho he aconseguit me n'he adonat que sentia una espècie de pi-pi-pi... recurrent i cansino, i he pensat, collins els veïns, què pesats que són en les alarmes, a vore quan callen. Però no callaven i jo no conseguia readormir-me.

I poc a poc m'he despertat de tot. Però cada vegada sentia el pi-pi més fort i clar. I he anat a investigar per casa, no fòra que era algun aparell domèstic el que marejava. Però no. Qui conega m'ha casa sap que té la típica forma d'U, que és una casa que s'articula al voltant d'un corredor prou llarg, tancant un pati de llums prou especial, on podem vore els ascensors pujar i baixar sense cap problema. El cas és que el pi-pi (que s'anava convertint en cri-cri) sols es sentia a les habitacions del pati de llums. Però açò què és?!? Així que he obert la finestra disposada a pergar-li quatre crits al veí de torn. Però a l'obrir la finestra he segut conscient que el soroll era d'un grill. Sí senyor, un grill al vell mig de València, al nostre pati de llums, que veges tú pobre grill quina faena tenia ahí.

Total, que he decidit anar a dormir al sofà, al menjador, que està prou allunyat. Però "il grillo é buen cantore" (cabró) i el sentia des del sofà també! Ahí ha començat la batalla neus-grill. Aixina que he ideat una estratagema per a que callara, i he eixit a l'escala de la finca i he cridat a l'ascensor, a vore si s'espantava! Hahahaha!!! (risa maligna). I el grill ha callat!!! Neuis 1- Grill 0. I feliç he tornat al llit. Però oh, senyor! la batalla no havia acabat i als 5 minuts ha tornat a mampendre el grill. Neuis 1 - grill 1.I jo he contraatacat, i he tornat a l'escala, he anat al quart pis, per a que els ascensors feren molt de soroll i els he cridat als dos. Tomaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Ja baixava cap a casa "frotant-me" (que mal que queda açò) les mans quan he tornat a sentir al Grill. Cabró!!! I ja no ha callat! Neuis 1 -Grill 2. Així que he hagut de dormir al sofà. Mecaguen la mar els grills, els patis de llums i l'oit fi que tinc, que des del sofà el seguia sentint i ni amb cotó he pogut deixar de sentir-lo.

Total, que una vegada més he estat vençuda per la natura i he dormit conforme he pogut al sofà, quedant com a regalet una bonica contractura (una més, oh sí!) i mal d'esquena. Ja vorem què ens depara aquesta nit. De moment jo ja m'he comprat uns taps bons a la farmàcia, per si el grill seguís al pati de llums...

En alemany, grill es diu "die Grille, -n". Per cert, que ja he acabat l'intensiu de Deustch. Amb un poc de sort tindré al meu haver un títol Deustch B1, olé! El dijous ho sabrem. Bé, més en properes edicions. Ah, la imatge és d'un fermall de Georg Kleemann, de 1902.
Tschüs!