dimarts, de setembre 22, 2009

intimitat

La intimitat no està de moda. El que toca és contar-ho tot, airejar-ho tot. Que res no es quede per saber. I el que no es sàpiga que es puga deduir o inventar. La qüestió és parlar, si és dels demés, millor.


Reivindique el valor de la intimitat, de la discreció, del no-xafardeig. I el dret del pudor i la reserva. No és precís parlar de tot. Què no tenim prou coses de les que ocupar-nos, que ens és precís anar fent cabal·les sobre la vida dels altres basant-nos en coses tan estúpides com el seu aspecte? (sabeu que no es deu dir "és precís" en valencià normatiu! Buarns!!!! Canvi de norma ja!!!!)


Ja està bé. M'indigna molt, açò! Així que en alemany, Intimität, Vertrauen, Vertrauheit und Privatleben, que inclouen tot el que volia dir (intimitat, confiança, familiaritat i vida privada). La imatge és de Rembrandt, "El bany".