em molesta
Si una cosa sóc de veres, és tiquismiquis. Tinc mil manies i me molesten un montó de coses. Però si hi ha una cosa que me sulfura (mogolló, però mogolló, eh!) és que a algunes persones se'ls ajude per a poder aprobar i a d'altres no se'ls ajude a millorar la nota. Uf, és que m'irrita. Jo no dic que no es done una espenteta als qui "quasi" han arribat, el que dic és que eixa mateixa espenteta la mereixen els que "quasi" arriben a 10, o 9 o 8, etc. És injust, es premia al qui no treballa i no al qui treballa. Sempre m'ha donat ràbia i sempre em donarà, perquè trobe que no s'usa la mateixa barra de medir per a tots.
Que l'esforç té recompensa és un conte xino que ens contaven als pringats per a tindre'ns contents.
En Deustch, arbeiten (treballar). La imatge és "El duo", de Hendrick ter Brugghen.
Que l'esforç té recompensa és un conte xino que ens contaven als pringats per a tindre'ns contents.
En Deustch, arbeiten (treballar). La imatge és "El duo", de Hendrick ter Brugghen.
posted by neuis at 8:11 p. m.
6 Comments:
Estic d'acord.
Per exemple, als Erasmus se'ls donen facilitats que altres alumnes no tenen, quan en teoria són simplement alumnes que estan cursant eixe curs a una altra universitat. Ho tenen (habitualment) més fàcil que els de la facultat on arriben i que els de la seua facultat d'origen.
20 de maig, 2008 20:38
Tens raó, encara que no sempre es tracta amb preferència als erasmus. Te recordo a la Rottenmeier de Graz?(...tot i que de vegades el cel s'apiada i arriba l'ajuda d'on menys l'esperes).
Desigualtats sempre han hagut i sempre hi hauran, està clar, però això no lleva que de tant en tant (sobretot quan no em "milloren" a mi) m'indigne.
21 de maig, 2008 00:40
això et passa per ser de la minoria que treu un 8, 9 o 10. Si tragueres un 4, no tindries eixos maldecaps i simplement disfrutaries de l'aprovat per sorpresa.
de totes maneres, una cosa és el que ens venen i una altra molt diferent la realitat. A veure, a quanta gent coneixes que haja triomfat (personal o laboralment) pel que val i no pels "enxufes" i el morro?
25 de maig, 2008 09:34
bé, en vista de com es desenvolupen els fets potser m'hauré de retractar prompte del post i entonar en "mea capulla".
Certament loul (que sé que eres tú) la realitat no sempre és com ens pensàvem i el enxufisme va que vola.
Sols espere que eixe enxufisme ens caiga de tant en tant a prop, perquè temps per a demostrar que el que t'han regalat t'ho mereixies, després, no en falta.
27 de maig, 2008 18:19
(habitualment)!!
És cert que tenies una professora a Graz que no et va tractar diferent per ser Erasmus. I la resta?
Jo sóc d'eixa gent tonta que encara pensa que podem ser algo si ens ho currem. No sé, de vegades em dona la impressió (mode autocritica=on) que la història dels enxufes és una forma que tenim de justificar els propis fracassos... evidentment si jo faig una cosa de determinada manera és perquè penso que és la millor forma de fer-la, i per tant no puc entendre que un grup d'examinadors pensen que una altra persona ho ha fet millor. Lògica interna: l'altra persona té enxufe. I igual no tinc raó. (mode autocritica=off).
27 de maig, 2008 20:16
És de veres, és molt més fàcil tirar-li la culpa als demés quant les coses no ens ixen bé o tot lo bé que voldríem. Però els enxufes ahí estan (o si no, de què anava a treballar saplana en telefonica, eh, eh?!) i sempre estaran, tant si fem el millor possible el nostre treball, com si no.
27 de maig, 2008 21:19
Publica un comentari a l'entrada
<< Home